Relacions entre l’Església Catòlica i el sistema polític espanyol

Abstract

La coneguda com a “qüestió religiosa”, entesa com a l'excessiu poder que l'Església Catòlica té als afers públics, sembla persistir tot i el procés de secularització que des de fa algunes dècades es viu a l‟Estat espanyol. L'Església Catòlica, instaurada a Espanya l'any 1600, quan els intel·lectuals del moment van acceptar la contrareforma enfront del luteranisme, amb l'objectiu de crear una identitat col·lectiva, va aconseguir erigir-se com un actor més del sistema polític. Doncs si bé és veritat que durant petites etapes es va intentar suprimir la força d‟aquesta institució, com durant la Segona República, també ho és que les etapes posteriors van demostrar que Espanya seguia sent catòlica, contràriament al que Manuel Azaña havia afirmat l‟any 1931. D‟aquesta manera l‟Església Catòlica s‟ha convertit en un element vertebrador de la vida política i civil. Aquest poder d‟influència, que potser anys abans podia disposar d‟una legitimitat cultural, actualment s‟enfronta a una realitat social basada sobre un sistema de valors democràtics. Poders confessionals i no elegits per la població, tenen un important poder de negociació sobre determinades polítiques públiques que acaben afectant a tots els ciutadans i ciutadanes. Es posa en qüestió així si aquest poder d‟influència que té l'Església Catòlica a l'Estat espanyol, conviu d‟acord amb les regles de joc democràtiques i fins a quin punt aquesta influència pot estar legitimada en una societat on conviuen múltiples creences religioses, així com ciutadans ateus i no creients.