L'assimilació de la tecnologia (i la representació de la natura) a través de la dansa. El cas del Festival IDN - Imatge, Dansa i Nous mitjans (2007-2015)

dc.contributor.advisorPolo Pujadas, Magda, 1965-
dc.contributor.authorRaubert Nonell, Bàrbara
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art
dc.date.accessioned2026-07-24T07:15:26Z
dc.date.available2026-07-24T07:15:26Z
dc.date.issued2024-05-23
dc.description.abstract[cat] Aquesta tesi investiga la intersecció entre dansa contemporània i tecnologia digital a partir de cinc peces del Festival IDN – Imatge, Dansa i Nous Mitjans, seleccionades per les seves representacions de la naturalesa. Cada obra explora la relació natura–tecnologia–cos i desafia les nocions d’espai, temps i corporalitat. Es plantegen dues hipòtesis: (1) que les peces interpel·len les respons(h)abilitats humanes envers natura i tecnologia (Haraway) i (2) que la interacció tecnològica amplia i replega les característiques ontològiques de la dansa, reconfigurant cos, espai i temps. El marc teòric combina posthumanisme feminista (Haraway, Braidotti), filosofia de la tecnologia i de la naturalesa, i aportacions fenomenològiques (Merleau-Ponty), mediològiques i estètiques (Latour, Stiegler, Flusser, Manovich, Fischer-Lichte). Es presenta la convivència de cos i tecnologia en els “replegaments de la carn” (Haraway) i la presència d’una tecnologia amb agència dins el dispositiu escènic. Això permet llegir l’escena com a microcosmos des d’on pensar el tecnocapitalisme i la crisi climàtica actual. L’anàlisi subratlla la capacitat de la tecnologia per ampliar, descompondre i transformar el cos, generant noves formes de representació que responen a la complexitat digital i redefineixen les fronteres corporals. Metodològicament, es proposa una poètica de la descripció que té arrels en les pràctiques ecfràsiques del món clàssic així com en la crítica de dansa moderna. En l’anàlisi detallat s’examinen interfícies mediadores/remediadores i modalitats d’interactivitat (oberta/tancada). A nivell d’eines escèniques, s’observa la centralitat de les tecnologies de captació de moviment (motion capture) com a símptoma de la preeminència de la visió i de l’interès de la dansa per entendre el moviment. La “captura” opera estètica i políticament desbordant els límits dels cos i creant duets humà–tecnologia en els quals es facilita la transferència d’habilitats. L’anàlisi comparada dibuixa cinc figures d’organització tecnològica: (1) Il Giardino Giapponese (TPO) proposa un joc reglat i superficial entre una natura domesticada i un subjecte humà sotmès a normes. (2) A{d’aigua} (Kónic Thtr/María Muñoz) converteix el cos en instrument d’efectes digitals que aprèn a relacionar-se amb l’espai que ell mateix ha creat. (3) Glow (Chunky Move) escenifica una societat del control on la pell deixa de ser límit de res i s’endinsa en emocions properes a la por. (4) Trinity (Ó. Sol/I. Hitzinger) posa el focus en el glitch: l’error que revela el gest humà i permet activar una consciència crítica. (5) Neural Narratives 2: Polytopya (Instituto Stocos) materialitza el duet entre un cos humà i un ésser sintètic. El seu ball instaura transferències energètiques i gestuals, a més d’ una desintegració somàtica que reverbera en l’espectador. Aquest recorregut sosté la primera hipòtesi, això és: que les peces articulen responsabilitats envers natura i tecnologia en un món de fluxos heterogenis on l’humà deixa d’estar en el centre. La natura emergeix com a imatge complexa, deslocalitzada i tecnificada; la tecnologia, com a potència de vida amb aura i agència poètica, més enllà de la utilitat. Quant a la segona hipòtesi, la dansa s’expandeix en contacte amb la tecnologia: aquesta amplifica gestos, redistribueix la presència i excava l’espai més enllà del cos. Els intèrprets assumeixen un rol experimental i una vulnerabilitat cíborg que accentua la sensibilitat i atenció del cos humà. Lluny de la descorporització, es produeix una hipercorporeïtzació gràcies als sistemes de captació i emissió que configuren un organisme teatral que fa visibles les interconnexions extracorporals. En síntesi, no hi ha natura sense tecnologia: el cos porós, múltiple i relacional no s’anul·la en trobar-se amb la tecnologia, sinó que s’expandeix i es pensa.
dc.description.abstract[eng] This thesis examines the intersection of contemporary dance and digital technology through five works from the Festival IDN - Imatge, Dansa i Nous Mitjans, selected for their representations of nature. Two hypotheses guide the study: (1) the works call for human “respons(h)abilities” toward nature and technology (Haraway); (2) technological interaction expands and folds back the ontological features of dance, reconfiguring body, space, and time. The theoretical framework combines feminist posthumanism (Haraway, Braidotti), philosophies of technology and nature, and phenomenology (Merleau-Ponty), alongside media and aesthetic theory (Latour, Stiegler, Flusser, Manovich, Fischer-Lichte). Body and technology are treated as entangled “infoldings of the flesh” (Haraway) with technology acting as an agent within the stage apparatus. This lens reads the stage as a microcosm for technocapitalism and the climate crisis. The analysis highlights technology’s capacity to amplify, decompose, and transform the dancer’s body, generating new representational forms that respond to digital complexity and redraw bodily boundaries. Methodologically, a poetics of description—rooted in classical ekphrasis and modern dance criticism—examines mediating/remediating interfaces and open/closed interactivity. Motion capture emerges as central, both symptom and tool of the primacy of vision and dance’s interest in understanding movement. Five technological organizations appear: (1) Il Giardino Giapponese (TPO): rule-bound play with domesticated nature; (2) A{d’aigua} (Kónic Thtr/María Muñoz): the body as instrument learning how to move in its self-made space; (3) Glow (Chunky Move): a society of control where skin ceases to be a limit; (4) Trinity (Ó. Sol/I. Hitzinger): glitch revealing human gesture; (5) Neural Narratives 2: Polytopya (Instituto Stocos): human–synthetic duet with energetic/gestural transfer. Overall, the works articulate responsibility within heterogeneous flows and decenter the human; rather than disembodiment, dance undergoes hyper-embodiment that renders extra-corporal interconnections visible.
dc.format.extent360 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.tdxhttps://hdl.handle.net/10803/698023
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/230971
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat de Barcelona
dc.rightscc by-nc-sa (c) Raubert Nonell, Bàrbara, 2024
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.sourceTesis Doctorals - Departament - Història de l'Art
dc.subject.classificationDansa moderna
dc.subject.classificationArt per ordinador
dc.subject.classificationTranshumanisme
dc.subject.classificationNatura en l'art
dc.subject.classificationFestivals
dc.subject.otherModern dance
dc.subject.otherComputer art
dc.subject.otherTranshumanism
dc.subject.otherNature in art
dc.titleL'assimilació de la tecnologia (i la representació de la natura) a través de la dansa. El cas del Festival IDN - Imatge, Dansa i Nous mitjans (2007-2015)
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
BRN_TESI.pdf
Mida:
4.24 MB
Format:
Adobe Portable Document Format