Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230711
Avaluació de competències parentals en famílies en risc social a Catalunya
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] Aquesta investigació analitza les competències parentals en famílies vinculades al sistema de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya i aporta un instrument per millorar l’avaluació en contextos de risc social, responent a la necessitat d’augmentar l’estandardització de les valoracions professionals. Els objectius principals han estat adaptar l’Escala de Competencia y Resiliencia Parental de Martín et al. (2013) a població catalana, reforçar la capacitat d’avaluació dels equips tècnics i analitzar l’associació i la capacitat predictiva de variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i de vulnerabilitat familiar sobre les competències parentals.
La mostra ha estat formada per 100 persones cuidadores amb expedient obert al sistema de protecció, reclutades per conveniència a través de l’EAIA de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). El 78% eren dones i el 22% homes, amb edats compreses entre els 16 i els 69 anys (M = 37,60; DT = 10,55).
S’ha utilitzat la versió catalana de l’Escala d’Avaluació de Competències Parentals (Martín et al., 2013), una escala de 63 ítems (Likert 1–5) estructurada en 10 àrees: Agència parental, Promoció de la salut, Organització domèstica, Autonomia personal i recerca de suport, Habilitats educatives, Desenvolupament personal, Competències cognitives, Competències emocionals, Relació amb la comunitat i Actitud cap al servei. En una anàlisi factorial confirmatòria preliminar, l’alfa ordinal va mostrar una consistència interna molt elevada per a l’escala total (α = .99) i valors molt satisfactoris a la majoria de dimensions (α = .77–.94). L’ajust va ser especialment favorable en diverses dimensions, mentre que Habilitats educatives va presentar un ajust pobre i Competències emocionals i Relació amb la comunitat un ajust més modest.
Pel que fa als resultats, s’observen associacions estadísticament significatives entre diverses variables i la competència parental. L’edat de les persones cuidadores es relaciona negativament amb la competència global tant en dones (ρ = −.26, p = .008) com en homes (ρ = −.35, p = .001). De manera similar, el nombre de fills/es s’associa amb una disminució de la competència global (dones: ρ = −.23, p = .023; homes: ρ = −.26, p =
.009). L’edat dels infants a càrrec mostra diferències significatives en la puntuació global (F(2,97) = 3,76, p = .027, η² = .07), amb puntuacions més elevades en famílies amb infants de 0–6 anys (M = 3,30; DE = 0,76) que en famílies amb adolescents de 13–18 anys (M =
2,89; DE = 0,63). El nivell educatiu s’associa positivament amb la competència global (dones: ρ = .33, p = .001; homes: ρ = .28, p = .008), amb especial incidència en Habilitats educatives, Competències cognitives i Competències emocionals. La situació laboral també discrimina la puntuació global: les persones cuidadores actives puntuen més alt que les no actives, tant en dones (t(98) = 2,88, p = .005) com en homes (t(96) = 2,47, p =
.015). Entre els factors de vulnerabilitat familiar, la cronicitat de la relació amb els serveis socials emergeix com variable amb major pes estadístic, amb puntuacions globals més baixes en famílies amb trajectòries llargues (M = 2,80; DE = 0,55) en comparació amb les no cròniques (M = 3,45; DE = 0,74) (t(98) = 5,04, p < .001). A més, la presència de problemes de salut mental en les persones cuidadores s’associa amb nivells inferiors de competència parental, especialment en Agència parental, Organització domèstica, Competències cognitives i Competències emocionals. Tot i que no s’observa un impacte en les puntuacions globals del constructe avaluat.
No es van observar diferències significatives en la competència global en funció del sexe de naixement de la persona cuidadora ni del sexe de naixement dels infants o adolescents a càrrec, del districte de residència dins el municipi de L’Hospitalet ni del país de naixement de les persones cuidadores. Tampoc es van identificar diferències globals associades al tipus d’estructura familiar ni a la presència de problemes transgeneracionals familiars.
Per analitzar la capacitat predictiva, es van construir models de regressió lineal múltiple jeràrquica per blocs (variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i de vulnerabilitat). En el model de competència global, l’R² final va arribar al 45% (R² ajustat = .38). Els predictors que es van mantenir significatius en el model final van ser l’edat de la persona cuidadora home (efecte negatiu), el nivell educatiu de la persona cuidadora dona (efecte positiu), la situació laboral de la dona (efecte positiu) i la cronicitat (efecte negatiu).
En conjunt, els resultats sustenten una lectura ecològica i de risc acumulatiu: el nivell educatiu i la situació laboral s’associa amb millors competències parentals, mentre que la cronicitat reflecteix vulnerabilitat i pitjor competència global. A nivell aplicat, la tesi aporta la versió catalana de l’escala i un manual interpretatiu per traduir puntuacions en nivells operatius (baix/mitjà/alt). Entre les principals limitacions destaquen la grandària de la mostra, la captació en un únic municipi, la sobrerrepresentació de dones i l’absència d’un grup normatiu, factors que faríem recomanable la replicació en altres territoris catalans per consolidar el model.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CAÑERO PÉREZ, Daniel. Avaluació de competències parentals en famílies en risc social a Catalunya. [consulted: 5 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230711