Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc by-nc (c) Sotero Moreno, Alejandro, 2025
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230406

From hands to brain: understanding schizophrenia through the interplay of genetic and developmental markers

Títol de la revista

Contribució addicional

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[eng] Schizophrenia is a severe psychiatric disorder currently affecting around 24 million people worldwide. Despite notable progress in disentangling its aetiology, the disorder’s precise pathophysiological mechanisms remain elusive, and the quest for specific, non-invasive biomarkers persists as a pressing challenge. Therefore, psychiatry research must focus on unravelling the complex biological foundations of the disorder. A more profound comprehension of schizophrenia will enable more precise diagnostic frameworks and novel therapeutic approaches, ultimately improving the quality of life for those affected by this condition. The current prevailing etiological hypothesis proposes that schizophrenia originates from the dynamic interplay between genetic vulnerability and environmental insults, disrupting the finely tuned mechanisms that shape brain maturation during critical periods of neurodevelopment, potentially laying the groundwork for later psychopathology. Given that schizophrenia is increasingly understood as a disorder rooted in early neurodevelopmental disturbances, the study of biological markers established during embryogenesis may provide crucial insights into the disorder’s origins and shed light on the underlying pathophysiology, paving the way for earlier detection and targeted intervention. Cognitive performance, together with brain structure and function, provides robust markers of neurodevelopment, offering complementary insights into early disruptions that may contribute to the onset of psychopathology. Nevertheless, as these markers often require specialised tools and are less suited for early or large-scale screening, dermatoglyphic traits (i.e. epidermal ridge patterns on fingers and palms) represent a more accessible and non-invasive alternative. Formed during the first and second trimesters in parallel with critical stages of brain maturation, these patterns remain stable throughout life and are shaped by both genetic and environmental influences, making them valuable indicators of prenatal developmental conditions. Deviations such as increased asymmetry or simplified patterns have been repeatedly linked to schizophrenia, supporting their potential as proxies of early developmental insults. In this context, neurodevelopmental genes such as DISC1 and CNR1 are especially relevant to schizophrenia because they regulate key processes including neuronal migration, synaptogenesis, and neurotransmission, and are highly sensitive to prenatal stressors. DISC1 has been extensively linked to alterations in brain structure, cognition, and risk for schizophrenia. Similarly, the endocannabinoid system, via the CB1 receptor encoded by CNR1, has been associated with abnormalities in neurogenesis, synaptic plasticity, and stress regulation, with growing evidence of its involvement in schizophrenia pathophysiology. Beyond their central roles in brain development, both DISC1 and CNR1 interact with signalling pathways which are crucial not only for cortical development but also for epidermal differentiation and skin ridge formation. This dual involvement suggests that genetic variation in these systems may contribute to both neural alterations and peripheral developmental variation, including dermatoglyphic patterns. However, the specific contribution of DISC1 and CNR1 to dermatoglyphic variation remains largely unexplored. This thesis addresses this gap by examining the effects of both genes on schizophrenia risk and related neurodevelopmental markers, including cognitive function, brain activity, and dermatoglyphic variability, thereby clarifying their roles in its pathophysiology. First, we describe the role of DISC1 genetic variability in modulating the working memory-related brain functional responses in a diagnosis-dependent manner. In addition, we find that DISC1 and other hypoxia-sensitive genes from its interactome influence dermatoglyphic variability and cognitive performance, further reinforcing their role in early neurodevelopment. Finally, we report CNR1 polymorphisms linked to differences in dermatoglyphic traits, particularly in healthy individuals, suggesting gene–environment interactions that may shape vulnerability to schizophrenia. The main significance of these findings lies in their collective implication. Variants in both DISC1 and CNR1 influence dermatoglyphic patterning, established during the same critical prenatal period when foundational neural circuits are forming, supporting the use of these biometric markers as windows into early neurodevelopmental events. Both genes interact with stress-response pathways, suggesting a role in mediating the impact of obstetric complications long implicated in schizophrenia risk. Together, the findings suggest a model in which genetic factors modulate neurodevelopmental processes: DISC1 establishing a baseline developmental architecture, while CNR1 may influence how this architecture responds to environmental challenges. Globally, the findings of this thesis underscore the value of examining specific genes implicated in neurodevelopment to advance our understanding of schizophrenia’s aetiology, as well as the developmental markers through which this risk may be expressed. As such, this work serves as a stepping stone in the collective effort to unravel the biological roots of psychosis and to identify accessible indicators that could enhance early diagnosis and personalised care.
[cat] L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric greu que afecta al voltant de 24 milions de persones al món. Malgrat els avenços en la comprensió de la seva etiologia, els mecanismes concrets continuen sent en gran part desconeguts i la identificació de biomarcadors específics i no invasius segueix sent un repte no resolt. Per tant la recerca psiquiàtrica ha de centrar-se en desentranyar els fonaments biològics del trastorn, ja que, la seva millor comprensió permetria establir marcs diagnòstics més precisos i nous enfocaments terapèutics, millorant la qualitat de vida de les persones a qui afecta. La hipòtesi etiològica amb més prevalença actualment proposa que l’esquizofrènia s’origina de la interacció entre factors genètics i ambientals que alteren la maduració cerebral durant períodes crítics del neurodesenvolupament, establint així les bases d’una futura psicopatologia. Atès que l’esquizofrènia s’entén cada cop més com un trastorn arrelat en alteracions del neurodesenvolupament primerenc, l’estudi de marcadors biològics establerts durant l’embriogènesi pot oferir informació clau sobre l’origen del trastorn i esclarir la seva fisiopatologia subjacent, obrint camí a una detecció precoç i a una intervenció més dirigida. El rendiment cognitiu, juntament amb l’estructura i la funció cerebral, ofereixen marcadors sòlids del neurodesenvolupament que aporten informació complementària sobre aquestes alteracions primerenques vinculades a l’aparició del trastorn. No obstant això, aquests marcadors sovint requereixen eines especialitzades i són poc adequats per a cribratges primerencs o a gran escala. En canvi, els trets dermatoglífics, que són els patrons de les crestes epidèrmiques als dits i palmells, representen una alternativa més accessible i no invasiva. Formats durant el primer i segon trimestre de gestació, en paral·lel a etapes crítiques de la maduració cerebral, aquests patrons es mantenen estables al llarg de la vida i són modulats per factors genètics i ambientals, convertint-los en valuosos indicadors del desenvolupament prenatal. Desviacions com l’augment de l’asimetria o la simplificació dels patrons s’han relacionat repetidament amb l’esquizofrènia, reforçant el seu potencial com a marcadors d’alteracions del desenvolupament fetal. En aquest context, gens implicats en el neurodesenvolupament com DISC1 i CNR1 són especialment rellevants per a l’esquizofrènia perquè regulen processos clau com la migració neuronal, la sinaptogènesi i la neurotransmissió, i són sensibles a l’estrès prenatal. DISC1 s’ha associat a alteracions en l’estructura cerebral, la cognició i el risc per l’esquizofrènia, mentre que el sistema endocannabinoide, a través del receptor CB1 codificat per CNR1, s’ha relacionat amb alteracions en la neurogènesi, la plasticitat sinàptica i la regulació de l’estrès, amb cada vegada més evidència sobre el seu paper en la fisiopatologia de l’esquizofrènia. Més enllà del seu rol en el desenvolupament cerebral, tant DISC1 com CNR1 interaccionen amb vies de senyalització que són cabdals per a la diferenciació epidèrmica i la formació de les crestes cutànies. Aquesta dualitat suggereix que la seva variació genètica pot contribuir tant a alteracions neuronals com a la variabilitat de marcadors perifèrics com poden ser els patrons dermatoglífics. Malgrat tot, la contribució específica de DISC1 i CNR1 a la variació dermatoglífica continua sent en gran part inexplorada i representa un buit crític en la comprensió de la vulnerabilitat del neurodesenvolupament. Aquesta tesi aborda aquest buit examinant els seus efectes sobre el risc per l’esquizofrènia i marcadors relacionats del neurodesenvolupament, incloent la funció cognitiva, l’activitat cerebral i la variabilitat dermatoglífica, investigant així el seu paper en la fisiopatologia. Primer, descrivim el rol de la variabilitat de DISC1 en la modulació de les respostes cerebrals funcionals relacionades amb la memòria de treball. A continuació, observem que DISC1 i altres gens sensibles a la hipòxia del seu interactoma influeixen en la variabilitat dermatoglífica i el rendiment cognitiu. Finalment, trobem polimorfismes de CNR1 associats a diferències en trets dermatoglífics, suggerint un lligam per explicar com aquestes interaccions gen–ambient poden modelar la vulnerabilitat a l’esquizofrènia. La rellevància principal d’aquests resultats rau en la seva interpretació conjunta. La variabilitat tant de DISC1 com de CNR1 influeix en la configuració dermatoglífica, establerta durant el mateix període prenatal en què es formen els circuits neuronals fonamentals, donant suport a l’ús d’aquests marcadors biomètrics com a finestra a les primeres etapes del neurodesenvolupament. A més, tots dos gens interactuen amb vies de resposta a l’estrès, apuntant a un paper en la modulació de l’impacte de les complicacions obstètriques les quals, des de fa temps, s’associen al risc d’esquizofrènia. En conjunt, els resultats suggereixen un model en què els factors genètics modulen la resposta als factors ambientals dels processos del neurodesenvolupament. De forma global, els resultats d’aquesta tesi accentuen el valor d’examinar gens específics implicats en el neurodesenvolupament per avançar en la comprensió de l’etiologia de l’esquizofrènia, així com dels marcadors del desenvolupament a través dels quals aquest risc es pot manifestar. Aquest treball, doncs, serveix com a pas endavant en l’esforç col·lectiu per desentranyar les arrels biològiques de la psicosi i per identificar indicadors accessibles que poden millorar el diagnòstic precoç i la cura personalitzada.

Recurs relacionat

Citació

Citació

SOTERO MORENO, Alejandro. From hands to brain: understanding schizophrenia through the interplay of genetic and developmental markers. [consulted: 20 of November of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230406

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre