La preeclàmpsia

Abstract

La preeclàmpsia és una patologia de l’embaràs que es diagnostica quan la dona gestant presenta pressió arterial elevada i proteïnúria, habitualment després de la 20ª setmana d’embaràs. És la causa principal de mortalitat i morbiditat perinatals i maternals a nivell mundial, amb una incidència anual del 3 - 5% del total d’embarassos. Una invasió trofoblàstica incompleta de l’endometri durant la formació de la placenta, que es tradueix en anomalies en la remodelació de les artèries espirals maternes, sembla ser la causa principal de l’aparició de la malaltia. S’ha demostrat el paper d’una sèrie de factors en el desenvolupament de la preeclàmpsia, entre els quals destaquen alteracions en la via de senyalització NOTCH, en el gen STOX1, en el sistema immunitari fetal i maternal, en el sistema renina – angiotensina – aldosterona i en l’endotelina, així com un augment de l’estrès oxidatiu. Durant la passada dècada es va descobrir que el desequilibri entre una sèrie de factors proangiogènics i antiangiogènics sintetitzats per la placenta porta a la disfunció endotelial sistèmica característica de la preeclàmpsia. L’únic tractament eficaç descrit fins al moment per al tractament de la malaltia és la inducció del part. Tot i així, existeixen una sèrie de fàrmacs per pal·liar la simptomatologia i prevenir i tractar les convulsions associades a l’eclàmpsia, que és la complicació més important de la patologia descrita. Aquesta, juntament amb altres possibles complicacions, pot portar a la mort, tant de la pacient com del fetus, i és per això que es considera un problema de salut pública arreu del món.