Cadastres d'època romana de les ciutats de Tarraco, Ilerda i Iesso

Abstract

Corn totes les ciències, l'arqueologia es troba en un procés constant de renovació de metodologia i objectius. És en aquest procés on s'insereixen. d'una banda. la necessitat d'incorporar noves tecnologies que facin cada cop més precisa la interpretació arqueològica i, d'altra banda, la necessitat d'ultrapassar el marc estricte del jaciment com a àmbit únic de la investigació ar­queològica. La interacció complexa entre una comunitat humana i el seu medi culmina en la creació d'un paisatge entès com a entorn natural modificat per l'acció de l'home. Des d'aquesta perspectiva, podem afirmar que un paisatge ha tingut diversos estadis en funció del marc històric i cultural on s'inscriu l'activitat humana. i que sovint la seva ordenació és el resultat d'un projecte polític i administratiu. El cadastre, en la seva doble accepció de document fiscal i de parcel·lari fixat sobre el terreny, és un element decisiu en aquesta ordenació. Parlar de cadastre implica parlar de model d'ocupació del sol, model de propietat, densitat i tipus de poblament i relació amb les vies de comunicació. El cadastre condiciona la morfologia agrària i contribueix a la formació i desaparició de paisatges.