Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/224125
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorDíaz Fernández, Gloria-
dc.date.accessioned2025-11-05T14:10:50Z-
dc.date.available2025-11-05T14:10:50Z-
dc.date.issued2024-12-30-
dc.identifier.issn1575-9016-
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/224125-
dc.description.abstractEstem embolicats en un món de paradigmes, sembla que no podem partir de cap altre lloc que no siga el de categoritzar, dir des d’on partim i en quin paradigma o des de quin paradigma ens situem o ens trobem. Sobretot, en aquest intent de compartir significants, de compartir sentits, de compartir, també, un llenguatge que ens pot ajudar a captar la complexitat dels aspectes que des de l’estatut epistemològic del paradigma ens porten o ens poden portar a comprendre-deduir, de manera molt diferent, quin és el nostre punt de partida. Per això, des d’eixa manera en la qual Agamben (2010) ens situa i ens parla del paradigma, la interpretació que fa del paradigma, i arreplegant el que ell diu, ens portaria a discernir la distinció primera entre exemplar de exemplum: “(…) s’aprecia amb els sentits indica el que hem d’imitar (…) el segon exigeix, (…) una valoració més complexa (…) i té un significat sobretot moral i intel·lectual” (p. 24). En aquesta línia d’interpretacions Agamben col·loca en el paradigma foucaultià aquesta possibilitat de ser “les dues coses al mateix temps no sols exemplar i model (…) sinó també i sobretot exemplum que permet reunir enunciats i pràctiques discursives en un nou conjunt intel·ligible en un nou context problemàtic” (p. 24). A la recerca d’aquestes possibles problematitzacions ens trobem amb la reducció a una temporalitat i, a la classificació i estar en el món, en relació amb el nostre moment històric, al nostre temps viscut. És en aquestes classificacions des de les quals se’ns assignen espais i temps ja definits i, que no ens permeten res més que una remissió a nosaltres mateixos. En aquesta determinació dels temps, i dels espais, ens trobem embolicades en una gran confusió, des de l’imaginari social pertanyem a uns grups d’edat capturades en unes imatges, en unes pràctiques socials que creen estereotips i classificacions normalitzants.-
dc.format.extent8 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherDiputació de València-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.7203/qdec.52.29817-
dc.relation.ispartofQuaderns d'Educació Contínua, 2024, num.52, p. 29-36-
dc.relation.urihttps://doi.org/10.7203/qdec.52.29817-
dc.rights(c) Díaz Fernández, Gloria, 2024-
dc.sourceArticles publicats en revistes (Didàctica i Organització Educativa)-
dc.subject.classificationPolítica educativa-
dc.subject.classificationTeoria de l'educació-
dc.subject.otherEducational policy-
dc.subject.otherEducational theory-
dc.titleEl desvetllament en educació o l’educació com a esvaïment-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec761566-
dc.date.updated2025-11-05T14:10:50Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Didàctica i Organització Educativa)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
903730.pdf2.53 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.