Modelització paleoclimàtica del límit Eocè–Oligocè a Catalunya a partir de l’anàlisi CLAMP

Abstract

[cat] Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè−Oligocè de la Conca de l’Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s’ha obtingut a partir de l’estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s’ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils. S’han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s’ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d’algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d’aquestes espècies comparant-les amb especies similars d’altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d’espècies actuals afins. Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s’estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l’Ebre. L’exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves. Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d’altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron