Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/215248
Title: Analítiques d'Aprenentatge per potenciar el procés d'autoregulació de l'estudiantat d'educació superior (AAPA)
Author: Cano García, Elena
Martins, Ludmila
Suárez, Maria del Mar
Lindín, Carles
Lluch, Laia
Keywords: Autoaprenentatge
Analítiques d'aprenentatge
Educació superior
Self-culture
Learning analytics
Higher education
Issue Date: 2023
Publisher: Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE)
Abstract: Actualment el feedback es concep com una acció per la qual l'estudiantat dona sentit a la informació que rep i la transforma en coneixement per orientat futures tasques o processos (Carless & Boud, 2018). Aquesta informació pot provenir de fonts diverses, entre les quals es trobne les analítiques d'aprenentatge (AA), enteses com el procés de medició, recopilació, anàlisi i elaboració d'informes de dades sobre l'alumnat i els seus contextos, per comprendre i optimitzar l'aprenentatge i els entorns on es produeix (Siemens & Gasevic, 2012). Encara falten evidències sobre com poden adreçar-se a l'estudiantat per donar suport al procés d'autoregulació de l'aprenentatge i promoure l'agència del mateix estudiant (Matcha et al., 2020). Per això es presenta un estudi realitzat a la Universitat de Barcelona on s'ha preguntat a l'estudiantat pel seu coneixement sobre el tema i per les seves preferències sobre les peces d'informació que hauria de contenir un Learner Dashboard. Els resultats mostren que l'estudiantat (n=1020) no coneix què són els Learner Dashboards (82%) i que prefereix informació com: (a) les dates importants (exàmens, lliuraments) (M=4.43); (b) els criteris per aprovar l'assignatura (M=4.22) i (c) els horaris de les assignatures (dates de classes, laboratori) (M=4,17). En canvi, allò que els sembla menys rellevant és: (a) el temps recomanat per completar les activitats daprenentatge (M=3.31); (b) el contingut que altres estudiants troben interessant (M=3.30) i l'estimació de temps per a activitats administratives (organitzar treball en grup, contestar correus electrònics, etc.) (M=3.17). Aquests darrers elements, que tenen potencial per armar processos d'autoregulació, són menys valorats. En canvi, allò que consideren important, tot i mancar anàlisis ulteriors d'un abast més profund, pot semblar que siguin preferències poc útils per a l'autoregulació de l'aprenentatge. Per tal, les institucions d'educació superior haurien de preveure accions explicites i integrables en el currículum que fossin dissenyades per enfortir l'autoregulació. D'altra banda, una major alfabetització en dades també podria contribuir a què l'estudiantat tingués una opinió més informada.
Note: Reproducció del document publicat a: E. Aguilar-Mediavilla, J. Vidal Conti, M. M. Vanrell Bosch, M. Valera Pozo, M. Salmerón Galiana (Eds.), Libro de resúmenes de trabajos a IRED’23. III Conferencia internacional de investigación y V Jornadas de investigación e innovación educativa.2023, Palma: Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE). [ISBN: 978-84-09-55557-4] pp. 488-490
It is part of: Comunicació a: Conferencia internacional de investigación y V Jornadas de investigación e innovación educativa. 8-10 de noviembre de 2023. Palma, Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE)
URI: https://hdl.handle.net/2445/215248
Appears in Collections:Comunicacions a congressos / Jornades (Educació Lingüística, Científica i Matemàtica)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
2023 cano martins suarez Libro-resumenes-IRED23.pdf3.14 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons