Fortalecimiento de la escuela pública en escenarios de mercado: Significados atribuidos por docentes directivos a la Ley de Nueva Educación Pública en Chile.

Abstract

[spa] El año 2017, el Gobierno de Chile aprueba la Ley 21.040 de Nueva Educación Pública (NEP). Esta legislación plantea que los establecimientos educativos públicos de dependencia municipal pasan a depender directamente de Servicios Locales de Educación Pública (SLEP), inaugurando un nivel intermedio de gestión sin precedentes en la estructura administrativa chilena. Entre sus objetivos, esta política educativa se propone fortalecer una alicaída educación pública, asegurando el aprendizaje y desarrollo de todos los estudiantes, desde un enfoque ciudadano, democrático e integral (Ley 21.040/2017). La legislación destaca además la intención de que las escuelas dejen de funcionar como organizaciones aisladas y pasen a formar parte de redes de trabajo cooperativo entre establecimientos de una determinada zona, considerando las particularidades y desafíos que plantea la tarea formativa en los diferentes contextos y regiones del país. Sin embargo, a pesar de los objetivos declarados por la NEP, el sistema educativo chileno mantiene vigentes aspectos heredados de la reforma de mercado de la dictadura cívico-militar a inicios de la década de 1980. Desde el fundamentalismo de mercado como sustrato ideológico que orientara estar reforma (Silver, 2023), la educación pública debía tender a su desaparición. A la vez, su calidad debía ser necesariamente inferior, con el fin de incentivar la participación de privados en el sector educativo, así como la elección de las familias/clientes. Al asumir principios de competencia y máxima utilidad individual a la base del sistema, el modelo de mercado resulta incompatible con la educación pública (Bolívar, 1999; Flórez et al., 2024). En consecuencia, la mejora del sistema educativo público en un caso paradigmático de sistema orientado según principios de mercado configura un escenario de tensión. La presente investigación asume la existencia de estas tensiones propias de la escuela como organización humana, enfocando su mirada en el ámbito específico de la gestión y liderazgo de los establecimientos públicos a cargo del director o directora. Se plantea como propósito comprender los significados que atribuyen docentes directivos de escuelas públicas y profesionales de la institucionalidad educativa a la entrada en vigor de la Nueva Educación Pública, como política educativa que establece un nivel intermedio de gestión a través de los Servicios Locales de Educación. La aproximación metodológica de la investigación corresponde a un estudio cualitativo, de enfoque comprensivo-interpretativo, que considera dos fases de análisis. Por una parte, se analiza el discurso de docentes directivos de escuelas públicas dependientes de los nuevos Servicios Locales de Educación Pública. Una segunda fase, complementa el discurso de docentes directivos, analizando las voces de actores clave en el proceso de implementación de la ley de Nueva Educación Pública y consiguiente tránsito desde la dependencia administrativa municipal a los nuevos SLEP. Las conclusiones identifican un alto nivel de acuerdo en relación con la necesidad de modificar la dependencia administrativa municipal. Sin embargo, la NEP como política educativa no siempre responde a las expectativas de docentes directivos, quienes reconocen una escasa articulación en los lineamientos y orientación de la escuela pública desde las instituciones que configuran el sistema educativo.

[cat] L'any 2017, el Govern de Xile aprova la Llei 21.040 de Nova Educació Pública (NEP). Aquesta legislació planteja que els establiments educatius públics de dependència municipal passen a dependre directament de Serveis Locals d'Educació Pública (SLEP), inaugurant un nivell intermedi de gestió sense precedents a l'estructura administrativa xilena. Entre els seus objectius, aquesta política educativa es proposa enfortir una educació pública alicaida, assegurant l'aprenentatge i el desenvolupament de tots els estudiants, des d'un enfocament ciutadà, democràtic i integral (Llei 21.040/2017). La legislació destaca a més a més la intenció que les escoles deixin de funcionar com a organitzacions aïllades i passin a formar part de xarxes de treball cooperatiu entre establiments d'una determinada zona, considerant les particularitats i els desafiaments que planteja la tasca formativa en els diferents contextos i regions del país.

No obstant això, malgrat els objectius declarats per la NEP, el sistema educatiu xilè manté vigents aspectes heretats de la reforma de mercat de la dictadura cívico-militar a inicis de la dècada de 1980. Des del fonamentalisme de mercat com a substrat ideològic que orientés estar reforma (Silver, 2023), l'educació pública havia de tendir amb d'incentivar la participació de privats al sector educatiu, així com l'elecció de les famílies/clients. En assumir principis de competència i màxima utilitat individual a la base del sistema, el model de mercat és així incompatible amb l'educació pública (Bolívar, 1999; Flórez et al., 2024). Per tant, la millora del sistema educatiu públic en un cas paradigmàtic sistema de mercat configura un escenari de tensió.

Aquesta recerca assumeix l’existència d'aquestes tensions pròpies de l’escola com a organització humana, enfocant la seva mirada en l’àmbit específic de la gestió i lideratge dels establiments públics a càrrec del director o directora. Es planteja com a propòsit comprendre els significats que atribueixen docents directius d'escoles públiques i professionals de la institucionalitat educativa a l'entrada en vigor de la nova educació pública, com a política educativa que estableix un nivell intermedi de gestió a través dels serveis locals d'educació. L'aproximació metodològica de la investigació correspon a un estudi qualitatiu, d'enfocament comprensiu-interpretatiu, que considera dues fases d'anàlisi. D'una banda, s‟analitza el discurs de docents directius d'escoles públiques dependents dels nous Serveis Locals d'Educació Pública. Una segona fase complementa el discurs de docents directius, analitzant les veus d'actors clau en el procés d'implementació de la llei de Nova Educació Pública i consegüent trànsit des de la dependència administrativa municipal als nous SLEP. Les conclusions identifiquen un alt nivell d'acord amb la necessitat de modificar la dependència administrativa municipal. Tot i això, la NEP com a política educativa no sempre respon a les expectatives de docents directius, els quals reconeixen una escassa articulació en els lineaments i orientació de l'escola pública des de les institucions que configuren el sistema educatiu.

[eng] In 2017, the Chilean government approved Law 21.040 on the New Public Education (NEP). This legislation establishes that municipally-owned public schools will now report directly to Local Public Education Services (SLEP), inaugurating an unprecedented intermediate level of management in the Chilean administrative structure. Among its objectives, this educational policy aims to strengthen a failing public education system by ensuring the learning and development of all students through a civic, democratic, and comprehensive approach (Law 21.040/2017). The legislation also emphasizes the intention of schools to cease operating as isolated organizations and become part of cooperative networks among schools in a given area, taking into account the specificities and challenges posed by educational tasks in the different contexts and regions of the country. However, despite the stated objectives of the NEP, the Chilean education system retains aspects inherited from the market reform of the civil-military dictatorship in the early 1980s. Based on market fundamentalism as the ideological foundation guiding this reform (Silver, 2023), public education was bound to disappear. At the same time, its quality was necessarily inferior, in order to encourage the participation of private companies in the education sector, as well as the choice of families/clients. By assuming principles of competition and maximum individual utility as the basis of the system, the market model thus becomes incompatible with public education (Bolívar, 1999; Flórez et al., 2024). Consequently, improving the public education system in a paradigmatic case of a market-oriented system creates a scenario of tension. This research assumes the existence of these tensions inherent to schools as human organizations, focusing on the specific area of management and leadership of public schools under the direction of the principal. Its purpose is to understand the meanings attributed by public school teachers and professionals within the educational institution to the implementation of the New Public Education Act, an educational policy that establishes an intermediate level of management through Local Education Services (LES). The research methodological approach is a qualitative study, with a comprehensive-interpretative focus, which considers two phases of analysis. On the one hand, the discourse of teacher leaders of public schools dependent on the new Local Public Education Services (LES) is analyzed. A second phase complements the discourse of teacher leaders, analyzing the voices of key actors in the implementation process of the New Public Education Act and the subsequent transition from municipal administrative departments to the new SLEPs. The conclusions identify a high level of agreement regarding the need to modify the municipal administrative department. However, the NEP as an educational policy does not always meet the expectations of teachers and administrators, who recognize a lack of coordination between the guidelines and direction of public schools and the institutions that make up the education system.