Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/42619
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorSanmartín Ascaso, Joaquín-
dc.contributor.authorLlop Raduà, Jaume-
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia-
dc.date.accessioned2013-05-06T12:12:46Z-
dc.date.available2013-05-06T12:12:46Z-
dc.date.issued2001-10-29-
dc.identifier.isbn8469987575-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/42619-
dc.description.abstract[cat] La tesi s'inicia amb un llistat i anàlisi de la documentació disponible. Segueix un apartat de precedents al conflicte entre Assíria i Babilònia.A la part central de la tesi, es distingeixen sis fases:1.Fase de Reculliment i domini per part de Mittani (c. 1500-1360 a. C.)Aquest període està marcat per la inestabilitat al tron i dependència respecte de Mittani.2.El despertar sota A ur-ubal.li? I i els seus successors (1363-1307 a. C.) , era pre-"ninurtiana". A ur-ubal.li? I alliberà Assíria de la tutela mittània, n'inicià la seva expansió cap a l'oest i aconseguí el reconeixement d'Egipte. Babilònia i Assíria van establir una frontera comuna. Es produí un increment de la influència cultural babilònica. A ur-ubal.li? I casà la seva filla amb el rei de Babilònia i usà la deposició del seu net com a argument per a intervenir militarment. 3.Expansionisme, l'era "ninurtiana" (1307-1208 a C.)Durant el regnat de Salmanassar I i els inicis del de Tukult?-ninurta I, es va mantenir una situació de guerra freda entre Assíria i Babilònia. Tukult?-Ninurta I derrotà el seu oponent Ka tilia u IV i conquerí militarment Babilònia. El domini teòric de Tukult?-Ninurta s'extenia fins al Golf Pèrsic. Tukult?-Ninurta I aconseguí la legitimació del seu govern pels sacerdots babilònics. La influència babilònica és present a la titulatura i al ritual de coronació. A les ciutats al llarg i ample del regne assiri es posà a treballar a milers de deportats babilonis.4.Retrocés (1208-1116 a. C.) La competència interna pel tron assiri durà sota els regnats d'A ur-n?din-apli, A ur-n?r?r? III i Enlil-kudurr?-u?ur. Assíria es debia trobar sumida en un caos intern. Adad- uma-u?ur, el rei de Babilònia, l'aprofità per a entronitzar Ninurta-apil-Ekur, un exiliat, gaudint de la col.laboració de part de la noblesa assíria que va cometre regicidi. El llarg i desconegut regnat d'A ur-d?n I serví per a estabilitzar Assíria. Els seus dos fills Ninurta-tukul(ti)-A ur i Mutakkil-Nusku van lluitar en guerra civil. Ninurta-tukul(ti)-A ur va haver d'exiliar-se a Babilònia. Durant el regnat d'A ur-r? a-i i I els babilonis arribaren en un "raid" fins a la ciutat d'Arbela.5.Epigonisme de l'era "ninurtiana" (1116-1059 a.C.) A inicis del regnat de Tiglatpilesser I, Marduk-n?din-ahh?, el rei de Babilònia, conduí un raid fins a Ekal.l?tu. Com a venjança, Tiglatpilesser va conduir durant els darrers anys del seu regnat una incursió punitiva contra les ciutats del nord de Babilònia. Tiglatpilesser fou el primer rei assiri que va poder dur a terme una expedició cap a la Mediterrània distraient l'esforç assiri cap al sud. A ur-b?l-kala va dur a terme una campanya contra la província de D?r-Kurigalzu. Ell i Marduk- ?pik-z?ri conclogueren un tractat de pau segellat per un matrimoni dinàstic.6.Eclipsi de l'era "ninurtiana" (1059-934 a. C.)Segons les cròniques tardanes, am ?-Adad IV va estar exiliat a Babilònia, abans de retornar cap a Assíria i arrabassar el tron a Er?ba-Adad II. Durant el regnat de Salmanassar II diversos objectes cúltics dedicats a Enlil que havien estat robats pels arameus foren retornats a Nippur pels assiris. Els assiris no tornaran a tenir contacte amb Babilònia fins al regnat d'Adad-n?r?r? II, ja dins del denominat període neoassiri.cat
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat de Barcelona-
dc.rights(c) Llop Raduà, 2001-
dc.sourceTesis Doctorals - Departament - Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia-
dc.subject.classificationHistòria antiga-
dc.subject.otherAncient history-
dc.titleAportació a l'estudi de les relacions polítiques i militars entre Assíria i Babilònia durant la segona meitat del segon mil·leni a.C.cat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.dlB.31188-2002-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
dc.identifier.tdxhttp://www.tdx.cat/TDX-0529102-113226-
dc.identifier.tdxhttp://hdl.handle.net/10803/2586-
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Volum1b.pdf1.9 MBAdobe PDFView/Open
Volum2b.pdf788.98 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.