El ioga a l'aula com a font de benestar integral i aprenentatge a l'educació secundària: investigació-acció

Abstract

[cat] Aquesta recerca mesura l’impacte de les pràctiques de ioga a l’aula per establir com el benestar que comporten repercuteix en l’aprenentatge dels alumnes. El ioga a l’aula es presenta com el mètode per crear el context idoni per desenvolupar i consolidar aprenentatges significatius generant benestar tant en docents com en alumnat. La investigació-acció que es presenta s’ha desenvolupat en set cicles durant nou cursos acadèmics a les classes de secundària de la investigadora i tenint com a participant l’alumnat del període que dura la recerca. S’han fet servir diferents tècniques per recollir dades dels canvis observats per la investigadora i per l’alumnat: observacions d’aula durant nou cursos escolars, 10 diaris d’aula, 3 programacions d’aula, 3 entrevistes semiestructurades, un grup de discussió amb altres professionals en actiu que apliquen el ioga a l’aula a primària i a secundària i 25 enquestes que han realitzat els alumnes durant la recerca. S’han recollit, doncs, dades qualitatives i dades quantitatives. Les dades qualitatives s’han obtingut gràcies al registre de l’observació directa a l’aula, els diaris d’aula, les valoracions en format narratiu dels alumnes i el grup de discussió; les dades quantitatives provenen de les enquestes realitzades (la majoria d’elaboració pròpia i testos externs a l’últim cicle: el de benestar de Carol Ryff i els que mesuren la intel·ligència espiritual de David Fischman i Tony Buzan) que han permès registrar les seves percepcions, valoracions i opinions respecte les pràctiques realitzades i els seus beneficis. Un índex del benestar ha ponderat aquestes dades quantitatives i s’han generat metacategories per a la codificació de les dades qualitatives obtingudes, els quals han permès assolir la finalitat de la recerca: relacionar el benestar que aporta el ioga a l’aula amb la millora de l’aprenentatge. Els resultats mostren que el ioga a l’aula aporta la calma necessària per generar un ambient òptim d’aprenentatge afavorint la concentració i l’atenció dels alumnes. Les pràctiques han repercutit positivament en diferents dimensions del benestar així com en consolidar aprenentatges per al desenvolupament personal a llarg termini, observant-se una millora en la concentració, la comprensió i la satisfacció personal dels estudiants. Així, es conclou que el ioga afavoreix un benestar integral.

Com a contribució pràctica, la tesi ofereix una mostra de les activitats sistematitzades i un model de sessió per introduir el ioga a l’aula, a banda de suggeriments per a futures línies d’investigació. Finalment, es proposa un recull de millores organitzatives per als centres educatius amb l’objectiu de promoure més benestar a les aules.

[eng] This research measures the impact of yoga practices in the classroom to establish how the well-being they bring has an impact on student learning. Yoga in the classroom is presented as the method to create the ideal context to develop and consolidate meaningful learning, generating well-being in both, teachers and students. The research has been developed in seven cycles during nine academic years in the secondary school classes of the researcher and having as participants the students of the period that the research lasts. Different techniques were used to collect data on the changes observed by the researcher and the students: classroom observations during nine school years, 10 classroom diaries, 3 classroom schedules, 3 semi- structured interviews, a group of discussion with other active professionals who apply yoga in the classroom at primary and secondary schools and 25 surveys carried out by the students during the research. Qualitative data and quantitative data have therefore been collected. The qualitative data have been obtained thanks to the registration of direct observation in the classroom, the classroom diaries, the evaluations in narrative format of the students and the discussion group; the quantitative data comes from the surveys carried out (mostly self-made and external tests in the last cycle: the well-being test by Carol Ryff and those measuring spiritual intelligence by David Fischman and Tony Buzan) which have allowed to register their perceptions, assessments and opinions regarding the practices carried out and their benefits. A well-being index has weighted these quantitative data and metacategories have been generated for the coding of the qualitative data obtained, which have allowed the research's purpose to be achieved:

to relate the well-being that yoga brings to the classroom with the improvement of learning. The results show that yoga in the classroom provides the necessary calm to generate an optimal learning environment, promoting students' concentration and attention. The practices have had a positive impact on different dimensions of well- being as well as on consolidating learning for long-term personal development, observing an improvement in students' concentration, understanding and personal satisfaction. Thus, it is concluded that yoga promotes comprehensive well-being. As a practical contribution, the thesis offers a sample of the systematized activities and a session model to introduce yoga in the classroom, in addition to suggestions for future lines of research. Finally, a collection of organizational improvements for schools is proposed with the aim of promoting more well-being in the classrooms.

[spa] Esta investigación mide el impacto de las prácticas de yoga en el aula para establecer cómo el bienestar que comportan repercute en el aprendizaje de los alumnos. El yoga en el aula se presenta como el método para crear el contexto idóneo para desarrollar y consolidar aprendizajes significativos generando bienestar tanto en docentes como en alumnado. La investigación-acción que se presenta se ha desarrollado en siete ciclos durante nueve cursos académicos en las clases de secundaria de la investigadora y teniendo como participante al alumnado del período que dura la investigación. Se han utilizado diferentes técnicas para recoger datos de los cambios observados por la investigadora y por el alumnado: observaciones de aula durante nueve cursos escolares, 10 diarios de aula, 3 programaciones de aula, 3 entrevistas semiestructuradas, un grupo de discusión con otros profesionales en activo que aplican el yoga en el aula en primaria y en secundaria y 25 encuestas que han realizado los alumnos durante la investigación.

Se han recogido, pues, datos cualitativos y datos cuantitativos. Los datos cualitativos se han obtenido gracias al registro de la observación directa en el aula, los diarios de aula, las valoraciones en formato narrativo de los alumnos y el grupo de discusión; los datos cuantitativos provienen de las encuestas realizadas (la mayoría de elaboración propia y test externos al último ciclo: el de bienestar de Carol Ryff y los que miden la inteligencia espiritual de David Fischman y Tony Buzan) que han permitido registrar sus percepciones, valoraciones y opiniones respecto a las prácticas realizadas y sus beneficios. Un índice del bienestar ha ponderado estos datos cuantitativos y se han generado metacategorías para la codificación de los datos cualitativos obtenidos, que han permitido alcanzar la finalidad de la investigación: relacionar el bienestar que aporta el yoga en el aula con la mejora del aprendizaje. Los resultados muestran que el yoga en el aula aporta la calma necesaria para generar un ambiente óptimo de aprendizaje favoreciendo la concentración y la atención de los alumnos. Las prácticas han repercutido positivamente en diferentes dimensiones del bienestar así como en consolidar aprendizajes para el desarrollo personal a largo plazo, observándose una mejora en la concentración, comprensión y satisfacción personal de los estudiantes. Así, se concluye que el yoga favorece un bienestar integral. Como contribución práctica, la tesis ofrece una muestra de las actividades sistematizadas y un modelo de sesión para introducir el yoga en el aula, además de sugerencias para futuras líneas de investigación. Por último, se propone una recopilación de mejoras organizativas para los centros educativos con el objetivo de promover más bienestar en las aulas