Implicacions pedagògiques i educatives de l'ús de la tecnologia digital en la primera infància

Abstract

[cat] Aquest treball de recerca analitza l'impacte de l'exposició primerenca a pantalles i dispositius digitals en el desenvolupament cognitiu dels infants en edats preescolars (0–6 anys), un fenomen que s'ha intensificat de manera dràstica en la darrera dècada i que planteja interrogants pedagògics urgents. La investigació combina dues aproximacions complementàries: una revisió bibliogràfica de la literatura científica recent — que abasta des dels mecanismes de la plasticitat cerebral (Tierney & Nelson, 2009) i el desenvolupament de les funcions executives (Flores-Lázaro et al., 2014) fins a les evidències específiques sobre l'impacte de les pantalles en el llenguatge, l'atenció i el comportament (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — i un estudi empíric descriptiu basat en un qüestionari a 23 famílies amb infants de 0 a 6 anys. Els resultats mostren una bretxa significativa entre les recomanacions de l'OMS i de l'AEP i les pràctiques reals: el 83% dels infants va tenir accés regular a pantalles abans dels tres anys, el 43% supera el límit diari d'una hora i predomina un ús passiu i sense mediació adulta de qualitat. Paradoxalment, el 79% de les famílies valora l'impacte de les pantalles com a negatiu o molt negatiu, fet que evidencia una consciència del problema que no es tradueix en pràctica. El treball conclou subratllant la responsabilitat de la Pedagogia per orientar famílies i docents amb criteris basats en l'evidència, defensar els espais d'aprenentatge que les pantalles no poden replicar i participar activament en el debat públic sobre tecnologia i infància. [spa] Este trabajo de investigación analiza el impacto de la exposición temprana a pantallas y dispositivos digitales en el desarrollo cognitivo de los niños y niñas en edades preescolares (0–6 años), un fenómeno que se ha intensificado de manera drástica en la última década y que plantea interrogantes pedagógicos urgentes. La investigación combina dos aproximaciones complementarias: una revisión bibliográfica de la literatura científica reciente — que abarca desde los mecanismos de la plasticidad cerebral (Tierney & Nelson, 2009) y el desarrollo de las funciones ejecutivas (Flores-Lázaro et al., 2014) hasta las evidencias específicas sobre el impacto de las pantallas en el lenguaje, la atención y el comportamiento (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — y un estudio empírico descriptivo basado en un cuestionario a 23 familias con hijos e hijas de 0 a 6 años. Los resultados muestran una brecha significativa entre las recomendaciones de la OMS y de la AEP y las prácticas reales: el 83% de los menores tuvo acceso regular a pantallas antes de los tres años, el 43% supera el límite diario de una hora y predomina un uso pasivo y sin mediación adulta de calidad. Paradójicamente, el 79% de las familias valora el impacto de las pantallas como negativo o muy negativo, lo que evidencia una conciencia del problema que no se traduce en práctica. El trabajo concluye subrayando la responsabilidad de la Pedagogía para orientar a familias y docentes con criterios basados en la evidencia, defender los espacios de aprendizaje que las pantallas no pueden replicar y participar activamente en el debate público sobre tecnología e infancia. [eng] This research project examines the impact of early exposure to screens and digital devices on the cognitive development of preschool-aged children (0–6 years), a phenomenon that has intensified dramatically over the past decade and now poses urgent pedagogical questions. The research combines two complementary approaches: a review of recent scientific literature — covering the mechanisms of brain plasticity (Tierney & Nelson, 2009), the development of executive functions (Flores-Lázaro et al., 2014) and specific evidence on the impact of screens on language, attention and behaviour (Ocampo Arteaga, 2025; Sánchez-Benavides & Estrada-Zamora, 2024; Jara et al., 2024) — and a descriptive empirical study based on a questionnaire administered to 23 families with children aged 0 to 6. The findings reveal a significant gap between the recommendations of the WHO and the Spanish Association of Paediatrics and the realities of family life: 83% of the children had regular access to screens before the age of three, 43% exceed the recommended one-hour daily limit, and use is predominantly passive and lacks meaningful adult mediation. Paradoxically, 79% of the families rate the impact of screens as negative or very negative, revealing an awareness of the problem that does not translate into practice. The research concludes by stressing the responsibility of Pedagogy to guide families and teachers with evidence-based criteria, to defend the spaces of learning that screens cannot replicate, and to take an active role in the public debate on technology and childhood.