L’austracisme i la Guerra de Successió a les Corts de Cadis

Abstract

[cat] El constitucionalisme historicista es manifestà entre els diputats catalans presents a les Corts de Cadis, tant els reformistes com els liberals moderats. L’objectiu d’aquest article és demostrar com els catalans que eren a la badia de Cadis durant i després del procés constitucional empraren la història constitucional catalana que no elidia alguns projectes austriacistes, per formular les seves propostes polítiques. La pervivència d’un constitucionalisme historicista català no s’hauria de considerar una excepcionalitat sinó que s’ha d’entendre com una derivada del liberalisme historicista que es fonamentava en la vigència d’una constitució “històrica” capaç d’atenuar els canvis de la revolució liberal. Aquells liberals catalans no van anar a buscar en unes idealitzades lleis medievals, sinó que empraren la tradició constitucional catalana associada a l’experiència d’autogovern que havia definit la comunitat política catalana durant la segona meitat del segle XVII i les primeres dècades dels XVIII, per emprar-la des d’una vessant pragmàtica i fonamentar el nou règim liberal, com succeïa a d’altres indrets d’Espanya.

[spa] El constitucionalismo historicista se manifestó entre los diputados catalanes que estaban en las Cortes de Cádiz, tanto los reformistas como los liberales moderados. El objetivo de este artículo es demostrar cómo los catalanes que estaban en la bahía de Cádiz durante y después del proceso constitucional utilizaron la historia constitucional catalana que no elidía algunos proyectos austriacistas, para formular sus propuestas políticas. La pervivencia de un constitucionalismo historicista catalán no debería considerarse una excepcionalidad sino que debe entenderse como una derivada del liberalismo historicista, que se fundamentaba en la vigencia de una constitución «histórica» capaz de atenuar los cambios de la revolución liberal. Aquellos liberales catalanes no buscaron en unas idealizadas leyes medievales sino que utilizaron la tradición constitucional catalana asociada a la experiencia de autogobierno que había definido la comunidad política catalana durante la segunda mitad del siglo XVII y las primeras décadas de los XVIII, para emplearla desde una vertiente pragmática para fundamentar el nuevo régimen liberal, como sucedía en otros lugares de España.

[eng] Constitutionalism historical manifested between the Catalan deputies to the Cortes of Cadiz was both reformers and moderate liberals. The aim of this paper is to demonstrate how the Catalans were in the Bay of Cadiz during and after the constitutional process employed Catalan constitutional history not elide some Austrian projects to formulate their policy proposals. The survival of a historical Catalan constitutionalism should not be considered an exception but should be understood as a derivative of liberalism is based on the historical validity of a constitution «historic» changes can attenuate liberal revolution. Those liberal Catalans sought in some idealized medieval laws but uses the Catalan constitutional tradition associated with the experience of self that had defined the political community Catalan during the second half of the seventeenth century and the first decades of the eighteenth to use it from a pragmatic perspective to base the new liberal regime as happened in other parts of Spain.