La reconstrucció del poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)

Abstract

La bibliografia que en el nostre país ha generat la tasca de reconstrucció de jaciments arqueològics és bastant escassa. En general, s'ha parlat més de restauració, entenent com a tal el procés o conjunt d'intervencions progressives que, de manera simple o combinada, tenen per objectiu prolongar l'existència deis béns culturals, millorant-ne fins al màxim les condicions físiques. Actualment, aquestes intervencions es designen sovint amb el mot conservació, que inclou també la idea de l'acció preventiva. En contrast amb el concepte de restauració o de conservació, reconstrucció vol dir construir de nou. El terme es refereix, dones, a l'acció de refer elements que han caigut i s'han malmès. Cal que ens adonem que reconstruir implica que coneixem com era originalment l'estructura objecte de la intervenció, i que tornem a col·locar les parts o pedres que la componen en el seu lloc. Si no tenim la certesa absoluta de «Com era» no la podem reconstruir stricto sensu; en aquest cas podem fer interpretacions, o sigui, plasmar en dibuix o en plantes les nostres hipòtesis constructives. Naturalment, també és possible materialitzar arquitectònicament les nostres hipòtesis interpretatives: en aquest cas fem interpretacions arquitectòniques.