Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/22690
Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
La tesi estudia el cas d’una de les primeres fàbriques de teixits de cotó que va usar el vapor com a força motriu, coneguda popularment a Vilanova i la Geltrú com la Fàbrica de la Rambla o també com Manufacturas El Fénix SA. L’empresa que l’havia de construir i fer funcionar es va establir l’any 1833 però, per vicissituds diverses, no va poder començar a funcionar fins l’any 1839 i cap a mitjan la dècada de 1960 va tancar les seves portes definitivament. La possibilitat de disposar de documentació original des dels mateixos inicis de l’empresa i fins als anys 30 del segle XX permet abordar la història d’un cas rellevant entre les empreses pioneres de la Revolució Industrial a Catalunya. L’obra s’estructura bàsicament en dues parts. En la primera s’analitza la producció i el comerç de teixits i en la segona les estratègies de finançament. Pel que fa a la primera part, la tesi estudia com es produí la inversió en actius fixos (edificis i maquinària), en matèries primeres (carbó i cotó), amb quina mà d’obra es va comptar, quin tipus de teixit i quina quantitat es va arribar a produir; es fa una anàlisi en conjunt de l’evolució dels costos de producció i una estimació de la productivitat de l’empresa, i s’acaba amb aquest apartat amb una anàlisi dels aspectes comercials: clients, mercats, preus i crèdit. La segona part aborda els aspectes financers de l’activitat industrial començant per l’origen del capital industrial i seguint amb una anàlisi de la rendibilitat i de les estratègies de finançament. Del treball es desprèn que els empresaris que van regir la Fàbrica de la Rambla van buscar sempre produir amb el mínim cost possible i obtenir el màxim ingrés. Per això no van deixar mai d’introduir les innovacions tècniques que van considerar necessàries, van buscar les matèries primeres i la mà d’obra que van considerar més apropiades i als millors preus possibles; pel mateix motiu un dels seus màxims objectius va ser la reducció dels costos i l’augment de la producció i de la productivitat per poder oferir uns preus competitius a un major nombre de clients. Però, de vegades, l’objectiu maximitzador i l’ajustament de costos i preus van xocar obertament, de manera que es va renunciar al primer. Els empresaris de la Fàbrica de la Rambla, per tant, es van haver d’adaptar a un mercat amb una demanda dèbil que els condicionava.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
SOLER, Raimon. Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965. _Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics_. 2001. Vol. XII, núm. 173-184. [consulta: 25 de febrer de 2026]. ISSN: 0213-6791. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/22690]