Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/35298
Impacte de l'accident miner d'Aznalcóllar sobre el riu Guadiamar. Recuperació de la comunitat de macroinvertebrats i bioacumulació de metalls pesants.
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] L'abril de 1998, durant l'accident miner d'Aznalcóllar, més de 6 milions de m3 de llots i aigües àcides altament contaminades amb metalls pesants van ser vessats al riu Guadiamar (Sevilla), destruint els ecosistemes fluvials al llarg de 60 km. Després de l'accident, es van implementar diferents tasques de neteja del material vessat i de restauració. Aquesta tesi pretén documentar el procés de recuperació ecològica del riu Guadiamar durant els cinc anys posteriors per així poder valorar tant els efectes de les pertorbacions com de les mesures de restauració aplicades. S'intenta fer una avaluació global de l'estat del sistema, tenint en compte els aspectes abiòtics que poden influenciar a les comunitats aquàtiques (qualitat de les riberes i de l'hàbitat fluvial, i qualitat fisicoquímica de l'aigua i els sediments) i els aspectes biològics resumits en l'estudi de les comunitats de macroinvertebrats. A conseqüència del tipus de contaminació vessada metalls pesants, bioacumulables i sovint tòxics a baixes concentracions era imprescindible l'estudi dels efectes dels metalls sobre la fauna aquàtica per poder valorar l'estat global de l'ecosistema. Per això, s'estudià també l'acumulació de metalls en macroinvertebrats. L'estudi es realitzà entre el juliol de 1998, tres mesos després de l'accident, i el juliol de 2003, més de cinc anys més tard, amb un total de 18 mostrejos a 10 punts diferents del riu Guadiamar repartits entre una zona pròpiament fluvial i una zona de maresma. Els resultats mostren com la qualitat de les riberes i dels hàbitats fluvials és dolenta als punts afectats per la mina. Al llarg dels cinc anys, s'observa una recuperació de la qualitat física en els punts afectats de la zona fluvial; les riberes milloren però encara es mantenen en un estat dolent; els hàbitats fluvials, en canvi, recuperen valors elevats de qualitat a partir del segon o tercer any després de l'accident, segons el punt. A la maresma, riberes i hàbitat mantenen una qualitat semblant durant tot el període d'estudi. La qualitat fisicoquímica del tram afectat és dolenta. Prop de la mina es mantenen nivells de metalls en aigua i sediments molt elevats, i un pH àcid que recupera la neutralitat uns 15 km aigües avall. Més avall, entre 20 i 30 km sota les mines, la contaminació metàl·lica és moderada, però en canvi s'afegeix una contaminació orgànica elevada. Al tram inferior, entre 40 i 60 km de les mines, la contaminació minera és baixa i l'orgànica, moderada. La contaminació minera actual prové principalment de l'activitat present i passada de la mina, ja que els nivells actuals de contaminació són semblants als dels anys 80, abans de l'accident. Als punts afectats la comunitat de macroinvertebrats està molt empobrida. Els grups taxonòmics més afectats són els efemeròpters, plecòpters, tricòpters, crustacis i mol·luscs, i l'hàbitat més afectat, el reòfil. Al llarg del temps, les comunitats del tram intermig es recuperen lleugerament però previsiblement, no es recuperaran completament fins que la qualitat fisicoquímica sigui bona, malgrat que els hàbitats s'hagin recuperat. Els macroinvertebrats acumulen concentracions de metalls elevades que tendeixen a disminuir al llarg dels cinc anys d'estudi. Malgrat tot, actualment encara són elevades fins a 15 km aigües avall de la mina i a tot el riu s'hi poden detectar traces d'alguns metalls a concentracions superiors que les de control. Els tricòpters Hydropsyche i alguns odonats destaquen per acumular concentracions de metalls superiors a les d'altres tàxons, mentre que crustacis i mol·luscs presenten més coure. En general, els organismes detritívors seguits dels herbívors acumulen més que els carnívors. Entre un 33 i un 75% de la concentració total de metalls en els Hydropsyche forma part del contingut intestinal i és excretada en 24 hores de purga. Tot i així, les concentracions segueixen sent en general més elevades als punts afectats que als controls. Els Hydropsyche són doncs uns bons organismes per a ser utilitzats com a indicadors de la contaminació minera.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
SOLÀ ORTEGA, Carolina. Impacte de l'accident miner d'Aznalcóllar sobre el riu Guadiamar. Recuperació de la comunitat de macroinvertebrats i bioacumulació de metalls pesants.. [consulta: 4 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/35298]