La formació d'una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX)

Abstract

El treball és l'estudi de la formació d'una estructura de la propietat des de l'edat mitjana fins al segle xix. S'analitza la concentració de la terra en mans d'institucions eclesiàstiques, la utilització de la precària primer i de l'emfiteusi després, que originà una divisió entre domini directe i domini útil, la crisi del segle xiv, l'aparició dels masos, el procés de concentració a través del sistema hereditari i de les vies d'endeutament, el procés de fragmentació provocat pels deutes i l'aparició de la rabassa que va permetre resoldre el problema del bloqueig de la terra. L'anàlisi es fa a partir de l'estudi intensiu de parròquies ubicades a la comarca del Bages, a l'interior de Catalunya.