Evolució arquitectònica de la Seu episcopal d'Ègara (segle IV al segle VIII)

Abstract

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són un conjunt monumental únic per les seves característiques i constitueixen, a més, un testimoni excepcional de la història terrassenca. En el seu recinte i pels voltants trobem restes ibèriques i vestigis de la ciutat romana d'Ègara. Els mateixos edificis -conjunt declarat bé cultural d'interès nacional- són un magnífic exemple del nostre patrimoni artístic des del període ibèric fins a l'actualitat i conserven esplèndides mostres d'art medieval català. L'any 1994, s'inicià el projecte per al desenvolupament cultural i la integració urbana del conjunt monumental, on es lligava per primera vegada, la relació del monument amb el seu entorn i la ciutat i a l'inrevés. D'aquest projecte, en què participaren el Bisbat de Barcelona, la parròquia de Sant Pere de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa i després la Diputació de Barcelona es materialitzà un concurs d'idees que va guanyar l'equip d'arquitectes Riera Gutiérrez i Associats; d'aquesta idea guanyadora se'n derivaren el Pla especial del conjunt monumental i el seu entorn i el Pla director que actualment estem desenvolupant.