Obrir nous camins per a l’estudi i la intervenció sobre el passat industrial

Abstract

L’arqueologia industrial sorgeix com a resposta a la desindustrialització que va començar a mitjan segle xx, especialment al nord d’Europa i més tard al sud del continent. Aquest procés va portar l’abandonament i la demolició de fàbriques, la qual cosa va generar un moviment de preservació del patrimoni industrial per part de la població i d’alguns membres de l’acadèmia. La defensa del patrimoni industrial es va organitzar al voltant de valors testimonials, culturals, turístics i identitaris, i això va influenciar en el plantejament urbanístic de les ciutats postfordistes (Martí-Costa, 2010). La legislació i les comissions per elaborar inventaris del patrimoni industrial van sorgir com a resposta a la ràpida desindustrialització i van servir per preservar estructures arquitectònicament destacades i elements singulars de les fàbriques més antigues. No obstant això, hi va haver molts elements patrimonials que no van sobreviure, la qual cosa limità la comprensió de l’herència cultural de la industrialització (Álvarez Areces, 2015).