Amb boina vermella i camisa blava. La política unificadora de Correa Veglison a Barcelona (1940-1945)

Abstract

Durant una part dels anys quaranta, als reportatges periodístics dels diaris barcelonesos i també nacionals -especialment amb motiu de la visita d'una personalitat política a Barcelona-fou habitual que aparegués la imatge d'Antonio Correa Veglison amb guerrera i corbata negres, camisa blava i boina vermella, duent a la mà el bastó de comandament de la província que li corresponia com a governador civil. En principi, això no era res excepcional: aquest vestit era l'uniforme oficial de FETJONS, dut pels governadors habitualment si alhora eren caps provincials del partit únic. Correa hauria pogut, però, anar vestit de militar, perquè estava a l'escalafó dels caps de l'exèrcit, o amb roba de carrer per la seva condició de màxima autoritat civil. Tanmateix, a la major part de les imatges fotogràfiques d'aquella època apareix amb boina vermella i camisa blava. Aquesta elecció de la roba per a lluir a la majoria dels actes oficials expressava probablement quelcom més que un gust personal per la vestimenta. Es pot interpretar que darrere d'aquella opció hi havia un missatge clar: Correa tenia el convenciment i defensava que la Falange de Franco havia d'ésser el producte de la unificació real de falangistes, tradicionalistes i els grups dretans. Per què i quines conseqüències polítiques tingué que això fos així, tant per a la implantació del règim a nivell provincial com per a Correa personalment, són les qüestions que d'ara endavant tractaré d'analitzar.