Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231603
Chirality as a Control Parameter in Active Microswimmer Systems
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[eng] Understanding how microscopic swimming strategies shape the macroscopic behaviour of active suspensions is one of the central challenges of active matter physics. Biological microswimmers — from flagellated bacteria to ciliated protozoa and algal colonies — navigate viscous environments at low Reynolds number through surface deformations that generate self-propulsion without net external forces. The squirmer model, introduced by Lighthill and Blake, captures this physics through a prescribed surface slip velocity and has become a standard theoretical and computational tool for studying microswimmer hydrodynamics. However, the classical squirmer is axisymmetric: it translates along a fixed axis without rotation, an idealisation that excludes the helical and circular trajectories observed in many biological swimmers. This thesis lifts that constraint and asks what new physics emerges when a microswimmer is allowed to simultaneously translate and rotate in three spatial dimensions. The answer, developed across four research chapters using fully resolved lattice-Boltzmann simulations, turns out to be qualitatively richer than any axisymmetric model can predict. The second chapter examines collective behaviour in suspensions of axisymmetric pushers and pullers — swimmers whose far-field flow is extensile or contractile, respectively. We demonstrate that suspension composition is a universal control parameter for polar order: even a minority pusher fraction (χA ≈ 0.2–0.4) acts as an alignment catalyst, organising the majority puller population through its long-range extensile stresses and driving polar order beyond what either pure component achieves at the same activity and packing fraction. This non-monotonic, composition-controlled enhancement is specific to the hydrodynamic semidilute regime and disappears once steric interactions dominate at φ3D ;:: 0.18. The result holds across three-dimensional and quasi-two-dimensional geometries, establishing composition as a design parameter for collective order in binary active suspensions analogous to activity or Péclet number in single-component systems. The third chapter introduces the chiral squirmer model, a minimal extension of the Lighthill-Blake framework that incorporates azimuthal surface velocity modes following the generalised squirmer formulation of Pak and Lauga. The resulting swimmer is characterised by eight fundamental squirming modes that collectively enable simultaneous translation and rotation, producing straight-line, helical, or circular trajectories depending on the chirality angle χ and the propulsion-to-rotation ratio Rcircle. Systematic lattice-Boltzmann simulations of chiral squirmer pairs identify eight distinct hydrodynamic interaction states — extending previous five-state far-field taxonomies by distinguishing three bounded-state variants and introducing the transitory interaction class. The most striking result is a fundamental dichotomy: bounded states, representing stable or quasi-stable swimming pairs that persist indefinitely, form exclusively in asymmetric pusher-puller combinations, where extensile and contractile flow fields combine complementarily when modulated by chiral rotation. Symmetric pusher-pusher and puller-puller pairs produce no bounded states under any parameter combination studied. The rotlet dipole mode C02 plays an essential near-field role in stabilising bounded states and mediating reorientation during close encounters, a contribution that is entirely inaccessible to stresslet-based far-field approximations. The fourth chapter investigates the interaction of a single chiral squirmer with a solid no-slip boundary. The complete phase diagram in the chirality-stresslet (χ, β) plane reveals that the wall acts as a passive chirality sorter governed by two orthogonal control axes. The chirality angle χ selects the qualitative interaction state: above a sharp geometric threshold at χ = 5π/12, the swimmer is deflected by its own self-rotation before the stresslet field can trap it, producing robust scattering that is independent of hydrodynamic character. Below this threshold, all swimmers are permanently trapped at the wall, with β determining whether the trapped state is a stationary bound configuration or a sustained circular orbit, and controlling the orbit radius within the orbiting regime. This orthogonality suggests that a microfluidic channel tuned to the critical chirality threshold would passively separate swimmers by trajectory geometry without any active control. Beyond the (χ, β) phase diagram, activating the lateral squirming mode B11 alongside rotational modes C01 and C02 generates four qualitatively distinct surface locomotion modes — sliding, wall rolling, donut rolling, and reorientation trapping — that have no counterpart in axisymmetric models and arise from specific combinations of the non-axisymmetric mode set. The fifth chapter examines the gravitational sedimentation of chiral run-and-tumble squirmers, combining the geometric effects of helical trajectories with hydrodynamic and stochastic reorientation. The central result is that three control parameters act as largely orthogonal axes in the space of sedimentation behaviour. The activity ratio χ1 sets the overall sedimentation length scale without altering the profile structure. The stresslet β selects the collective structural phase: neutral swimmers form a lamellar phase (circular) or smooth exponential profiles (helical and straight-line); pushers homogenise the suspension and suppress the lamellar phase; and pullers drive the formation of a sustained supernatant above the main sedimentation layer, accompanied by pronounced upper-wall trapping. The rotlet dipole C02 acts as a structural switch that destroys the lamellar phase of neutral circular swimmers by introducing slow orbital axis precession, without affecting the sedimentation behaviour of helical or straight-line swimmers. The spontaneous lamellar phase of neutral circular swimmers — a genuinely collective structural state with layer periodicity ≈ 2a, entirely confined to z/a ,:S 15, and insensitive to swimming activity — is the most unexpected finding of this chapter, with no passive analog and no counterpart in straight-line or helical swimmers. Taken together, the studies consistently support a unified organisational principle: the behaviour of chiral microswimmer systems across all settings examined is governed by the interplay of three largely independent parameters — trajectory geometry, hydrodynamic character, and chiral hydrodynamic stress — that act as orthogonal design axes. This orthogonality reflects the distinct spatial decay rates and symmetry properties of the underlying flow singularities and provides a principled framework for engineering active matter systems by tuning each axis independently. The quantitative phase diagrams and interaction taxonomies produced in this work offer concrete targets for the design of programmable active materials, chirality-selective microfluidic sorters, and synthetic microrobots with controlled surface locomotion modes.
[cat] Comprendre com les estratègies de natació microscòpiques determinen el comportament macroscòpic de les suspensions actives és un dels reptes centrals de la física de la matèria activa. Els micronedadors biològics — des de bacteris flagel·lats fins a protozous ciliats i colònies d’algues — naveguen entorns viscosos a baix nombre de Reynolds mitjançant deformacions superficials que generen autopropulsió sense forces externes netes. El model de squirmer, introduït per Lighthill i Blake, captura aquesta física mitjançant una velocitat de lliscament superficial prescrita i s’ha convertit en una eina teòrica i computacional estàndard per estudiar la hidrodinàmica dels micronedadors. No obstant això, l’squirmer clàssic és axisimètric: es trasllada al llarg d’un eix fix sense rotació, una idealització que exclou les trajectòries hèlicoidals i circulars observades en molts nedadors biològics. Aquesta tesi aixeca aquesta restricció i pregunta quina nova física emergeix quan es permet a un micronedador traslladar-se i rotar simultàniament en tres dimensions espacials. La resposta, desenvolupada en quatre capítols de recerca mitjançant simulacions de Boltzmann en xarxa completament resoltes, resulta ser qualitativament més rica del que qualsevol model axisimètric pot predir. El segon capítol examina el comportament col·lectiu en suspensions de pushers i pullers axisimètrics — nedadors el camp de flux llunyà dels quals és extensil o contractil, respectiva-ment. Demostrem que la composició de la suspensió és un paràmetre de control universal per a l’ordre polar: fins i tot una fracció minoritària de pushers (χA ≈ 0,2–0,4) actua com a catalitzador d’alineament, organitzant la població majoritària de pullers mitjançant les seves tensions extensils de llarg abast i impulsant l’ordre polar més enllà del que assoleix qualsevol component pur a la mateixa activitat i fracció d’empaquetament. Aquest augment no monòton i controlat per la composició és específic del règim semidiluït hidrodinàmic i desapareix quan les interaccions estèriques dominen per a φ3D ;:: 0,18. El resultat es manté en geometries tridimensionals i quasi-bidimensionals, establint la composició com a paràmetre de disseny per a l’ordre col·lectiu en suspensions actives binàries, de manera anàloga a l’activitat o al nombre de Péclet en sistemes d’un sol component. El tercer capítol introdueix el model de l’squirmer quiral, una extensió mínima del marc de Lighthill-Blake que incorpora modes de velocitat superficial azimutal seguint la formulació generalitzada de Pak i Lauga. El nedador resultant es caracteritza per vuit modes fonamentals de squirming que permeten col·lectivament la translació i la rotació simultànies, produint trajectòries en línia recta, hèlicoidals o circulars en funció de l’angle de quiralitat χ i la relació propulsió-rotació Rcircle. Simulacions sistemàtiques de Boltzmann en xarxa de parells d’squirmers quirals identifiquen vuit estats d’interacció hidrodinàmica diferenciats — ampliant les taxonomies de camp llunyà de cinc estats prèvies distingint tres variants d’estat limitat i introduint la classe d’interacció transitòria. El resultat més destacat és una dicotomia fonamental: els estats limitats, que representen parells de natació estables o quasi-estables que persisteixen indefinidament, es formen exclusivament en combinacions asimètriques pusher-puller, on els camps de flux extensil i contractil es combinen de manera complementària quan són modulats per la rotació quiral. Els parells simètrics pusher-pusher i puller-puller no produeixen estats limitats sota cap combinació de paràmetres estudiada. El mode de dipol rotlet C02 té un paper essencial en camp proper per estabilitzar els estats limitats i mediar la reorientació durant els encontres propers, una contribució totalment inaccessible per a les aproximacions de camp llunyà basades en stresslets. El quart capítol investiga la interacció d’un únic squirmer quiral amb una frontera sòlida de no-lliscament. El diagrama de fase complet en el pla quiralitat-stresslet (χ, β) revela que la paret actua com un classificador passiu de quiralitat governat per dos eixos de control ortogonals. L’angle de quiralitat χ selecciona l’estat d’interacció qualitatiu: per sobre d’un llindar geomètric abrupte a χ = 5π/12, el nedador és desviat per la seva pròpia autorotació abans que el camp stresslet pugui atrapar-lo, produint una dispersió robusta independent del caràcter hidrodinàmic. Per sota d’aquest llindar, tots els nedadors queden permanentment atrapats a la paret, amb β determinant si l’estat atrapat és una configuració lligada estacionària o una òrbita circular sostinguda, i controlant el radi de l’òrbita dins del règim orbital. Aquesta ortogonalitat suggereix que un canal microfluídic sintonitzat al llindar crític de quiralitat separaria passivament els nedadors per geometria de trajectòria sense cap control actiu. Més enllà del diagrama de fase (χ, β), activar el mode de squirming lateral B11 juntament amb els modes rotacionals C01 i C02 genera quatre modes de locomoció superficial qualitativament diferenciats — lliscament, rodament de paret, rodament de dònut i atrapament per reorientació— que no tenen equivalent en els models axisimètrics i sorgeixen de combinacions específiques del conjunt de modes no axisimètrics. El cinquè capítol examina la sedimentació gravitacional d’squirmers quirals de run-and-tumble, combinant els efectes geomètrics de les trajectòries hèlicoidals amb la reorientació hidrodinàmica i estocàstica. El resultat central és que tres paràmetres de control actuen com a eixos en gran mesura ortogonals en l’espai del comportament de sedimentació. La relació d’activitat χ1 estableix l’escala de longitud global de sedimentació sense alterar l’estructura del perfil. El stresslet β selecciona la fase estructural col·lectiva: els nedadors neutres formen una fase lamel·lar (circular) o perfils exponencials suaus (hèlicoidals i en línia recta); els pushers homogeneïtzen la suspensió i suprimeixen la fase lamel·lar; i els pullers impulsen la formació d’un sobrenadant sostingut per sobre de la capa principal de sedimentació, acompanyat d’un pronunciat atrapament a la paret superior. El dipol rotlet C02 actua com un commutador estructural que destrueix la fase lamel·lar dels nedadors circulars neutres introduint una lenta precessió de l’eix orbital, sense afectar el comportament de sedimentació dels nedadors hèlicoidals o en línia recta. La fase lamel·lar espontània dels nedadors circulars neutres — un estat estructural col·lectiu genuí amb periodicitat de capa ≈ 2a, completament confinat a z/a 15, i insensible a l’activitat de natació — és el resultat més inesperat d’aquest capítol, sense anàleg passiu ni equivalent en nedadors en línia recta o hèlicoidals. En conjunt, els estudis donen suport consistentment a un principi organitzatiu unificat: el comportament dels sistemes de micronedadors quirals en tots els entorns examinats està governat per la interacció de tres paràmetres en gran mesura independents — geometria de trajectòria, caràcter hidrodinàmic i tensió hidrodinàmica quiral — que actuen com a eixos de disseny ortogonals. Aquesta ortogonalitat reflecteix les taxes de decaïment espacial i les propietats de simetria diferenciades de les singularitats de flux subjacents i proporciona un marc fonamentat per dissenyar sistemes de matèria activa ajustant cada eix de manera independent. Els diagrames de fase quantitatius i les taxonomies d’interacció produïts en aquest treball ofereixen objectius concrets per al disseny de materials actius programables, classificadors microfluídics selectius per quiralitat i microrobots sintètics amb modes de locomoció superficial controlats.
[cat] Comprendre com les estratègies de natació microscòpiques determinen el comportament macroscòpic de les suspensions actives és un dels reptes centrals de la física de la matèria activa. Els micronedadors biològics — des de bacteris flagel·lats fins a protozous ciliats i colònies d’algues — naveguen entorns viscosos a baix nombre de Reynolds mitjançant deformacions superficials que generen autopropulsió sense forces externes netes. El model de squirmer, introduït per Lighthill i Blake, captura aquesta física mitjançant una velocitat de lliscament superficial prescrita i s’ha convertit en una eina teòrica i computacional estàndard per estudiar la hidrodinàmica dels micronedadors. No obstant això, l’squirmer clàssic és axisimètric: es trasllada al llarg d’un eix fix sense rotació, una idealització que exclou les trajectòries hèlicoidals i circulars observades en molts nedadors biològics. Aquesta tesi aixeca aquesta restricció i pregunta quina nova física emergeix quan es permet a un micronedador traslladar-se i rotar simultàniament en tres dimensions espacials. La resposta, desenvolupada en quatre capítols de recerca mitjançant simulacions de Boltzmann en xarxa completament resoltes, resulta ser qualitativament més rica del que qualsevol model axisimètric pot predir. El segon capítol examina el comportament col·lectiu en suspensions de pushers i pullers axisimètrics — nedadors el camp de flux llunyà dels quals és extensil o contractil, respectiva-ment. Demostrem que la composició de la suspensió és un paràmetre de control universal per a l’ordre polar: fins i tot una fracció minoritària de pushers (χA ≈ 0,2–0,4) actua com a catalitzador d’alineament, organitzant la població majoritària de pullers mitjançant les seves tensions extensils de llarg abast i impulsant l’ordre polar més enllà del que assoleix qualsevol component pur a la mateixa activitat i fracció d’empaquetament. Aquest augment no monòton i controlat per la composició és específic del règim semidiluït hidrodinàmic i desapareix quan les interaccions estèriques dominen per a φ3D ;:: 0,18. El resultat es manté en geometries tridimensionals i quasi-bidimensionals, establint la composició com a paràmetre de disseny per a l’ordre col·lectiu en suspensions actives binàries, de manera anàloga a l’activitat o al nombre de Péclet en sistemes d’un sol component. El tercer capítol introdueix el model de l’squirmer quiral, una extensió mínima del marc de Lighthill-Blake que incorpora modes de velocitat superficial azimutal seguint la formulació generalitzada de Pak i Lauga. El nedador resultant es caracteritza per vuit modes fonamentals de squirming que permeten col·lectivament la translació i la rotació simultànies, produint trajectòries en línia recta, hèlicoidals o circulars en funció de l’angle de quiralitat χ i la relació propulsió-rotació Rcircle. Simulacions sistemàtiques de Boltzmann en xarxa de parells d’squirmers quirals identifiquen vuit estats d’interacció hidrodinàmica diferenciats — ampliant les taxonomies de camp llunyà de cinc estats prèvies distingint tres variants d’estat limitat i introduint la classe d’interacció transitòria. El resultat més destacat és una dicotomia fonamental: els estats limitats, que representen parells de natació estables o quasi-estables que persisteixen indefinidament, es formen exclusivament en combinacions asimètriques pusher-puller, on els camps de flux extensil i contractil es combinen de manera complementària quan són modulats per la rotació quiral. Els parells simètrics pusher-pusher i puller-puller no produeixen estats limitats sota cap combinació de paràmetres estudiada. El mode de dipol rotlet C02 té un paper essencial en camp proper per estabilitzar els estats limitats i mediar la reorientació durant els encontres propers, una contribució totalment inaccessible per a les aproximacions de camp llunyà basades en stresslets. El quart capítol investiga la interacció d’un únic squirmer quiral amb una frontera sòlida de no-lliscament. El diagrama de fase complet en el pla quiralitat-stresslet (χ, β) revela que la paret actua com un classificador passiu de quiralitat governat per dos eixos de control ortogonals. L’angle de quiralitat χ selecciona l’estat d’interacció qualitatiu: per sobre d’un llindar geomètric abrupte a χ = 5π/12, el nedador és desviat per la seva pròpia autorotació abans que el camp stresslet pugui atrapar-lo, produint una dispersió robusta independent del caràcter hidrodinàmic. Per sota d’aquest llindar, tots els nedadors queden permanentment atrapats a la paret, amb β determinant si l’estat atrapat és una configuració lligada estacionària o una òrbita circular sostinguda, i controlant el radi de l’òrbita dins del règim orbital. Aquesta ortogonalitat suggereix que un canal microfluídic sintonitzat al llindar crític de quiralitat separaria passivament els nedadors per geometria de trajectòria sense cap control actiu. Més enllà del diagrama de fase (χ, β), activar el mode de squirming lateral B11 juntament amb els modes rotacionals C01 i C02 genera quatre modes de locomoció superficial qualitativament diferenciats — lliscament, rodament de paret, rodament de dònut i atrapament per reorientació— que no tenen equivalent en els models axisimètrics i sorgeixen de combinacions específiques del conjunt de modes no axisimètrics. El cinquè capítol examina la sedimentació gravitacional d’squirmers quirals de run-and-tumble, combinant els efectes geomètrics de les trajectòries hèlicoidals amb la reorientació hidrodinàmica i estocàstica. El resultat central és que tres paràmetres de control actuen com a eixos en gran mesura ortogonals en l’espai del comportament de sedimentació. La relació d’activitat χ1 estableix l’escala de longitud global de sedimentació sense alterar l’estructura del perfil. El stresslet β selecciona la fase estructural col·lectiva: els nedadors neutres formen una fase lamel·lar (circular) o perfils exponencials suaus (hèlicoidals i en línia recta); els pushers homogeneïtzen la suspensió i suprimeixen la fase lamel·lar; i els pullers impulsen la formació d’un sobrenadant sostingut per sobre de la capa principal de sedimentació, acompanyat d’un pronunciat atrapament a la paret superior. El dipol rotlet C02 actua com un commutador estructural que destrueix la fase lamel·lar dels nedadors circulars neutres introduint una lenta precessió de l’eix orbital, sense afectar el comportament de sedimentació dels nedadors hèlicoidals o en línia recta. La fase lamel·lar espontània dels nedadors circulars neutres — un estat estructural col·lectiu genuí amb periodicitat de capa ≈ 2a, completament confinat a z/a 15, i insensible a l’activitat de natació — és el resultat més inesperat d’aquest capítol, sense anàleg passiu ni equivalent en nedadors en línia recta o hèlicoidals. En conjunt, els estudis donen suport consistentment a un principi organitzatiu unificat: el comportament dels sistemes de micronedadors quirals en tots els entorns examinats està governat per la interacció de tres paràmetres en gran mesura independents — geometria de trajectòria, caràcter hidrodinàmic i tensió hidrodinàmica quiral — que actuen com a eixos de disseny ortogonals. Aquesta ortogonalitat reflecteix les taxes de decaïment espacial i les propietats de simetria diferenciades de les singularitats de flux subjacents i proporciona un marc fonamentat per dissenyar sistemes de matèria activa ajustant cada eix de manera independent. Els diagrames de fase quantitatius i les taxonomies d’interacció produïts en aquest treball ofereixen objectius concrets per al disseny de materials actius programables, classificadors microfluídics selectius per quiralitat i microrobots sintètics amb modes de locomoció superficial controlats.
Recurs relacionat
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
LARA CHAVERO, Zaida Zuleica. Chirality as a Control Parameter in Active Microswimmer Systems. [consulted: 21 of November of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231603