Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/113992
Avaluació dels factors pronòstics de la sèpsia en l’edat pediàtrica
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] La sèpsia és una resposta multifactorial de l’hoste envers a un patogen infecciós que pot ésser amplificada per factors endògens i correspon a una síndrome amb un ampli ventall de manifestacions clíniques i biològiques.
Tot i que la incidència real de la sèpsia és desconeguda, les estimacions indiquen que es tracta d’una causa important de mortalitat i de morbiditat arreu del món, de fet, la prevalença de la sèpsia és de l’ordre del 8,2% dels pacients ingressats en cures intensives pediàtriques.
Les iniciatives internacionals sorgides per a combatre la sèpsia tals com la “Surviving Sepsis Campaign” han establert que el més efectiu per a millorar el pronòstic són unes adequades mesures de suport i monitorització i l’establiment d’un tractament antibiòtic adequat de manera precoç.
L’associació de biomarcadors com la procalcitonina i la sèpsia es va descriure ja als anys 90, des de llavors múltiples estudis estableixen que permet diferenciar les infeccions bacterianes de síndromes de resposta inflamatòria sistèmica no infeccioses amb millor especificitat que la proteïna C reactiva. L’ús de la procalcitonina en la pràctica clínica diària, ja sigui com a indicador de resposta o fracàs del tractament, per indicar l’inici del tractament antibiòtic o el seu desesglaonament; està sent cada dia més estudiat.
Objectius: Els objectius principals de l’estudi foren descriure la incidència i la etiologia de la sèpsia i el xoc sèptic en el nostre entorn; conèixer la taxa de mortalitat de la sèpsia i el xoc sèptic; i conèixer els factors pronòstics relacionats amb la mortalitat.
Metodologia: Estudi prospectiu, descriptiu i observacional. L’estudi es va realitzar a la unitat de cures intensives pediàtriques (UCIP) de l’Hospital Sant Joan de Déu a Esplugues de Llobregat entre l’1 de gener de 2010 i el 31 de desembre de 2014. Durant l’any 2010 l’estudi va ser multicèntric, amb la participació de 6 hospitals més a nivell nacional. Es van incloure tots aquells pacients entre 7 dies de vida i 18 anys d’edat ingressats a la UCIP amb el diagnòstic de sèpsia, prèvia acceptació del consentiment informat. En tots els pacients inclosos en l’estudi es van recollir variables sociodemogràfiques i
clíniques, la durada de l’ingrés a la UCIP així com a l’hospital. Durant l’estada hospitalària es van recollir dades clíniques i analítiques de l’evolució així com els tractaments administrats. Les variables clíniques es van ajustar per grups d’edat i van ésser considerades no normals quan excedien les dues desviacions estàndard dels seus pertinents valors de referència. Totes aquelles variables que es varen associar en l’estudi univariant es van usar per a realitzar un estudi multivariant mitjançant una regressió logística. Es va considerar un error tipus I del 5%. Es varen usar els programes SPSS® (versió 23.0) i R® (versió 3.2.3).
Resultats: Es van incloure un total de 368 pacients, dels quals 214 eren nens (58,7%), amb una mediana d’edat de 13,7 mesos (RIQ 2,5 mesos - 4,4 anys). Un 32,3% presentava algun tipus de malaltia de base (n 119). La infecció va ser nosocomial en 90 casos (24,5%). Trenta cinc pacients van morir (9,5%).
Es va obtenir una taxa de 22,7 casos nous anuals per cada 100.000 nens. La presència de focus de la infecció es va descriure en 265 casos (72,0%), sent el més freqüent el focus respiratori (n 101; 27,4%). Els microorganismes més freqüents van ser la Neisseria meningitidis (n 48; 19,3%) i l’Streptococcus pneumoniae (n 34; 13,7%).
Un total de 159 pacients (43,3%) van presentar una fallada multiorgànica, 201 casos van presentar criteris de xoc sèptic (54,8%) i 224 casos (61%) complien criteris de sèpsia greu. Tots els tipus de fallada orgànica i el nombre de disfuncions orgàniques es van relacionar amb un augment de la mortalitat (p<0,001).
Els principals factors de risc associats a la mortalitat van ser: la presència d’acidosi metabòlica (p=0,005; OR 18,32), sèpsia nosocomial (p<0,001; OR 13,20), la presència de trombopènia (p=0,034; OR 5,52), la presència de disfunció hematològica (p=0,047; OR 5,27), la presència de neutropènia (p=0,003; OR 5,20), i la presència de disfunció neurològica (p=0,048; OR 3,04).
En els casos específics d’infeccions nosocomials foren la presència d’una sèpsia greu (p=0,015; OR 62,66), la presència d’acidosi metabòlica (p= 0,003; OR 18,23), la disfunció neurològica (p=0,005; OR 12,19) i la presència de plaquetopènia (p=0,013; OR 11,84). El fet que es complissin d’entrada criteris de xoc sèptic (p=0,045; OR 0,12) o el requeriment d’hemoderivats (p=0,031; OR 0,008) en foren factors protectors.
En la sèpsia comunitària els principals factors de risc de mortalitat van resultar la presència de leucopènia (p<0,001; OR 49,27), la disfunció hematològica (p=0,018; OR 7,37) i la presència d’un xoc refractari (p= 0,028; OR 4,37).
Conclusions: Aquest estudi mostra una incidència similar a la d’unitats de cures intensives pediàtriques d’altres països desenvolupats, en aquest estudi es van observar menys pacients amb comorbiditats però amb una mortalitat equiparable. Els factors pronòstics de mortalitat i de morbiditat ens permeten establir una sèrie de subgrups en els quals instaurar una monitorització i un tractament adequats al risc serien l’opció més adequada.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
VILA PÉREZ, David. Avaluació dels factors pronòstics de la sèpsia en l’edat pediàtrica. [consulta: 11 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/113992]