Estructura alpina i herciniana a la vora sud de la zona axial del Pirineu oriental

Abstract

[cat] Els materials hercinians que afloren en la zona axial constitueixen el sòcol de la serralada pirinenca. La disposició actual d’aquests materials és el resultat de la tectònica alpina, la qual ha donat lloc a un seguit d’estructures que, en els terrenys del sòcol, es superposen a d'altres hercinianes i de més antigues. Malgrat que les estructures alpines i hercinianes tenen característiques diferents, sovint llurs direccions principals coincideixen, fet que de vegades fa difícil d’esbrinar a quina de les dues orogènies es deuen certes estructures. Endemés, algunes de les estructures formades a l’hercinià poden haver influït l'estructuració alpina del Pirineu. L’objectiu inicial del present treball consistí en l’estudi dels diferents esdeveniments tectònics, en especial els alpins, soferts per les roques del sòcol hercinià en una àrea del Pirineu oriental. Per això ha calgut una anàlisi detallada de l’estructura alpina dels terrenys de la cobertora, així com de la litologia i estructura herciniana dels materials del sòcol. En aquest context aquests dos aspectes han adquirit un gran desenvolupament. Aquesta memòria està dividida en quatre parts principals. La primera, introductòria, inclou la nomenclatura proposada en català de les estructures d’encavalcaments. La segona part (capítols 3,4,5 i 6) tracta dels materials i l'estructura alpins. Fa èmfasi en la descripció de la geometria de les estructures d’encavalcaments i plecs associats, en l’anàlisi de les mesoestructures de deformació formades durant el desenvolupament dels sistemes d'encavalcaments i en la diferenciació d’unitats estructurals. L’estructura interna i les característiques litològiques de les unitats estructurals constituïdes per materials hercinians es descriuen en la tercera part (capítols 7 i 8). La darrera part (capítol 9) sintetitza les principals aportacions del present treball, i descriu els efectes de la superposició de les estructures alpines en els terrenys del sòcol hercinià. Conclou amb una discussió de les implicacions dels resultats d’aquest treball en l’estructura de la serralada pirinenca.