Tractament de la discapacitat en la literatura catalana a partir d’El teu nom és Olga

Abstract

Aquest treball pretén estudiar cinc obres de literatura catalana que tenen la discapacitat d’eix temàtic central: El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs (1986); Quiet, de Màrius Serra (2008); El meu germà Pol, d’Isabel-Clara Simó (2008); Germà de gel, d’Alicia Kopf (2016); i Marxarons, de Cristina Masanés (2024). D’una banda, s’analitzaran aspectes formals centrats en la tipologia textual, la qüestió autobiogràfica i la identitat del narrador (Lejeune, Casas); com és l’aproximació literària de cada obra al tema central i com s’estructura el relat; i l’evolució terminològica lligada a la concepció de la discapacitat. D’altra banda, s’analitzarà la identitat del personatge amb discapacitat i la relació directa que té amb els altres temes com la identitat del narrador, la responsabilitat parental, l’amor (incondicional o romàntic); i les reflexions sobre identitat i llenguatge o la mort.