The evolution of microbial life: paradigm changes in microbiology.

Abstract

[cat] Els bacteris no són ni estructuralment ni funcionalment tan senzills com en un principi pensàvem. Els bacteris viuen i moren en comunitats complexes que podrien semblar organismes multicel·lulars. L’alliberació de feromones provoca en els bacteris d’una població canvis en l’expressió dels gens, fenomen denominat «percepció de quòrum». Els bacteris volen allò que altres organismes volen: créixer, menjar, reproduir-se; si les condicions on es troben els resulten favorables, s’hi quedaran; si les condicions són millors en altres llocs, marxaran; si detecten un perill, fugiran; si el món al seu voltant canvia, ells han de canviar: Tot això, constitueix la base de la vida: accés als nutrients, consum dels nutrients per a la reproducció, dispersió, fugir dels depredadors i diferenciació. Avui, sabem que els microorganismes porten a terme una funció essencial en el manteniment de la vida sobre la Terra. Nosaltres, com els altres “macrobis”, depenem de les activitats de l’«invisible» món microbià. La minúscula mida dels seus membres amaga la seva enorme importància.

[eng] Bacteria are not as structurally or functionally simple as we believed. Bacteria live and die in complex communities that in many ways resemble multicellular organisms. The release of pheromones induces bacteria in a population to respond in concert by changing patterns of gene expression, a phenomenon called “quorum sensing”. Bacteria want what all other organisms want: to grow, to eat, to reproduce themselves; if their surrounding conditions are good, they will stay; if things are better somewhere else, they will move; if threatened, they will escape; and if the world around them changes, they must change. These are the basics of life: access to nutrients, consumption of nutrients for reproduction, dispersion, escape from predators, and differentiation. Today, it is common knowledge that the majority of microorganisms play essential roles in maintaining life on Earth. We, and our fellow “macrobes”, are ultimately reliant on the manifold activities of the “invisible” microbial world. The miniscule size of its members belies their tremendous importance.