Estudi dels Valors Extrems de Precipitació: Comparació entre Bases de Dades Interpolades i de Reanàlisi amb Base de Dades Observacionals a la Comarca del Montsià

Abstract

En un context d’escalfament global accelerat, avaluar la fiabilitat dels períodes de retorn de la pre-cipitació extrema és essencial per a una gestió efectiva del risc hidrometeorològic. Aquest estudi examina la capacitat de diferents bases de dades interpolades i de reanàlisi (E-OBS v30.0e, SPAIN02 v2.1/v3.1/v5.0, IBE-RIA01 v1, MOPREDAS i ERA5) per reproduir els valors extrems observats a sis estacions pluviomètriques del Montsià (Terres de l’Ebre) durant el període 1950–2023. La hipòtesi de treball planteja fins a quin punt es conserva el caràcter extrem de la precipitació quan s’utilitzen fonts amb resolució espacial discretitzada, és a dir, si es manté l’extremicitat en el pas del món observacional al món del model. La metodologia es basa en l’anàlisi de màxims anuals (AMS) a resolució diària, el càlcul de la precipitació diària màxima estandarditzada (PME) per homogeneïtzar les diferències entre sèries, i l’ajust de distribucions Generalitzades de Valors Ex-trems (GEV) mitjançant L-moments per estimar quantils associats a períodes de retorn de 10, 20, 50 i 100 anys. Els resultats mostren una bona coherència espacial en la precipitació mitjana, amb màxims concentrats al mas-sís del Parc Natural dels Ports, i evidencien una relació directa entre la resolució espacial de les dades i la intensitat dels valors extrems estimats. No obstant això, algunes bases (com SPAIN02 v3.1 i ERA5) presenten anomalies atribuïbles a processos d’interpolació o al tractament previ dels camps de precipitació. Així mateix, s’identifica una tendència a sobreestimar els extrems associats a períodes de retorn curts (10 anys) i a infraes-timar els corresponents a períodes llargs (50–100 anys), respecte a les dades d’estació, a causa d’un efecte de suavització dels màxims locals