Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230228
Social Design in Action. A co-regenerative model for complex social systems - The case of gender-based violence
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] Complex societal transformations require multi-level participation and decision-making, transforming design into a more interventionist discipline. Social Design is proposed as a powerful driver of change, leveraging its adaptability and inclusivity to reimagine social structures, improve human well-being, and advance sustainable development on both local and global scales. It emphasises collaborative approaches and the participation of stakeholders in specific subjects. On the other hand, Design tends to follow a capitalistic formulation, which can accentuate individuality over collective capacity. Expanding Social Design interventions in different contexts and issues can help elevate a collective consciousness among design specialists and highlight its role as a strategic partner for global transition. This leads to the central question: How can Social Design help transition from an individualistic to a collective responsibility model, generating transformations, and empowering networks (through the case against domestic violence)? The present work aims to explore the systemic approach of Social Design addressing a specific topic of domestic violence, this issue being a complex structural problem with a lack of design intervention and potential intersection with multiple aspects of social life, particularly affecting women. It aims to develop a social design model capable of activating, supporting and orienting social dynamics based on a collective responsibility approach, through a case study with civil society players working on preventing gender-based violence in Portugal. The participatory nature of Social Design, combined with a system-oriented design approach, has the potential to foster a collective method that addresses diverse needs, cultures, visions, and skills. This creates an opportunity to develop an epistemology that aligns the potential of Social Design with a systematic and responsible model of intervention.
The results highlighted a siloed mindset that diminishes our ability to effectively tackle complex societal issues. On the other hand, it shows the prevalent role of design as an accountability enabler, critical conscious provocateur and relational tool that unites different backgrounds, raises awareness among the individual capacity to propel change and the power of transforming reality, like a dance that we can orchestrate. It is crucial to focus on genuine embodiment and perspective to enable transformative change from within—shifting from individualistic to collective world visions. A collective practice that can make individuals see and feel empowered to recognise change as attainable, relevant, and an everyday responsibility.
[spa] Las transformaciones sociales complejas requieren participación y toma de decisiones multinivel, transformando el diseño en una disciplina más intervencionista. El Diseño Social se propone como un poderoso impulsor del cambio, aprovechando su adaptabilidad e inclusividad para reimaginar las estructuras sociales, mejorar el bienestar humano y promover el desarrollo sostenible tanto a escala local como global. Enfatiza los enfoques colaborativos y la participación de las partes interesadas en temas específicos. Por otro lado, el Diseño tiende a seguir una formulación capitalista, que puede acentuar la individualidad por encima de la capacidad colectiva. Expandir las intervenciones del Diseño Social a diferentes contextos y problemáticas puede ayudar a elevar la conciencia colectiva entre los especialistas en diseño y destacar su rol como socio estratégico para la transición global. Esto nos lleva a la pregunta central: ¿Cómo puede el Diseño Social contribuir a la transición de un modelo de responsabilidad individualista a uno colectivo, generando transformaciones y empoderando redes (a través de la lucha contra la violencia doméstica)? El presente trabajo busca explorar el enfoque sistémico del Diseño Social al abordar la violencia doméstica, un problema estructural complejo con escasa intervención de diseño y con potencial intersección con múltiples aspectos de la vida social, que afecta particularmente a las mujeres. Su objetivo es desarrollar un modelo de diseño social capaz de activar, apoyar y orientar dinámicas sociales basadas en un enfoque de responsabilidad colectiva, a través de un estudio de caso con actores de la sociedad civil que trabajan en la prevención de la violencia de género en Portugal. La naturaleza participativa del Diseño Social, combinada con un enfoque de diseño sistémico, tiene el potencial de fomentar un método colectivo que aborde diversas necesidades, culturas, visiones y habilidades. Esto crea una oportunidad para desarrollar una epistemología que alinee el potencial del Diseño Social con un modelo de intervención sistemático y responsable. Los resultados destacaron una mentalidad compartimentada que disminuye nuestra capacidad para abordar eficazmente problemas sociales complejos. Por otro lado, muestran el papel preponderante del diseño como facilitador de la rendición de cuentas, provocador consciente y crítico, y herramienta relacional que une diferentes trasfondos, sensibiliza sobre la capacidad individual para impulsar el cambio y el poder de transformar la realidad, como una danza que podemos orquestar. Se evidenció la importancia crucial de centrarse en la encarnación y la perspectiva genuinas para posibilitar un cambio transformador desde dentro, pasando de visiones del mundo individualistas a visiones colectivas. Una práctica colectiva que puede hacer que las personas vean y se sientan empoderadas para reconocer el cambio como alcanzable, relevante y una responsabilidad diaria.
[cat] Les transformacions socials complexes requereixen participació i presa de decisions multinivell, transformant el disseny en una disciplina més intervencionista. Com a resultat, el Disseny Social es proposa com un poderós impulsor del canvi, aprofitant la seva adaptabilitat i inclusivitat per reimaginar les estructures socials, millorar el benestar humà i promoure el desenvolupament sostenible tant a escala local com global. Emfatitza els enfocaments col·laboratius i la participació de les parts interessades en temes específics. D'altra banda, el Disseny tendeix a seguir una formulació capitalista que pot accentuar la individualitat per sobre de la capacitat col·lectiva. Expandir les intervencions del Disseny Social a diferents contextos i problemàtiques pot ajudar a elevar la consciència col·lectiva entre els especialistes en disseny i destacar-ne el rol com a soci estratègic per a la transició global. Això ens porta a la pregunta central: Com pot contribuir el Disseny Social a la transició d'un model de responsabilitat individualista a un col·lectiu, generant transformacions i empoderant xarxes (a través de la lluita contra la violència domèstica)? Aquest treball cerca explorar l'enfocament sistèmic del Disseny Social en abordar la violència domèstica, un problema estructural complex amb escassa intervenció de disseny i amb potencial intersecció amb múltiples aspectes de la vida social, que afecta particularment les dones. El seu objectiu és desenvolupar un model de disseny social capaç d'activar, donar suport i orientar dinàmiques socials basades en un enfocament de responsabilitat col·lectiva, mitjançant un estudi de cas amb actors de la societat civil que treballen en la prevenció de la violència de gènere a Portugal. La naturalesa participativa del Disseny Social, combinada amb un enfocament de disseny sistèmic, té el potencial de fomentar un mètode col·lectiu que abordi diverses necessitats, cultures, visions i habilitats. Això crea una oportunitat per desenvolupar una epistemologia que alinei el potencial del Disseny Social amb un model dintervenció sistemàtic i responsable. Els resultats van destacar una mentalitat compartimentada que disminueix la nostra capacitat per abordar eficaçment problemes socials complexos. D'altra banda, mostren el paper preponderant del disseny com a facilitador de la rendició de comptes, provocador conscient i crític, i eina relacional que uneix diferents rerefons, sensibilitza sobre la capacitat individual per impulsar el canvi i el poder de transformar la realitat, com una dansa que podem orquestrar. Es va evidenciar la importància crucial de centrar-se en l'encarnació i la perspectiva genuïnes per possibilitar un canvi transformador des de dins, passant de visions del món individualistes a visions col·lectives. Una pràctica col·lectiva que pot fer que les persones vegin i se sentin empoderades per reconèixer el canvi com a assolible, rellevant i una responsabilitat diària.
[spa] Las transformaciones sociales complejas requieren participación y toma de decisiones multinivel, transformando el diseño en una disciplina más intervencionista. El Diseño Social se propone como un poderoso impulsor del cambio, aprovechando su adaptabilidad e inclusividad para reimaginar las estructuras sociales, mejorar el bienestar humano y promover el desarrollo sostenible tanto a escala local como global. Enfatiza los enfoques colaborativos y la participación de las partes interesadas en temas específicos. Por otro lado, el Diseño tiende a seguir una formulación capitalista, que puede acentuar la individualidad por encima de la capacidad colectiva. Expandir las intervenciones del Diseño Social a diferentes contextos y problemáticas puede ayudar a elevar la conciencia colectiva entre los especialistas en diseño y destacar su rol como socio estratégico para la transición global. Esto nos lleva a la pregunta central: ¿Cómo puede el Diseño Social contribuir a la transición de un modelo de responsabilidad individualista a uno colectivo, generando transformaciones y empoderando redes (a través de la lucha contra la violencia doméstica)? El presente trabajo busca explorar el enfoque sistémico del Diseño Social al abordar la violencia doméstica, un problema estructural complejo con escasa intervención de diseño y con potencial intersección con múltiples aspectos de la vida social, que afecta particularmente a las mujeres. Su objetivo es desarrollar un modelo de diseño social capaz de activar, apoyar y orientar dinámicas sociales basadas en un enfoque de responsabilidad colectiva, a través de un estudio de caso con actores de la sociedad civil que trabajan en la prevención de la violencia de género en Portugal. La naturaleza participativa del Diseño Social, combinada con un enfoque de diseño sistémico, tiene el potencial de fomentar un método colectivo que aborde diversas necesidades, culturas, visiones y habilidades. Esto crea una oportunidad para desarrollar una epistemología que alinee el potencial del Diseño Social con un modelo de intervención sistemático y responsable. Los resultados destacaron una mentalidad compartimentada que disminuye nuestra capacidad para abordar eficazmente problemas sociales complejos. Por otro lado, muestran el papel preponderante del diseño como facilitador de la rendición de cuentas, provocador consciente y crítico, y herramienta relacional que une diferentes trasfondos, sensibiliza sobre la capacidad individual para impulsar el cambio y el poder de transformar la realidad, como una danza que podemos orquestar. Se evidenció la importancia crucial de centrarse en la encarnación y la perspectiva genuinas para posibilitar un cambio transformador desde dentro, pasando de visiones del mundo individualistas a visiones colectivas. Una práctica colectiva que puede hacer que las personas vean y se sientan empoderadas para reconocer el cambio como alcanzable, relevante y una responsabilidad diaria.
[cat] Les transformacions socials complexes requereixen participació i presa de decisions multinivell, transformant el disseny en una disciplina més intervencionista. Com a resultat, el Disseny Social es proposa com un poderós impulsor del canvi, aprofitant la seva adaptabilitat i inclusivitat per reimaginar les estructures socials, millorar el benestar humà i promoure el desenvolupament sostenible tant a escala local com global. Emfatitza els enfocaments col·laboratius i la participació de les parts interessades en temes específics. D'altra banda, el Disseny tendeix a seguir una formulació capitalista que pot accentuar la individualitat per sobre de la capacitat col·lectiva. Expandir les intervencions del Disseny Social a diferents contextos i problemàtiques pot ajudar a elevar la consciència col·lectiva entre els especialistes en disseny i destacar-ne el rol com a soci estratègic per a la transició global. Això ens porta a la pregunta central: Com pot contribuir el Disseny Social a la transició d'un model de responsabilitat individualista a un col·lectiu, generant transformacions i empoderant xarxes (a través de la lluita contra la violència domèstica)? Aquest treball cerca explorar l'enfocament sistèmic del Disseny Social en abordar la violència domèstica, un problema estructural complex amb escassa intervenció de disseny i amb potencial intersecció amb múltiples aspectes de la vida social, que afecta particularment les dones. El seu objectiu és desenvolupar un model de disseny social capaç d'activar, donar suport i orientar dinàmiques socials basades en un enfocament de responsabilitat col·lectiva, mitjançant un estudi de cas amb actors de la societat civil que treballen en la prevenció de la violència de gènere a Portugal. La naturalesa participativa del Disseny Social, combinada amb un enfocament de disseny sistèmic, té el potencial de fomentar un mètode col·lectiu que abordi diverses necessitats, cultures, visions i habilitats. Això crea una oportunitat per desenvolupar una epistemologia que alinei el potencial del Disseny Social amb un model dintervenció sistemàtic i responsable. Els resultats van destacar una mentalitat compartimentada que disminueix la nostra capacitat per abordar eficaçment problemes socials complexos. D'altra banda, mostren el paper preponderant del disseny com a facilitador de la rendició de comptes, provocador conscient i crític, i eina relacional que uneix diferents rerefons, sensibilitza sobre la capacitat individual per impulsar el canvi i el poder de transformar la realitat, com una dansa que podem orquestrar. Es va evidenciar la importància crucial de centrar-se en l'encarnació i la perspectiva genuïnes per possibilitar un canvi transformador des de dins, passant de visions del món individualistes a visions col·lectives. Una pràctica col·lectiva que pot fer que les persones vegin i se sentin empoderades per reconèixer el canvi com a assolible, rellevant i una responsabilitat diària.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
OLIVEIRA LIMA, Raquel. Social Design in Action. A co-regenerative model for complex social systems - The case of gender-based violence. [consulted: 18 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230228