Carregant...
Tipus de document
AltresData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/190849
Inauguració de la 17a Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química / Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston. (Octubre 2022)
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
El proper dimecres 23 de Novembre de 2022 a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.
Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual. El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.
Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.
Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual. El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.
Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.
Descripció
Material elaborat pel CRAI Biblioteca de Física i Química.
Imatge utilitzada per fer publicitat de novetats del CRAI de la Universitat de Barcelona - Vitrina Novembre 2022.
Imatge utilitzada per fer publicitat de novetats del CRAI de la Universitat de Barcelona - Vitrina Novembre 2022.
Citació
Col·leccions
Citació
Universitat de Barcelona. CRAI. Inauguració de la 17a Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química / Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston. (Octubre 2022). [consulta: 10 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/190849]