Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya

Abstract

El desxiframent global i definitiu de l’ibèric, la llengua preromana directament documentada en bona part dels actuals territoris de parla catalana, segueix constituint encara avui dia un repte obert a la investigació. Malgrat que aquesta llengua apareix testimoniada —durant almenys cinc segles1 i al llarg d’un territori considerablement dilatat—2 en una important quantitat d’inscripcions antigues practicades sobre suports molt diversos, no ha estat fins ara possible de traduir d’una manera fiable i literal aquests textos, que representen, tanmateix, una peça clau per a la correcta interpretació de la protohistòria del nostre país. Qui foren, realment, els ibers? D’on provenien? Quin territori ocuparen? Fins a quin punt eren un poble internament homogeni? Totes aquestes són qüestions al capdavall molt bàsiques sobre el nostre passat històric més remot, a les quals difícilment donarem resposta sense haver penetrat abans en els nombrosos misteris inextricables que la llengua dels ibers encara ens guarda.