Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230927
Conflictividad y planificación territorial en España. La gestión de la gobernanza de los instrumentos de ordenación territorial
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La presente tesis doctoral, titulada Conflictividad y Planificación Territorial en España: La Gestión de la Gobernanza de los Instrumentos de Ordenación Territorial, se centra en analizar la compleja relación entre el conflicto y la planificación territorial en el contexto español. El eje central de la presente investigación es la interacción dinámica entre estos dos elementos, con el objetivo de comprender cómo los conflictos impactan y son gestionados dentro del marco jurídico. En una primera parte, se abordan conceptos sobre la ordenación territorial y su relación con los conflictos territoriales. De esta manera, se plantea un enfoque caracterizado por analizar el comportamiento en casos de malas praxis, en los cuales se observan una nueva manera de desarrollar el territorio alejada de los principios de la tradicional ordenación territorial. Así, la magnitud de los conflictos ha llegado a desencadenar una diversidad de respuestas por parte de las administraciones públicas responsables, lo que ha puesto en cuestión la forma en que se estaba gestionando el territorio. Esta nueva etapa plantea si la ordenación del territorio es un concepto concluido o, sigue siendo un concepto complejo y polisémico capaz de ordenar, coordinar y desarrollar espacios, siendo garante de afrontar los desafíos futuros, o todo lo contario. A través de este análisis, la investigación pretende sentar las bases para una comprensión más profunda de cómo la conflictividad y la planificación territorial interactúan en el contexto específico de España. En la segunda parte, se realiza un análisis de las políticas públicas que han dejado su huella en el territorio español, abarcando tanto el pasado como el presente. Este enfoque multidimensional proporciona una comprensión de la evolución de las decisiones gubernamentales y de su impacto en la configuración territorial del país. A través de este análisis, se resalta la importancia que tienen las políticas territoriales en la generación o mitigación de conflictos. Además, se aborda la complejidad inherente a este proceso, reconociendo la ordenación del territorio como un desafío continuo, complejo e inacabado que requiere la atención constante de las políticas públicas. El análisis resultante permite analizar la eficacia de las políticas públicas en su gestión, a través de la revisión de casos de malas prácticas y la consideración de diversos enfoques. En la tercera parte de la investigación, se focaliza en los condicionantes que impactan en el desarrollo de la ordenación del territorio en España. Esto se acompaña con un análisis detallado del marco jurídico, la organización institucional y los mecanismos de cooperación entre el Estado, las comunidades autónomas y los municipios. Todo ello, permite hacer una aproximación a los conflictos que van más allá de la esfera competencial y a la compleja relación entre el gobierno con los ciudadanos. En conjunto, se busca proporcionar una reflexión de los desafíos asociados con la ordenación del territorio que existen en la actualidad. En conclusión, la investigación pretende una revisión crítica a partir de la siguiente interrogante: ¿Es posible una nueva ordenación del territorio en España? En este contexto, la exploración de nuevas perspectivas en la planificación territorial destaca la oportunidad inherente en los conflictos, considerándolos como catalizadores para una mejor gestión del territorio. Para ello, cabe considerar la sugerencia de la incorporación de elementos como el pacto territorial con la sociedad civil y las empresas privadas, subrayando la colaboración como una posible mitigación o resolución de muchos conflictos territoriales. Además, se aboga por el desarrollo de medidas de compensación y otros métodos de resolución durante la desescalada de conflictos, ofreciendo un enfoque completo que no solo resuelve disputas, sino que también contribuye a una transformación positiva de las instituciones gubernamentales. Estas reflexiones invitan a un diálogo constructivo sobre el futuro de la ordenación del territorio en España, planteando la necesidad de cuestionar y superar viejos modelos obsoletos y dinámicas previas que han perpetuado desacuerdos, tensiones, disputas o conflictos que se expresan en el territorio. En última instancia, se ofrece una visión propositiva que adelanta cómo las actuales respuestas de las administraciones deben incorporar una posible revisión de la estructura del Estado de las Autonomías.
[eng] This doctoral thesis, entitled Conflict and Spatial Planning in Spain: The Governance Management of Spatial Planning Instruments, focuses on analyzing the complex relationship between conflict and spatial planning in the Spanish context. The central axis of this research is the dynamic interaction between these two elements, with the aim of understanding how conflicts impact and are managed within the legal framework. The first part of the paper deals with concepts of spatial planning and its relationship with territorial conflicts. In this way, an approach characterized by analyzing the behavior in cases of malpractice is proposed, in which a new way of developing the territory is observed, far from the principles of traditional territorial planning. In this way, an approach characterized by analyzing behavior in cases of malpractice, in which a new way of developing the territory is observed that is far removed from the principles of traditional territorial planning. Thus, the magnitude of the conflicts has led to a variety of responses from the public administrations responsible, which has called into question the way in which the territory was being managed. This new stage raises the question of whether spatial planning is a finished concept or whether it is still a complex and polysemous concept capable of organizing, coordinating and developing spaces and guaranteeing the ability to face future challenges, or quite the opposite. Through this analysis, the research aims to lay the foundations for a deeper understanding of how conflict and spatial planning interact in the specific context of Spain. In the second part, an analysis is made of the public policies that have left their mark on the Spanish territory, covering both the past and the present. This multidimensional approach provides an understanding of the evolution of governmental decisions and their impact on the territorial configuration of the country. Through this analysis, the importance of territorial policies in the generation or mitigation of conflicts is highlighted. It also addresses the inherent complexity of this process, recognizing spatial planning as a continuous, complex and unfinished challenge that requires constant attention from public policies. The resulting analysis allows for an analysis of the effectiveness of public policies in their management, through the review of cases of bad practice and the consideration of different approaches. The third part of the research focuses on the conditioning factors that impact on the development of spatial planning in Spain. This is accompanied by a detailed analysis of the legal framework, institutional organization and cooperation mechanisms between the State, the autonomous communities and the municipalities. All of this allows for an approach to the conflicts that go beyond the sphere of competence and the complex relationship between government and citizens. Overall, it seeks to provide a reflection on the challenges associated with spatial planning that exist today. In conclusion, the research aims to critically review the following question: Is a new spatial planning in Spain possible? In this context, the exploration of new perspectives in territorial planning highlights the opportunity inherent in conflicts, considering them as catalysts for better territorial management. To this end, it is worth considering the suggestion of incorporating elements such as the territorial pact with civil society and private companies, highlighting collaboration as a possible mitigation or resolution of many territorial conflicts. Furthermore, the development of compensation measures and other resolution methods during conflict de-escalation is advocated, offering a comprehensive approach that not only resolves disputes, but also contributes to a positive transformation of government institutions. These reflections invite a constructive dialogue on the future of spatial planning in Spain, posing the need to question and overcome old obsolete models and previous dynamics that have perpetuated disagreements, tensions, disputes or conflicts that are expressed in the territory. Ultimately, it offers a propositional vision that anticipates how the current responses of the administrations should incorporate a possible revision of the structure of the State of the Autonomous Regions.
[cat] Aquesta tesi doctoral se centra a analitzar la complexa relació entre el conflicte i la planificació territorial en el context espanyol. L'eix central d'aquesta recerca és la interacció dinàmica entre aquests dos elements, amb l'objectiu de comprendre com els conflictes impacten i són gestionats dins el marc jurídic. En una primera part, s'aborden conceptes sobre l'ordenació territorial i la seva relació amb els conflictes territorials. D'aquesta manera, es planteja un enfocament caracteritzat per analitzar el comportament en casos de males praxis, en els quals s'observen una nova manera de desenvolupar el territori allunyada dels principis de la tradicional ordenació territorial. Així, la magnitud dels conflictes ha arribat a desencadenar una diversitat de respostes per part de les administracions públiques responsables, la qual cosa ha posat en qüestió la forma en què s'estava gestionant el territori. Aquesta nova etapa planteja si l' ordenació del territori és un concepte conclòs o, continua sent un concepte complex i polisèmic capaç d'ordenar, coordinar i desenvolupar espais, essent garant d'afrontar els desafiaments futurs, o tot el contrari. A través d'aquesta anàlisi, la recerca pretén establir les bases per a una comprensió més profunda de com la conflictivitat i la planificació territorial interactuen en el context específic d'Espanya. A la segona part, es fa una anàlisi de les polítiques públiques que han deixat la seva empremta al territori espanyol, abastant tant el passat com el present. Aquest enfocament multidimensional proporciona una comprensió de l' evolució de les decisions governamentals i del seu impacte en la configuració territorial del país. A través d' aquesta anàlisi, es ressalta la importància que tenen les polítiques territorials en la generació o mitigació de conflictes. A més, s' aborda la complexitat inherent a aquest procés, reconeixent l' ordenació del territori com un desafiament continu, complex i inacabat que requereix l' atenció constant de les polítiques públiques. L' anàlisi resultant permet analitzar l' eficàcia de les polítiques públiques en la seva gestió, a través de la revisió de casos de males pràctiques i la consideració de diversos enfocaments. En la tercera part de la investigació, es focalitza en els condicionants que impacten en el desenvolupament de l' ordenació del territori a Espanya. Això s' acompanya amb una anàlisi detallada del marc jurídic, l' organització institucional i els mecanismes de cooperació entre l' Estat, les comunitats autònomes i els municipis. Tot plegat, permet fer una aproximació als conflictes que van més enllà de l'esfera competencial i a la complexa relació entre el govern amb els ciutadans. En conjunt, es busca proporcionar una reflexió dels desafiaments associats amb l' ordenació del territori que existeixen en l'actualitat. En conclusió, la investigació pretén una revisió crítica a partir de la següent interrogant: És possible una nova ordenació del territori a Espanya? En aquest context, l' exploració de noves perspectives en la planificació territorial destaca l' oportunitat inherent en els conflictes, i es consideren com a catalitzadors per a una millor gestió del territori. Per a això, cal considerar el suggeriment de la incorporació d'elements com el pacte territorial amb la societat civil i les empreses privades, subratllant la col·laboració com una possible mitigació o resolució de molts conflictes territorials. A més, s'advoca pel desenvolupament de mesures de compensació i altres mètodes de resolució durant la desescalada de conflictes, oferint un enfocament complet que no només resol disputes, sinó que també contribueix a una transformació positiva de les institucions governamentals. Aquestes reflexions conviden a un diàleg constructiu sobre el futur de l' ordenació del territori a Espanya, plantejant la necessitat de qüestionar i superar vells models obsolets i dinàmiques prèvies que han perpetuat desacords, tensions, disputes o conflictes que s' expressen al territori. En última instància, s' ofereix una visió propositiva que avança com les actuals respostes de les administracions han d'incorporar una possible revisió de l' estructura de l' Estat de les Autonomies.
[eng] This doctoral thesis, entitled Conflict and Spatial Planning in Spain: The Governance Management of Spatial Planning Instruments, focuses on analyzing the complex relationship between conflict and spatial planning in the Spanish context. The central axis of this research is the dynamic interaction between these two elements, with the aim of understanding how conflicts impact and are managed within the legal framework. The first part of the paper deals with concepts of spatial planning and its relationship with territorial conflicts. In this way, an approach characterized by analyzing the behavior in cases of malpractice is proposed, in which a new way of developing the territory is observed, far from the principles of traditional territorial planning. In this way, an approach characterized by analyzing behavior in cases of malpractice, in which a new way of developing the territory is observed that is far removed from the principles of traditional territorial planning. Thus, the magnitude of the conflicts has led to a variety of responses from the public administrations responsible, which has called into question the way in which the territory was being managed. This new stage raises the question of whether spatial planning is a finished concept or whether it is still a complex and polysemous concept capable of organizing, coordinating and developing spaces and guaranteeing the ability to face future challenges, or quite the opposite. Through this analysis, the research aims to lay the foundations for a deeper understanding of how conflict and spatial planning interact in the specific context of Spain. In the second part, an analysis is made of the public policies that have left their mark on the Spanish territory, covering both the past and the present. This multidimensional approach provides an understanding of the evolution of governmental decisions and their impact on the territorial configuration of the country. Through this analysis, the importance of territorial policies in the generation or mitigation of conflicts is highlighted. It also addresses the inherent complexity of this process, recognizing spatial planning as a continuous, complex and unfinished challenge that requires constant attention from public policies. The resulting analysis allows for an analysis of the effectiveness of public policies in their management, through the review of cases of bad practice and the consideration of different approaches. The third part of the research focuses on the conditioning factors that impact on the development of spatial planning in Spain. This is accompanied by a detailed analysis of the legal framework, institutional organization and cooperation mechanisms between the State, the autonomous communities and the municipalities. All of this allows for an approach to the conflicts that go beyond the sphere of competence and the complex relationship between government and citizens. Overall, it seeks to provide a reflection on the challenges associated with spatial planning that exist today. In conclusion, the research aims to critically review the following question: Is a new spatial planning in Spain possible? In this context, the exploration of new perspectives in territorial planning highlights the opportunity inherent in conflicts, considering them as catalysts for better territorial management. To this end, it is worth considering the suggestion of incorporating elements such as the territorial pact with civil society and private companies, highlighting collaboration as a possible mitigation or resolution of many territorial conflicts. Furthermore, the development of compensation measures and other resolution methods during conflict de-escalation is advocated, offering a comprehensive approach that not only resolves disputes, but also contributes to a positive transformation of government institutions. These reflections invite a constructive dialogue on the future of spatial planning in Spain, posing the need to question and overcome old obsolete models and previous dynamics that have perpetuated disagreements, tensions, disputes or conflicts that are expressed in the territory. Ultimately, it offers a propositional vision that anticipates how the current responses of the administrations should incorporate a possible revision of the structure of the State of the Autonomous Regions.
[cat] Aquesta tesi doctoral se centra a analitzar la complexa relació entre el conflicte i la planificació territorial en el context espanyol. L'eix central d'aquesta recerca és la interacció dinàmica entre aquests dos elements, amb l'objectiu de comprendre com els conflictes impacten i són gestionats dins el marc jurídic. En una primera part, s'aborden conceptes sobre l'ordenació territorial i la seva relació amb els conflictes territorials. D'aquesta manera, es planteja un enfocament caracteritzat per analitzar el comportament en casos de males praxis, en els quals s'observen una nova manera de desenvolupar el territori allunyada dels principis de la tradicional ordenació territorial. Així, la magnitud dels conflictes ha arribat a desencadenar una diversitat de respostes per part de les administracions públiques responsables, la qual cosa ha posat en qüestió la forma en què s'estava gestionant el territori. Aquesta nova etapa planteja si l' ordenació del territori és un concepte conclòs o, continua sent un concepte complex i polisèmic capaç d'ordenar, coordinar i desenvolupar espais, essent garant d'afrontar els desafiaments futurs, o tot el contrari. A través d'aquesta anàlisi, la recerca pretén establir les bases per a una comprensió més profunda de com la conflictivitat i la planificació territorial interactuen en el context específic d'Espanya. A la segona part, es fa una anàlisi de les polítiques públiques que han deixat la seva empremta al territori espanyol, abastant tant el passat com el present. Aquest enfocament multidimensional proporciona una comprensió de l' evolució de les decisions governamentals i del seu impacte en la configuració territorial del país. A través d' aquesta anàlisi, es ressalta la importància que tenen les polítiques territorials en la generació o mitigació de conflictes. A més, s' aborda la complexitat inherent a aquest procés, reconeixent l' ordenació del territori com un desafiament continu, complex i inacabat que requereix l' atenció constant de les polítiques públiques. L' anàlisi resultant permet analitzar l' eficàcia de les polítiques públiques en la seva gestió, a través de la revisió de casos de males pràctiques i la consideració de diversos enfocaments. En la tercera part de la investigació, es focalitza en els condicionants que impacten en el desenvolupament de l' ordenació del territori a Espanya. Això s' acompanya amb una anàlisi detallada del marc jurídic, l' organització institucional i els mecanismes de cooperació entre l' Estat, les comunitats autònomes i els municipis. Tot plegat, permet fer una aproximació als conflictes que van més enllà de l'esfera competencial i a la complexa relació entre el govern amb els ciutadans. En conjunt, es busca proporcionar una reflexió dels desafiaments associats amb l' ordenació del territori que existeixen en l'actualitat. En conclusió, la investigació pretén una revisió crítica a partir de la següent interrogant: És possible una nova ordenació del territori a Espanya? En aquest context, l' exploració de noves perspectives en la planificació territorial destaca l' oportunitat inherent en els conflictes, i es consideren com a catalitzadors per a una millor gestió del territori. Per a això, cal considerar el suggeriment de la incorporació d'elements com el pacte territorial amb la societat civil i les empreses privades, subratllant la col·laboració com una possible mitigació o resolució de molts conflictes territorials. A més, s'advoca pel desenvolupament de mesures de compensació i altres mètodes de resolució durant la desescalada de conflictes, oferint un enfocament complet que no només resol disputes, sinó que també contribueix a una transformació positiva de les institucions governamentals. Aquestes reflexions conviden a un diàleg constructiu sobre el futur de l' ordenació del territori a Espanya, plantejant la necessitat de qüestionar i superar vells models obsolets i dinàmiques prèvies que han perpetuat desacords, tensions, disputes o conflictes que s' expressen al territori. En última instància, s' ofereix una visió propositiva que avança com les actuals respostes de les administracions han d'incorporar una possible revisió de l' estructura de l' Estat de les Autonomies.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARTÍNEZ RUIZ, Jaime. Conflictividad y planificación territorial en España. La gestión de la gobernanza de los instrumentos de ordenación territorial. [consulted: 31 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230927