La entonación del español hablado por polacos

Abstract

[spa] El interés por el estudio de español en Polonia ha experimentado un crecimiento constante, motivado por razones distintas: escolares, académicas, laborales o personales. Sin embargo, esta creciente demanda contrasta con la escasez de materiales didácticos específicos para el desarrollo de la competencia fónica, una habilidad fundamental para la interacción espontánea y efectiva en conversaciones cotidianas y para dar respuesta a las necesidades de los aprendientes, cuyos rasgos melódicos no siempre se alinean con los de la lengua meta. El principal objetivo de esta tesis es describir la entonación del español hablado por personas nativas de polaco. Para ello, se ha recopilado un corpus de 7 horas y 45 minutos de habla espontánea, con la participación de 72 informantes. Este corpus, el primero de esta interlengua hablada espontánea, permitió la extracción de 808 enunciados, que se clasificaron según la intención que tenían los informantes en: 234 declarativos neutros, 50 interrogativos pronominales, 145 interrogativos absolutos, 242 enunciados suspendidos y 137 enfáticos. Para el análisis acústico, se ha utilizado el software Praat (Boersma y Weenink, 2021) y para el análisis y tratamiento de los datos y su interpretación se ha seguido el método Análisis Melódico del Habla (Cantero, 2002; Cantero y Font-Rotchés, 2009, 2020). La investigación llevada a cabo reveló que, en el nivel prelingüístico, es decir, el nivel en el que se describen los rasgos melódicos del acento extranjero, la entonación de los polacos que aprenden español difiere notablemente y en numerosos aspectos de la entonación del español. Predominan los contornos sin primer pico, con la melodía que transcurre extremadamente plana, sin inflexiones tonales internas y con el campo tonal relativamente estrecho. Respecto a la inflexión final, los movimientos tonales suelen ser moderados y, a menudo, no alcanzan los límites definidos para las melodías de la lengua meta. En el nivel de análisis lingüístico se identificaron los patrones melódicos más frecuentes de cada tipo de enunciado (neutro, suspendido, interrogativo y enfático) de la interlengua de los aprendientes. En los resultados, se ha demostrado que los polacos están más habituados a seguir los patrones melódicos de la entonación suspendida a la hora de generar contornos neutros o interrogativos absolutos, es decir, con una terminación plana o con un ascenso inferior a un 70%, lo que podría provocar ciertos malentendidos. En cuanto a los enunciados suspendidos e interrogativos pronominales, se observa que un gran número son coincidentes con los patrones melódicos del español que cumplen con la misma función. Con respecto a los contornos enfáticos, casi la mitad de ellos se corresponde a un patrón de la entonación enfática del español; no obstante, se ha constatado una gran dispresión de melodías que se acercan a patrones diferentes, lo que nos indica que los polacos hablando español tienen dificultades para expresar la complejidad emocional y afectiva que requiere la competencia fónica de una lengua. Se espera que la presente investigación sirva como base para la creación de materiales y propuestas didácticas adecuadas, que contribuyan al fortalecimiento de esta competencia en el aula de aprendizaje de español.

[cat] L'interès per l'estudi de l'espanyol a Polònia ha experimentat un creixement constant, motivat per raons diverses: escolars i acadèmiques, laborals o personals. No obstant això, aquesta creixent demanda contrasta amb l'escassetat de materials didàctics específics per al desenvolupament de la competència fònica, una habilitat fonamental per a la interacció espontània i efectiva en converses quotidianes i per donar resposta a les necessitats dels aprenents, els trets melòdics dels quals no sempre s'alineen amb els de la llengua meta. L'objectiu principal d'aquesta tesi és descriure l’entonació de l'espanyol parlat per persones natives de polonès. Per a això, s'ha recopilat un corpus de 7 hores i 45 minuts de parla espontània, amb la participació de 72 informants. Aquest corpus, el primer d’aquesta interllengua en parla espontània, va permetre l'extracció de 808 enunciats, que es van classificar segons la intenció que tenia l’informant en: 234 declaratius neutres, 50 interrogatius pronominals, 145 interrogatius absoluts, 242 enunciats suspesos i 137 emfàtics. Per a l'anàlisi acústica, s'ha utilitzat el programari Praat (Boersma i Weenink, 2021) i, per a l'anàlisi i tractament de les dades i la seva interpretació, s'ha seguit el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (Cantero, 2002; Cantero i Font-Rotchés, 2009, 2020). La recerca realitzada revela que, en el nivell prelingüístic, és a dir, el nivell en què es descriuen els trets melòdics de l'accent estranger, l’entonació dels polonesos que aprenen espanyol difereix notablement i en nombrosos aspectes de l’entonació de l'espanyol. Predominen els contorns sense primer pic, amb una melodia que transcorre extremadament plana, sense inflexions tonals internes i amb un camp tonal relativament estret. Pel que fa a la inflexió final, els moviments tonals solen ser moderats i, sovint, no arriben als límits definits per a les melodies de la llengua meta. En el nivell d’anàlisi lingüística, es van identificar els patrons melòdics més habituals de cada tipus d’enunciat (neutre, suspès, interrogatiu i emfàtic) de la interllengua dels aprenents. Els resultats han demostrat que els polonesos estan més acostumats a seguir els patrons melòdics de l’entonació suspesa a l’hora de generar contorns neutres o interrogatius absoluts, és a dir, amb una terminació plana o amb un ascens inferior al 70%, fet que podria provocar certs malentesos. Quant als enunciats suspesos i interrogatius pronominals, s’observa que un gran nombre son coincidents amb els patrons melòdics de l’espanyol que compleixen la mateixa funció. Pel que fa als contorns emfàtics, gairebé la meitat es corresponen a un `patró de l’entonació emfàtica de l’espanyol; això no obstant, s’ha constatat una gran dispersió de melodies que s’acosten a altres patrons, fet que indica que els polonesos que parlen espanyol tenen dificultats per expressar la complexitat emocional i afectiva que requereix la competència fònica d’una llengua. S’espera que la present investigació serveixi com a base per a la creació de materials i propostes didàctiques adequades, les quals contribueixin a enfortir aquesta competència a l’aula d’aprenentatge d’espanyol.

[eng] Interest in studying Spanish in Poland has experienced steady growth, driven by diverse motivations: academic and educational, professional, or personal. However, this increasing demand contrasts with the scarcity of specific didactic materials aimed at developing phonetic competence, a fundamental skill for spontaneous and effective interaction in everyday conversations. Such resources are essential to address the learners' needs, whose melodic features do not always align with those of the target language. The primary objective of this thesis is to describe the intonation of Spanish as spoken by native Polish speakers. To this end, a corpus of 7 hours and 45 minutes of spontaneous speech was compiled, involving 72 participants. This corpus, the first of this spontaneous spoken interlanguage, enabled the extraction of 808 utterances, which were categorized according to the informants' intended meaning into the following groups: 234 neutral declaratives, 50 wh-questions, 145 yes/no questions, 242 suspended statements, and 137 emphatic statements. For the acoustic analysis, the Praat software (Boersma and Weenink, 2021) was used, and for data analysis, processing, and interpretation, the Melodic Analysis of Speech method was applied (Cantero, 2002; Cantero and Font-Rotchés, 2009, 2020). The conducted research revealed that at the pre-linguistic level –where the melodic features of foreign accent are described– the intonation of Polish learners of Spanish differs significantly and in numerous aspects from the intonation of Spanish. The predominant patterns include contours without an initial peak, with melodies that remain extremely flat, lacking internal tonal inflections, and exhibiting a relatively narrow tonal range. Regarding final inflection, tonal movements are typically moderate and often do not reach the thresholds defined for the target language’s melodic patterns. At the linguistic analysis level, the most frequent melodic patterns for each type of utterance (neutral, suspended, interrogative and emphatic) within the learners' interlanguage were identified. The results demonstrate that Polish speakers are more accustomed to following the melodic patterns of suspended intonation when producing neutral or yes/no question contours, characterized by a flat ending or a rise of less than 70%, which could potentially lead to misunderstandings. Regarding suspended and wh- questions utterances, the highest number of examples consistent with the appropriate Spanish melodic patterns for the given context was observed. With regard to emphatic contours, nearly half of them correspond to a pattern of emphatic intonation in Spanish; however, a significant dispersion of melodies approaching different patterns was noted. This finding suggests that Polish speakers of Spanish struggle to express the emotional and affective complexity required by the phonetic competence of a language. This research is expected to serve as a foundation for the development of suitable teaching materials and didactic proposals that contribute to strengthening this competence in the Spanish learning classroom.