Innovació docent tornant a l'inici: diferència sexual, gènere i cossos dins l'aula universitària

Abstract

Dir, en una classe d'història, quan estàs parlant de l'època colonial americana, o de l'estat nació, o del món medieval, que "la història del món és la història dels cossos" provoca el naixement d'una altra universitat a l'interior de moltes alumnes, i també d'alguns alumnes homes. Produeix, en primer lloc, una distensió del cos, com de descans, perquè fa bé sentir que podem humanitzar la història, i provoca, alhora, una tensió en les i els alumnes, perquè els fa pensar quelcom així com: "si la història és la història dels cossos, el meu és aquí, fent història". També dóna lloc a un replantejament en relació a la universitat mateixa, acompanyat d'una experiència relacional que va omplint de paraules i de fets totes les preguntes d'aquest replantejament: "si la història és la història dels cossos, hauré de repensar la història del món i la universitat mateixa, perquè molt d'allò que he après fins ara, a l'escola i a la universitat, no em deixava veure cap cos".