Fotografia i narracions íntimes. De la creació individual a la creació compartida

Abstract

[cat] Aquesta tesi doctoral investiga com la creació fotogràfica pot esdevenir una eina eficaç per prendre consciència de les realitats íntimes de les persones, sovint vinculades a experiències doloroses, conflictives o silenciades. Mitjançant diverses pràctiques artístiques —individuals i col·lectives— s’analitza de quina manera els processos de creació que relacionen les poètiques de la imatge amb l’elaboració de narratives visuals permeten reconèixer aquests mons interns des de diferents aproximacions que, en determinats casos, poden implicar un procés de cura personal i, alhora, un acte polític. Des d’aquesta premissa, s’examina com l’articulació entre l’anàlisi teòrica, l’estudi de pràctiques artístiques d’autors afins a les temàtiques abordades i el desenvolupament de projectes fotogràfics individuals i participatius —realitzats per la pròpia autora o concebuts en coautoria— permeten evidenciar com la fotografia, entesa com una experiència sensible, corporal, relacional i política, és capaç d’articular nous espais de relació entre persones i de construcció de relats que contribueixen al reconeixement personal, a la reparació simbòlica i a la transformació social. En els darrers anys, l’interès pels projectes que utilitzen la fotografia participativa o col·laborativa ha anat en augment. Molts col·lectius que treballem directament amb les persones, acompanyant-les a crear i compartir els seus mons propis a través de les imatges, hem fet néixer aquests projectes des de la intuïció i els hem construït amb la suma d’èxits i fracassos recollits des de l’experiència. Aquest recorregut vital brinda l’oportunitat d’articular una reflexió teòrica basada en projectes de creació fotogràfica vinculats a la pràctica artística, que permeti aprofundir en la comprensió de com les persones poden construir les seves narratives íntimes mitjançant les imatges i les paraules, i que alhora pugui esdevenir una eina útil tant per a la recerca artística com per als col·lectius interessats en iniciatives similars. Els casos d’estudi d’aquesta tesi parteixen de la necessitat de conceptualitzar i compartir els processos artístics desenvolupats al llarg de més de vint anys de trajectòria. Durant aquest període he impulsat tant projectes d’autoria pròpia com projectes participatius cocreats amb l’equip de la Fundació Photographic Social Vision. Aquesta doble línia de treball ha generat un espai de transferència constant de coneixements entre els processos creatius fotogràfics individuals i les pràctiques participatives desenvolupades amb col·lectius i persones molt diverses, configurant un marc de recerca que s’articula des de la creació, la reflexió i la producció de coneixement compartit. Per aprofundir en aquesta investigació, s’analitzen també projectes d’altres artistes i teòrics que comparteixen l’atenció al procés fotogràfic com a experiència creativa, situen els individus com a protagonistes i prenen el seu món íntim com a material de treball. Aquests processos híbrids, que articulen pràctica artística, anàlisi personal i intervenció social, permeten desenvolupar una anàlisi crítica que es nodreix tant de l’aportació dels propis agents participants com de l’estudi d’altres disciplines afins a les temàtiques tractades, des de la qual la fotografia es configura com a eina relacional de subjectivació i de construcció identitària. Per aquest motiu, resulta pertinent analitzar els elements clau que vertebren aquells projectes que han aconseguit que persones amb orígens i problemàtiques diverses utilitzin els processos creatius com una via de comunicació, reconeixement i resignificació, expressant-se mitjançant les seves imatges de manera íntima i personal. Aquests processos, inicialment individuals, adquireixen una dimensió col·lectiva en ser compartits i permeten a les persones prendre consciència de la pròpia subjectivitat amb llibertat i autonomia. Des d’aquesta perspectiva, les imatges esdevenen un dispositiu de diàleg que possibilita l’ampliació de l'autoconcepte i impulsa un moviment que va del conflicte a la transformació. A més, l’exposició pública dels resultats ofereix a la societat l'oportunitat de reconèixer i incorporar altres relats identitaris, afavorint l’acceptació i el respecte de la diferència. En aquest marc, la fotografia, dins el context artístic contemporani, es revela en aquesta investigació com un instrument d’expressió personal capaç de fer visibles realitats ocultes o doloroses, reforçar l’autoconcepte de qui es situa darrera la càmera i contribuir en l’enriquiment del teixit social.