La configuració del sector 'intel.lectual-professional' a la Catalunya de la Restauració (a propòsit de Jaume Bofill i Mates)

Abstract

Les anàlisis que fan referencia a un sector tan poc concret com pot ser l'intel·lectual, presenten, d'entrada, servituds determinants que es deriven de la inexistència d'una metodologia concreta per a escometre-les, així com pe! fet que fan referencia a les classes mitjanes o sectors intermedis d'una societat, sobre els límits o la composició dels quals encara no s'ha posat definitivament d'acord cap escola historiogràfica, i ni tan sols sociològica. Des d'aquesta perspectiva tan poc concreta, hem d'assenyalar que en el present article es fa referència, sovint i en un sentit identificador, al sector dels intel·lectuals, professionals i tècnics; ara bé, aquest terme només vol ser purament indicatiu, atès que un assaig de classificació sòcio-professional només desembocaria en anàlisis funcionalistes, descriptives i estàtiques. Altrament, sembla molt més determinant el paper exercit per aquests sectors dintre el conjunt del mode de producció i en relació amb les formes d'hegemonia i les corresponents relacions socials que s'estableixen al si de la societat en que desenvolupen la seva activitat característica. En principi, a l'Europa occidental, com a mínim i de cara al segle xx, aquesta actuació dels intel·lectuals acabara per ésser eminentment organitzativa i, en bona part, com a gestora de la imposició general que exerceix la burgesia econòmica. En aquest sentit, podrem parlar d'una «intel·lectualitat orgànica» al servei de la burgesia i fer referència, així, a les aportacions que respecte a aixo ha fet Antonio Gramsci.