Exili exterior i exili interior: una correspondència austriacista inèdita (1721-1724)

Abstract

Uns recents treballs de catalogació a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona han permès la descoberta d'un plec format per tretze cartes enviades des de Viena i Gènova a Barcelona entre els anys 1721 i 1724. Es tracta d'una documentació de gran interès, tant per la personalitat dels seus autors i pel seu contingut com pel seu caire singular. Tal com expliquem més endavant, la correspondència amb els territoris sota sobirania de Carles VI -el Carles III dels seus seguidors hispànics- va estar explícitament prohibida fins a la signatura de la Pau de Viena (1725). Els textos revelen l'existència de nuclis actius, tant a 1' exili com a 1' interior de Catalunya, que mantenien viva la flama de la resistència després de la desfeta de 1714. Aquests col·lectius esperaven que un canvi en les relacions internacionals -que auguraven imminent- permetria posar de nou sobre la taula allò que ja aleshores s'anomenava el «cas dels catalans». L'objectiu d'aquest article és publicar aquesta documentació inèdita i analitzar- ne alguns dels seus continguts, sovint aparentment críptics, a causa de les condicions en què es realitzà i de la seva mateixa raó de ser. Agraeixo a Laureà Pagarolas, director de l'arxiu, i a les arxiveres Montse Gómez i Lluïsa Cases que m'hagin comunicat l'existència dels documents i totes les facilitats que m'han donat per a l'elaboració d'aquest article.