Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-12-12Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227805
Refugio en España: negligencia, arbitrariedad y desamparo en un sistema colapsado
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Entre 2015 y 2023, España pasa de ser un país que apenas recibe solicitudes de asilo a situarse entre los primeros de la Unión Europea y del mundo en número de peticiones. Esta investigación examina las transformaciones y los desafíos que enfrenta el sistema de asilo y acogida español durante estos años. En particular, analiza empíricamente la implementación de dos derechos clave contemplados en la ley de asilo 12/2009, vigente durante el periodo estudiado: el derecho a acceder al procedimiento de protección internacional y el derecho a ingresar al programa estatal de acogida.
Desde una perspectiva de la antropología jurídica, la investigación explora la relación entre el derecho escrito, su implementación práctica y las experiencias de distintos grupos de actores implicados en el sistema (solicitantes de asilo, profesionales y activistas). El estudio se basa en una etnografía multisituada realizada entre 2022 y 2024 en distintos puntos del Estado español, principalmente en Catalunya y Canarias.
La tesis se inscribe teóricamente en el paradigma disuasorio, el cual estudia las diferentes formas en que los Estados limitan el acceso y la protección del derecho de asilo desde la década de 1970. A través de la aplicación de este enfoque teórico al caso español, la investigación dialoga con los debates académicos en torno al acceso al asilo y las políticas restrictivas de asilo. En particular, contribuye al desarrollo del paradigma disuasorio mediante el análisis de las diferentes barreras post-frontera que obstaculizan el acceso efectivo al sistema de asilo y acogida español entre 2015 y 2023. Así mismo, la investigación identifica diversos vacíos legales y condicionantes extrajurídicos que influyen en la aplicación de la ley 12/2009. También expone cómo los derechos objeto de estudio son vulnerados sistemáticamente y gestionados con gran arbitrariedad y negligencia. Igualmente, documenta las consecuencias concretas que esto tiene en la vida de las personas que buscan refugio. De este modo, revela distintos procesos estructurales de desprotección, desamparo y exclusión. Además de señalar numerosos problemas institucionales, la investigación aborda diferentes respuestas que emergen frente a las políticas negligentes de asilo y acogida que predominan entre 2015 y 2023.
En definitiva, la tesis ofrece una mirada en profundidad sobre el funcionamiento del sistema de asilo y acogida entre 2015 y 2023. Asimismo, pone en evidencia ciertas limitaciones del paradigma disuasorio para analizar el caso español, señalando algunas debilidades de este marco teórico y proponiendo ampliar su enfoque analítico en futuras investigaciones.
[cat] Entre el 2015 i el 2023, Espanya passa de ser un país que rep un nombre molt reduït de sol·licituds d’asil a situar-se entre els primers de la Unió Europea i del món en nombre de peticions. Aquesta recerca examina les transformacions i els reptes que afronta el sistema d’asil i acollida espanyol durant aquests anys. En particular, analitza empíricament la implementació de dos drets clau previstos en la llei d’asil 12/2009, vigent al llarg del període estudiat: el dret d’accedir al procediment d’asil i el dret d’ingressar al programa estatal d’acollida. Des d’una perspectiva d’antropologia jurídica, la investigació explora la relació entre el dret escrit, la seva aplicació pràctica i les experiències de diferents grups d’actors implicats en el sistema (sol·licitants d’asil, professionals i activistes). L’estudi es basa en una etnografia multisituada realitzada entre el 2022 i el 2024 en diversos punts de l’Estat espanyol, principalment a Catalunya i a les Canàries. La tesi s’inscriu teòricament en el paradigma dissuasori, que estudia les diferents maneres en què els Estats han limitat l’accés i la protecció del dret d’asil des de la dècada de 1970. Mitjançant l’aplicació d’aquest enfocament teòric al cas espanyol, la recerca dialoga amb els debats acadèmics sobre l’accés a l’asil i les polítiques restrictives d’asil. En particular, contribueix al desenvolupament del paradigma dissuasori a través de l’anàlisi de les diverses barreres postfrontera que dificulten l’accés efectiu al sistema d’asil i acollida espanyol entre el 2015 i el 2023. Així mateix, la investigació identifica diversos buits legals i condicionants extrajurídics que incideixen en l’aplicació de la llei d’asil 12/2009. També mostra com els drets objecte d’estudi són vulnerats sistemàticament i gestionats amb una gran arbitrarietat i negligència. Igualment, documenta les conseqüències concretes que això té en les vides de les persones que cerquen refugi, revelant processos estructurals de desprotecció, desemparament i exclusió. A més de posar de manifest nombrosos problemes institucionals, la recerca aborda les diferents respostes que emergeixen davant les polítiques negligents d’asil i acollida predominants entre el 2015 i el 2023. En definitiva, la tesi ofereix una mirada en profunditat sobre el funcionament del sistema d’asil i acollida entre el 2015 i el 2023. Així mateix, evidencia certes limitacions del paradigma dissuasori per analitzar el cas espanyol, assenyalant algunes debilitats d’aquest marc teòric i proposant ampliar la seva mirada analítica en futures investigacions.
[eng] Between 2015 and 2023, Spain transitioned from receiving very few asylum applications to recording one of the highest numbers of individual asylum claims in the European Union and globally. This research examines the transformations and challenges faced by the Spanish asylum and reception system during this period. It empirically analyses the implementation of two key rights established under Asylum Law 12/2009, in force throughout the period studied: the right to access the asylum procedure and the right to access the state reception program. From a legal anthropology perspective, this study examines the relationship between law on the books, its practical implementation, and the experiences of various actors involved in the system, including asylum seekers, professionals, and activists. The research draws on a multi-sited ethnography conducted between 2022 and 2024 across different regions of Spain, primarily in Catalonia and the Canary Islands. The thesis is theoretically situated within the deterrence paradigm, which examines the different ways in which states have limited access to and protection of the right to asylum since the 1970s. By applying this theoretical approach to the Spanish case, the research engages with academic debates on access to asylum and restrictive asylum policies. It contributes to the development of the deterrence paradigm by analysing the various post-border barriers that hinder effective access to the Spanish asylum and reception system between 2015 and 2023. The study also identifies several legal gaps and extra-legal factors that shape the implementation of Asylum Law 12/2009. It further shows how the rights under study are systematically violated and implemented with considerable arbitrariness and negligence. Likewise, it documents the concrete consequences of these dynamics in the lives of people seeking refuge, thereby revealing structural processes of neglect, abandonment, and exclusion. Beyond highlighting numerous institutional shortcomings, the research also examines the different responses that emerge in reaction to the negligent asylum and reception policies prevailing between 2015 and 2023. Ultimately, the thesis offers an in-depth examination of the asylum and reception system's functioning between 2015 and 2023. It also highlights certain limitations of the deterrence paradigm for analysing the Spanish case, pointing to weaknesses in this theoretical framework and proposing the expansion of its analytical scope in future research.
[cat] Entre el 2015 i el 2023, Espanya passa de ser un país que rep un nombre molt reduït de sol·licituds d’asil a situar-se entre els primers de la Unió Europea i del món en nombre de peticions. Aquesta recerca examina les transformacions i els reptes que afronta el sistema d’asil i acollida espanyol durant aquests anys. En particular, analitza empíricament la implementació de dos drets clau previstos en la llei d’asil 12/2009, vigent al llarg del període estudiat: el dret d’accedir al procediment d’asil i el dret d’ingressar al programa estatal d’acollida. Des d’una perspectiva d’antropologia jurídica, la investigació explora la relació entre el dret escrit, la seva aplicació pràctica i les experiències de diferents grups d’actors implicats en el sistema (sol·licitants d’asil, professionals i activistes). L’estudi es basa en una etnografia multisituada realitzada entre el 2022 i el 2024 en diversos punts de l’Estat espanyol, principalment a Catalunya i a les Canàries. La tesi s’inscriu teòricament en el paradigma dissuasori, que estudia les diferents maneres en què els Estats han limitat l’accés i la protecció del dret d’asil des de la dècada de 1970. Mitjançant l’aplicació d’aquest enfocament teòric al cas espanyol, la recerca dialoga amb els debats acadèmics sobre l’accés a l’asil i les polítiques restrictives d’asil. En particular, contribueix al desenvolupament del paradigma dissuasori a través de l’anàlisi de les diverses barreres postfrontera que dificulten l’accés efectiu al sistema d’asil i acollida espanyol entre el 2015 i el 2023. Així mateix, la investigació identifica diversos buits legals i condicionants extrajurídics que incideixen en l’aplicació de la llei d’asil 12/2009. També mostra com els drets objecte d’estudi són vulnerats sistemàticament i gestionats amb una gran arbitrarietat i negligència. Igualment, documenta les conseqüències concretes que això té en les vides de les persones que cerquen refugi, revelant processos estructurals de desprotecció, desemparament i exclusió. A més de posar de manifest nombrosos problemes institucionals, la recerca aborda les diferents respostes que emergeixen davant les polítiques negligents d’asil i acollida predominants entre el 2015 i el 2023. En definitiva, la tesi ofereix una mirada en profunditat sobre el funcionament del sistema d’asil i acollida entre el 2015 i el 2023. Així mateix, evidencia certes limitacions del paradigma dissuasori per analitzar el cas espanyol, assenyalant algunes debilitats d’aquest marc teòric i proposant ampliar la seva mirada analítica en futures investigacions.
[eng] Between 2015 and 2023, Spain transitioned from receiving very few asylum applications to recording one of the highest numbers of individual asylum claims in the European Union and globally. This research examines the transformations and challenges faced by the Spanish asylum and reception system during this period. It empirically analyses the implementation of two key rights established under Asylum Law 12/2009, in force throughout the period studied: the right to access the asylum procedure and the right to access the state reception program. From a legal anthropology perspective, this study examines the relationship between law on the books, its practical implementation, and the experiences of various actors involved in the system, including asylum seekers, professionals, and activists. The research draws on a multi-sited ethnography conducted between 2022 and 2024 across different regions of Spain, primarily in Catalonia and the Canary Islands. The thesis is theoretically situated within the deterrence paradigm, which examines the different ways in which states have limited access to and protection of the right to asylum since the 1970s. By applying this theoretical approach to the Spanish case, the research engages with academic debates on access to asylum and restrictive asylum policies. It contributes to the development of the deterrence paradigm by analysing the various post-border barriers that hinder effective access to the Spanish asylum and reception system between 2015 and 2023. The study also identifies several legal gaps and extra-legal factors that shape the implementation of Asylum Law 12/2009. It further shows how the rights under study are systematically violated and implemented with considerable arbitrariness and negligence. Likewise, it documents the concrete consequences of these dynamics in the lives of people seeking refuge, thereby revealing structural processes of neglect, abandonment, and exclusion. Beyond highlighting numerous institutional shortcomings, the research also examines the different responses that emerge in reaction to the negligent asylum and reception policies prevailing between 2015 and 2023. Ultimately, the thesis offers an in-depth examination of the asylum and reception system's functioning between 2015 and 2023. It also highlights certain limitations of the deterrence paradigm for analysing the Spanish case, pointing to weaknesses in this theoretical framework and proposing the expansion of its analytical scope in future research.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
POY, Arnau. Refugio en España: negligencia, arbitrariedad y desamparo en un sistema colapsado. [consulta: 20 de abril de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/227805]