Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori

Abstract

[cat] Aquest article planteja el dilema de la integració o no de la fabricació i la comercialització en un àmbit sectorial, geogràfic i històric molt concret, el de la indústria tèxtil catalana, al mercat espanyol, a mitjan segle XIX, a partir de l'estudi de dues empreses. A partir deis llibres comptables i de la correspondència comercial dels Muntadas i els Batllori endevinem quina era la xarxa de relacions que aquestes empreses tenien amb els seus proveïdors i clients, així com els possibles motius que els havien dut a intentar combinar la fabricació de teixits amb la comercialització directa. En ambdós casos s'observa que l'estructura escollida era la integració parcial, és a dir que els fabricants tenien una estructura comercial pròpia, però aquest no era l'únic canal de venda de les mercaderies, que, al mateix temps, era utilitzada per a la comercialització deis teixits d'altres fabricants. La contraposició entre incentius i límits a la integració duien a aquesta situació mixta, ben representativa del districte industrial català.

[eng] The dilemma of vertical integration versus specialisation is central to industrial organization. This article focuses on the questíon in a very specific sector, place and time: the Catalan cotton industry in the mid-nineteenth century. From the ledgers and commercial correspondence of two firms, those of Muntadas and Batllori, we can see the relationship they established with both their suppliers and theír clients and why they tried to combine manufacturing wíth commercialisation. Both chose partial integration, i.e. they built up their own commercial networks but did not sell all their output through them, while the same networks were used for selling other manufacturers' goods. The balance between incentives of and limits to vertical integration led to this mixed solution, very representative of the Catalan industrial district.