Del redreç a l’expansió. Els Puiguriguer abans i després de la Guerra de Successió

Abstract

[cat] Malgrat la dura repressió borbònica a l’acabar la guerra, algunes de les nissagues que havien participat del redreç econòmic van poder superar el tràngol bèl·lic i esdevingueren capdavanteres de la nova expansió, d’altres assoliren el desitjat ascens social i abandonaren l’activitat mercantívola, i d’altres simplement s’extingiren. L’objectiu del treball és la constatació de la continuïtat en aquell procés a través de l’itinerari de la família Puiguriguer, coneguda sobretot a partir de la seva participació en el comerç atlàntic amb Josep Puiguriguer i Clarina, en la que es van donar alguns dels trets paradigmàtics d’aquella burgesia emprenedora. Amb les seves arrels cap a l’interior, com a botiguers de teles i membres de la classe dirigent de Granollers, van passar a Barcelona i es van vincular amb els sectors més dinàmics de la ciutat entre 1680 i 1700, fins assolir un important nivell de renda entorn de 1720. Participaren en la companyia Feu-Feliu de la Penya, invertiren en els arrendaments barcelonins i en l’administració de drets del General, i intervingueren com a consellers en el Consell de Cent. Tot i el seu austriacisme, l’haver deixat la ciutat en els setges finals els evità una major repressió.

[spa] A pesar de la dura represión borbónica al terminar la guerra, algunas de las estirpes que habían participado en la recuperación económica pudieron superar el trance bélico y se convirtieron en líderes de la nueva expansión, otros alcanzaron el deseado ascenso social y abandonaron la actividad mercantil, y otros simplemente se extinguieron. El objetivo del trabajo es la constatación de la continuidad en ese proceso a través del itinerario de la familia Puiguriguer, conocida sobre todo a partir de su participación en el comercio atlántico con José Puiguriguer y Clarina, en la que se dieron algunos de los rasgos paradigmáticos de aquella burguesía emprendedora. Con sus raíces hacia el interior, como tenderos de telas y miembros de la clase dirigente de Granollers, pasaron a Barcelona y se vincularon con los sectores más dinámicos de la ciudad entre 1680 y 1700, hasta alcanzar un importante nivel de renta entorno de 1720. Participaron en la compañía Feu-Feliu de la Peña, invirtieron en los arrendamientos barceloneses y en la administración de derechos del General, intervinieron como consejeros en el Consejo de Ciento. A pesar de su austriacismo, al haber dejado la ciudad antes del sitio final les evitó una mayor represión.

[eng] Despite hard Bourbon repression at the end of the war, some of the lineages who participated in the economic recovery were able to overcome the trance of war and became leaders of the new economic growth, others achieve desired social ascent and abandoned the mercantile activity, others simply became extinct. The aim of this study is the confirmation of continuity in that process through the itinerary of the family Puiguriguer, best known from his role in the Atlantic trade with Josep Puiguriguer Clarina, in which he gave some paradigmatic traits of that enterprising bourgeoisie. With its roots towards the interior, as fabric traders and members of the ruling class in Granollers, came to Barcelona and tied with the most dynamic sectors of the city between 1680 and 1700, reaching a high level income around 1720. Take part in the Feu-Feliu de la Peña company, locals invested in leases and rights management of Diputació del General and intervened as boards of the Consell de Cent. Despite his Austracism, having left the city in the end sieges are prevented greater repression.