Accions creatives situades en l’àmbit de la postartesania i de la terrissa del segle XXI

Abstract

[cat] Aquesta tesi pràctica vol explorar, des de les pràctiques de l’argila, els processos creatius emmarcats en la postartesania i vinculats al posthumanisme per trobar alternatives al col·lapse de l’antropocè. D’una banda, les habilitats tècniques artesanals fomenten relacions profundes amb el món. D’altra banda, la plasticitat de l’argila i el gest del terrisser, permeten l’emergència d’interrelacions de continuïtat indissolubles, les quals queden enregistrades com a objectes encarnats en la seva materialitat significant. Així, la postartesania proposa la generació de processos i resultats materials discursius que –des de les ètiques i els nous imaginaris polítics, ecosocials i feministes– siguin capaços de crear noves relacionalitats transmaterials i transcorporalitats amb continuïtat natural-cultural. L’experiència pràctica i creativa d’aquesta tesi va ser realitzada a partir d’accions amb l’argila verge, situades a les terreres de Vacamorta –en el terme municipal de Cruïlles al Baix Empordà– entre els anys 2016 i 2020. El fet de poder entrar en contacte amb argila intacta –sedimentada a desenes de metres sota terra des de milions d’anys enrere– va representar una oportunitat i, de fet, va ser clau per reconstituir noves relacions transmaterials des d’una dimensió precultural. Des de fora dels patrons hegemònics va ser possible concebre la matèria com a font activa de l’existent i causa de l’evolució, i així mateix, reconèixer l’argila com a una entitat que forma part d’un sistema ecològic viu. Des de l’experiència pràctica, doncs, es posa a prova la postartesania i la seva capacitat d’activar noves formes de relacionar‑se amb la matèria per reforçar els vincles amb el món i construir coneixement distribuït. Tanmateix, també es proposa com un mitjà capaç de redimensionar l’abast del dany causat —pel productivisme capitalista— a través de la reparació i de la reconstrucció de lligams afectius i, d’aquesta manera, poder establir noves relacions respectuoses a través de medis propositius que fomentin la seva vitalitat i la consciència que els humans en formen part.