La historiografia sobre la crisi econòmica a partir de 'El temps del Quixot'

Abstract

No hi ha dubte que entre les aportacions de P. Vilar en el seu magnífic article s'han de comptar la definició del propi concepte de crisi i la proposta sobre una determinada cronologia. Un i altre aspecte contribuïen aleshores a la interpretació global de l'Espanya dels segles XVI i XVII i es situaven al bell mig del debat historiogràfic sobre l'anomenada crisi del segle XVII, iniciat el 1954 a Past and Present per Hobsbawm i continuat després per Trevor Ropper (1959) i per Mousnier i Elliott. La recopilació de Trevor Aston de 1965 i la de G. Parker de 1978 van recollir les contribucions més importants fetes fins aleshores1. J.H. Elliott, en el seu article de «La decadencia española» (1961) reconeixia «cuanto debemos, tanto yo como otros historiadores de España, a las ideas de M. Pierre Vilar en su artículo «Le Temps du Quichotte» (1956). Unes dècades després I.A.A. Thompson i B. Yun editaven també un conjunt de treballs publicats entre 1978 i 1986 (1994) que incorporaven nous aspectes i noves visions2. D'un temps ençà s'ha passat del debat a l'aportació de matisos com a conseqüència de l'abundor d'anàlisis monogràfiques més aprofundides, i especialment s'han incorporat a l'estudi d'aquell període els nous enfocs de la història econòmica, social i de la cultura, tal com ho reflecteix el volum dirigit per A. Feros i J.E. Gelabert (2004)