Pel cantó de Hegel, pel cantó de Proust. El concepte hegelià d’experiència en una lectura d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust

Abstract

Un dels nòduls més productius, tant per al pensament teòric com per al pràctic, és aquell que engrana literatura i filosofia. Aquesta terra de ningú, porosa i temptejada a les millors obres literàries, que intenten fer-nos sentir quelcom, i també pels grans filòsofs, que intenten esclarir-nos-ho, no arriba mai, emperò, a cap delimitació, sinó que deixa que els seus elements, deliqüescents i mòbils, surin entre un espai i un altre ―d’aquí la sensació que tota gran obra ens fa parlar de filosofia i que tota filosofia ens emmena vers la creació. És en aquesta cruïlla que s’enclava aquest treball. La pregunta directora és la següent: com de fructífera pot ser una lectura d’A la recerca del temps perdut a partir del concepte filosòfic d’experiència (Erfahrung) que proposa Hegel?