Exposició virtual: La malària en el punt de mira. (2020)

Abstract

La present exposició presenta, a partir d'obres bibliogràfiques, objectes i imatges gràfiques, un recorregut al voltant de la història de la lluita contra la malària, des dels orígens mítics dels primers tractaments, fins a les innovacions desenvolupades recentment.

Sempre s’ha dit que la malària és l’epítom de la malaltia lligada a la pobresa. I efectivament, dels 219 milions de casos i més de 430.000 morts durant l’any 2017, el 90 % es van concentrar a l’Àfrica subsahariana, particularment a les zones amb serveis de salut més fràgils i condicions més desfavorides.

La malària, anomenada també paludisme en algunes regions del món, és una malaltia causada per cinc espècies de paràsits protozoaris del gènere Plasmodium. Juntament amb la pneumònia i la diarrea, és una de les principals causes de mort infantil a escala global i es considera un dels components més importants del cercle viciós entre malaltia i pobresa en el qual està sumit el continent africà. Alguns països gasten fins al 40 % del seu pressupost total en salut a combatre la malària, i algunes estimacions han xifrat les pèrdues del producte nacional brut de l’Àfrica relacionades amb la malaltia en uns 9.500 milions d’euros a l’any.

Els símptomes associats amb la malària s’han descrit des de temps immemorials, històricament associats a ambients pantanosos i atribuïts a una combinació de miasmes i efluvis perillosos que desencadenaven un desequilibri en el cos i causaven la malaltia. No va ser fins a finals del segle xix que el metge francès Charles Louis Alphonse Laveran va relacionar les febres cícliques acompanyades de calfreds, anèmia i inflamació de la melsa, amb la presència a la sang de paràsits del gènere Plasmodium. Poc després, Ronald Ross va establir el paper dels mosquits com a vectors de la malaltia. Tots dos van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pels seus descobriments...