Vivienda compartida e inmigración: Análisis del subarriendo y el alquiler de habitaciones en el Área Metropolitana de Barcelona

Abstract

[spa] La vivienda y la inmigración son cuestiones primordiales en la actual agenda política, social y económica en España, pues el crecimiento de la población, la formación de hogares y, por tanto, la demanda de vivienda responde en buena parte a las dinámicas de este colectivo. En un contexto de ausencia de oferta de vivienda asequible, de tensión en los precios de alquiler y de compra y de números récord en llegadas de población nacida en el extranjero, es evidente que el stock residencial no ha podido absorber a estos inmigrados más recientes. En consecuencia, se ha potenciado el papel protagónico de la vivienda compartida como solución habitacional para este colectivo y gran parte de la oferta de vivienda actual en las grandes ciudades responde a habitaciones de alquiler o subarriendo. La vivienda compartida como mercado secundario de vivienda y como tipología del hogar ha sido escasamente estudiada en el ámbito académico español debido a la ausencia de datos estadísticos oficiales que reflejen este fenómeno. Así, esta tesis por compendio de artículos tiene como objetivo analizar, desde diversas ópticas, la relevancia de la vivienda compartida en las modalidades del alquiler y subarriendo de habitaciones en el proceso de inserción de los inmigrados y en el sistema residencial, teniendo como contexto de análisis el Área Metropolitana de Barcelona. Para ello, se utilizan diferentes aproximaciones metodológicas en las que se combinan técnicas de análisis cualitativo, cuantitativo y espacial que, a diversas escalas, permiten obtener una comprensión amplia de la vivienda compartida, el alquiler de habitaciones y el subarriendo. De la misma manera, se combina información estadística oficial con fuentes alternativas de datos, cuyo análisis se consigna en los siete artículos científicos que componen la tesis. Se corrobora como el subarriendo y el alquiler de habitaciones juegan un papel fundamental en la inserción residencial de la población inmigrada como proveedores de vivienda en dicho pro- ceso. Sin embargo, esta temporalidad teórica de la vivienda en habitaciones empieza a perpetuarse y, además, a permear otros colectivos que son paulatinamente expulsados de los mercados tradiciones de alquiler y compra en áreas de tensión de precios como Barcelona. Además, bajo la óptica de los estándares internacionales, el subarriendo y las habitaciones de alquiler no garantizan el derecho a una vivienda digna y adecuada, siendo actualmente una cara de la exclusión residencial reflejada en una tenencia de vivienda insegura y que no ofrece las características necesarias para desarrollar un proyecto de vida. Por otro lado, la cuantificación del fenómeno en Barcelona confirma que la vivienda compartida es una realidad residencial bastante extendida, que, sin embargo, se desarrolla en la informalidad, como un mercado de vivienda secundario y sumergido, que demanda de un marco legislativo específico de manera inminente. Se espera que las contribuciones académicas de cada uno de los artículos puedan ser de utilidad para las distintas administraciones en la formulación de políticas que ayuden a menguar las problemáticas de vivienda detectadas en relación con la vivienda compartida, el alquiler de habitaciones y el subarriendo, así como en políticas de extranjería.

[cat] L'habitatge i la immigració són qüestions primordials en l'actual agenda política, social i econòmica a Espanya, ja que el creixement de la població, la formació de llars i, per tant, la demanda d'habitatge respon en bona part a les dinàmiques d'aquest col·lectiu. En un context d'absència d'oferta d'habitatge assequible, de tensió als preus de lloguer i de compra i de xifres rècord en les arribades de població nascuda a l'estranger, és evident que l'estoc residencial no ha pogut absorbir aquests immigrats més recents. En conseqüència, s'ha potenciat el paper protagonista de l'habitatge compartit com a solució habitacional per a aquest col·lectiu, i gran part de l'oferta d'habitatge actual a les grans ciutats respon a habitacions de lloguer o sotsarrendament. L'habitatge compartit com a mercat secundari d'habitatge i com a tipologia de la llar ha estat escassament estudiat a l'àmbit acadèmic espanyol a causa de l'absència de dades estadístiques oficials que reflecteixin aquest fenomen. Així, aquesta tesi per compendi d'articles té com a objectiu analitzar, des de diverses òptiques, la rellevància de l'habitatge compartit en les modalitats del lloguer i el sotsarrendament d'habitacions en el procés d'inserció dels immigrats i en el sistema residencial, tenint com a context d'anàlisi l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per a això, s'utilitzen diferents aproximacions metodològiques en les quals es combinen tècniques d'anàlisi qualitativa, quantitativa i espacial que, a diverses escales, permeten obtenir una com- prensió àmplia de l'habitatge compartit, el lloguer d'habitacions i el sotsarrendament. De la mateixa manera, es combina informació estadística oficial amb fonts alternatives de dades, l'anàlisi de les quals es consigna en els set articles científics que componen la tesi. Es corrobora com el sotsarrendament i el lloguer d'habitacions juguen un paper fonamental en la inserció residencial de la població immigrada com a proveïdors d'habitatge en aquest procés. No obstant això, aquesta temporalitat teòrica de l'habitatge en habitacions comença a perpetuar-se i, a més, a impregnar altres col·lectius que són gradualment expulsats dels mercats de lloguer i compra en àrees de tensió de preus com Barcelona. A més, sota l'òptica dels estàndards internacionals el sotsarrendament i les habitacions de lloguer no garanteixen el dret a un habitatge digne i adequat, mostrant actualment una cara de l'exclusió residencial reflectida en una tinença d'habitatge insegura i que no ofereix les característiques necessàries per desenvolupar un projecte de vida. D'altra banda, la quantificació del fenomen a Barcelona confirma que l'habitatge compartit és una realitat residencial força estesa, que, tanmateix, es desenvolupa en la informalitat, com un mercat d'habitatge secundari i submergit i que demanda d'un marc legislatiu específic de manera imminent. S'espera que les contribucions acadèmiques de cadascun dels articles puguin ser d'utilitat per a les diferents administracions en la formulació de polítiques que ajudin a minvar les problemàtiques d'habitatge detectades en relació amb l'habitatge compartit, el lloguer d'habitacions i el sotsarrendament, així com en polítiques d'estrangeria.

[eng] Housing and immigration are key issues on the current political, social and economic agenda in Spain, given that population growth, household formation and, consequently, housing demand are predominantly influenced by the dynamics of this demographic group. In the context of scarcity of affordable housing supply, of rise in rental and purchase prices and unprecedent numbers of foreign-born population arrivals, it is evident that the existing residential stock has been unable to accommodate these recent immigrants. Therefore, shared housing has emerged with a leading role as a housing solution for this group, with a significant portion of the current housing supply in major cities comprising rental or sublet rooms. However, the academic study of shared housing as a secondary housing market and as a house- hold typology remains limited in Spain due to the lack of official statistical data that would allow the analysis of this phenomenon. The aim of this thesis is, thus, to analyse the relevance of shared housing in the modalities of rental and subletting rooms in the process of integration of immigrant population in the residential system from different points of view. This analysis will consider the context of the Metropolitan Area of Barcelona as study area. To this end, different methodological approaches are employed, integrating qualitative, quantitative and spatial analysis techniques. These techniques when applied at different scales, facilitate the acquisition of a comprehensive understanding of shared housing, room rental and subletting. Moreover, official statistical information is integrated with alternative data sources, the analysis of which is included in the seven scientific articles that comprise the thesis. The present study corroborates that subletting and room rental play a fundamental role in the residential integration of the immigrant population as housing providers in this process. However, this theoretical temporality of shared housing begins to perpetuate itself and, furthermore, to permeate other groups that are gradually expelled from the traditional rental and purchase markets in areas of stresses housing markets such as Barcelona. Moreover, from the point of view of international standards, subletting and rented rooms do not ensure access to decent and adequate housing. Instead, they perpetuate the phenomenon of residential exclusion, manifesting in insecure housing tenure that hinders the development of life projects. In contrast, the quantification of the phenomenon in Barcelona corroborates that shared housing constitutes a prevalent residential reality. However, this development occurs within an informal framework, representing a secondary and submerged housing market. Consequently, the establishment of a specific legislative framework is imperative to address this issue. It is anticipated that the academic contributions of each article will be instrumental in providing valuable insights to various administrations in the formulation of policies aimed at mitigating the identified housing challenges associated with shared housing, room rental, subletting, and policies related to foreign population.