Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/203840
La Relació Terapèutica infermera-pacient a les unitats d’aguts de salut mental de Catalunya: un procés de canvi participatiu basat en l’evidència
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] INTRODUCCIÓ: Les cures infermeres es defineixen com un procés significatiu, terapèutic i interpersonal que actua conjuntament amb altres processos humans que possibiliten la salut dels individus. Aquesta relació infermera-pacient es considera terapèutica amb independència de l’entorn en què es brindin les cures. Si bé és cert que, en l’àmbit de la infermeria de salut mental es reconeix la Relació Terapèutica com l’eix de les cures infermeres i part fonamental de l’atenció centrada en la persona, el seu correcte desenvolupament i manteniment és molt complex a les unitats d’aguts de salut mental. En aquest sentit, la millora de la relació infermera-pacient ha de ser un objectiu per a brindar unes cures de major qualitat durant el procés d’hospitalització.
OBJECTIU: Explorar el procés de canvi en la pràctica clínica infermera sobre l’establiment de la Relació Terapèutica a les unitats d’aguts de salut mental de Catalunya a partir de la implementació de la Pràctica Basada en l’Evidència a través d’un procés d’Investigació-Acció Participativa.
METODOLOGIA: L’estudi s’emmarca en un projecte multicèntric de tres fases i mètodes mixtes que porta per títol “Millorant la Relació Terapèutica en les Cures Infermeres mitjançant l’Evidència. Estudi multicèntric en unitats d’aguts de psiquiatria de Catalunya”. La primera i la tercera fase del projecte es van desenvolupar mitjançant metodologia quantitativa i la segona mitjançant metodologia qualitativa, que és la que correspon a aquesta tesi doctoral. Es va plantejar una Investigació-Acció Participativa emmarcada en el paradigma constructivista i seguint el model de Kemmis & McTaggart. La Investigació-Acció Participativa es va dur a terme mitjançant un procés de dos cicles de 4 etapes cadascun després d'una fase prèvia de reconeixement del terreny: a) planificació d’estratègies de millora, b) implementació de les estratègies de millora, c) observació de les estratègies implementades i d) reflexió sistemàtica de la seva implementació. L’àmbit d’estudi van ser 18 de les 24 unitats d’hospitalització d’aguts de salut mental de Catalunya i la població d’estudi van ser tant les infermeres com les pròpies unitats. El reclutament de les infermeres es va realitzar mitjançant un mostreig intencional per a garantir una variació màxima dels perfils de la mostra. Es van reclutar 18 infermeres que representaven a cada unitat participant i 196 infermeres participants que van iniciar l’estudi. La recollida de dades es va realitzar mitjançant guies d’observació, diaris reflexius, grups de suport, grups focals i notes de camp, i es va dur a terme entre març de 2018 i gener de 2020. Es van aprovar els Comitès d’Ètica en Investigació Clínica de totes les organitzacions participants (Annex V), les infermeres participants van signar un Consentiment Informat i les seves les dades es van tractar de manera confidencial. L’anàlisi de
les dades es va dur a terme mitjançant anàlisi temàtica de contingut seguint un procés d’identificació, codificació i categorització dels principals eixos de significat del discurs. El procés d’anàlisi es va iniciar en el moment en què es van començar a tenir dades i es va perllongar fins la seva saturació teòrica, amb l’ajuda del suport informàtic NVIVO 10. Es va aportar qualitat i rigor metodològic segons els plantejaments de Guba & Lincoln.
RESULTATS: Al llarg dels 2 cicles de la Investigació-Acció Participativa i, gràcies a l’auto-observació i la reflexió que aquest mètode d’investigació implica, les infermeres van identificar els elements facilitadors i limitadors de la seva pràctica respecte la Relació Terapèutica, i van consensuar i dissenyar 2 estratègies de millora definitives i unificades per a totes les unitats, així com el seu cronograma d’implementació. En primer lloc, en el context de la millora col·lectiva dels propis professionals, les infermeres van proposar el que van anomenar ”Anàlisi Post-Incidència” com una necessitat de generar espais critico-constructius, millorar l’autoconeixement dels professionals i realitzar ventilació emocional de forma col·lectiva a l’equip rere situacions complexes o incidències succeïdes en la pràctica clínica. En segon lloc, en el context de millorar les intervencions individuals amb el pacient va sorgir l’ ”Espai Terapèutic Reservat” atenent a la falta de temps, d’espais físics adequats i de reconeixement professional, i amb l’objectiu de millorar les intervencions i la Relació Terapèutica amb el pacient mitjançant espais regulars, programats i lliures d’interrupcions. Posteriorment, les infermeres van implementar aquestes dues estratègies de canvi a les seves respectives unitats i les van avaluar.
CONCLUSIONS: Existeix una gran variabilitat a les unitats participants en relació als elements estudiats, fet que condiciona el procés d’hospitalització i les cures que es brinden. L’estudi va contribuir a la comprensió del fenomen de la Relació Terapèutica en la pràctica clínica real de les infermeres, els va permetre identificar que el component actitudinal és nuclear i que existeixen accions essencials per tal d’establir-la adequadament en la pràctica clínica. A més, l’estudi va confirmar que es poden consensuar estratègies de millora de la relació infermera-pacient, així com implementar un procés de canvi participatiu en entorns amb realitats culturals i estructurals diverses, si les expectatives de les organitzacions són similars.
IMPACTE: La finalitat de l’estudi era implementar una pràctica basada en l’evidència per a la millora de la Relació Terapèutica. En aquest sentit, els resultats obtinguts mitjançant la Investigació-Acció Participativa es van traslladar directament a la pràctica clínica i van produir impacte no solament de manera individual en infermeres i pacients, sinó també en les dinàmiques col·lectives dels equips de treball i en aspectes relacionats amb les gestió de les unitats.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
TOLOSA MERLOS, Diana. La Relació Terapèutica infermera-pacient a les unitats d’aguts de salut mental de Catalunya: un procés de canvi participatiu basat en l’evidència. [consulta: 26 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/203840]