Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/42619

Aportació a l'estudi de les relacions polítiques i militars entre Assíria i Babilònia durant la segona meitat del segon mil·leni a.C.

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

[cat] La tesi s'inicia amb un llistat i anàlisi de la documentació disponible. Segueix un apartat de precedents al conflicte entre Assíria i Babilònia.A la part central de la tesi, es distingeixen sis fases:1.Fase de Reculliment i domini per part de Mittani (c. 1500-1360 a. C.)Aquest període està marcat per la inestabilitat al tron i dependència respecte de Mittani.2.El despertar sota A ur-ubal.li? I i els seus successors (1363-1307 a. C.) , era pre-"ninurtiana". A ur-ubal.li? I alliberà Assíria de la tutela mittània, n'inicià la seva expansió cap a l'oest i aconseguí el reconeixement d'Egipte. Babilònia i Assíria van establir una frontera comuna. Es produí un increment de la influència cultural babilònica. A ur-ubal.li? I casà la seva filla amb el rei de Babilònia i usà la deposició del seu net com a argument per a intervenir militarment. 3.Expansionisme, l'era "ninurtiana" (1307-1208 a C.)Durant el regnat de Salmanassar I i els inicis del de Tukult?-ninurta I, es va mantenir una situació de guerra freda entre Assíria i Babilònia. Tukult?-Ninurta I derrotà el seu oponent Ka tilia u IV i conquerí militarment Babilònia. El domini teòric de Tukult?-Ninurta s'extenia fins al Golf Pèrsic. Tukult?-Ninurta I aconseguí la legitimació del seu govern pels sacerdots babilònics. La influència babilònica és present a la titulatura i al ritual de coronació. A les ciutats al llarg i ample del regne assiri es posà a treballar a milers de deportats babilonis.4.Retrocés (1208-1116 a. C.) La competència interna pel tron assiri durà sota els regnats d'A ur-n?din-apli, A ur-n?r?r? III i Enlil-kudurr?-u?ur. Assíria es debia trobar sumida en un caos intern. Adad- uma-u?ur, el rei de Babilònia, l'aprofità per a entronitzar Ninurta-apil-Ekur, un exiliat, gaudint de la col.laboració de part de la noblesa assíria que va cometre regicidi. El llarg i desconegut regnat d'A ur-d?n I serví per a estabilitzar Assíria. Els seus dos fills Ninurta-tukul(ti)-A ur i Mutakkil-Nusku van lluitar en guerra civil. Ninurta-tukul(ti)-A ur va haver d'exiliar-se a Babilònia. Durant el regnat d'A ur-r? a-i i I els babilonis arribaren en un "raid" fins a la ciutat d'Arbela.5.Epigonisme de l'era "ninurtiana" (1116-1059 a.C.) A inicis del regnat de Tiglatpilesser I, Marduk-n?din-ahh?, el rei de Babilònia, conduí un raid fins a Ekal.l?tu. Com a venjança, Tiglatpilesser va conduir durant els darrers anys del seu regnat una incursió punitiva contra les ciutats del nord de Babilònia. Tiglatpilesser fou el primer rei assiri que va poder dur a terme una expedició cap a la Mediterrània distraient l'esforç assiri cap al sud. A ur-b?l-kala va dur a terme una campanya contra la província de D?r-Kurigalzu. Ell i Marduk- ?pik-z?ri conclogueren un tractat de pau segellat per un matrimoni dinàstic.6.Eclipsi de l'era "ninurtiana" (1059-934 a. C.)Segons les cròniques tardanes, am ?-Adad IV va estar exiliat a Babilònia, abans de retornar cap a Assíria i arrabassar el tron a Er?ba-Adad II. Durant el regnat de Salmanassar II diversos objectes cúltics dedicats a Enlil que havien estat robats pels arameus foren retornats a Nippur pels assiris. Els assiris no tornaran a tenir contacte amb Babilònia fins al regnat d'Adad-n?r?r? II, ja dins del denominat període neoassiri.

Matèries (anglès)

Citació

Citació

LLOP RADUÀ, Jaume. Aportació a l'estudi de les relacions polítiques i militars entre Assíria i Babilònia durant la segona meitat del segon mil·leni a.C. ISBN 8469987575. [consulted: 19 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/42619

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre