Reflexions sobre l'actitud dels pobles i estaments catalans durant l a guerra de Successió

Abstract

Fa uns anys Joan Mercader ponderava les greus dificultats que es plantejaven a l'hora d'intentar esbrinar el comportament dels pobles i dels diversos grups socials en el transcurs del conflicte successori ,a Catalunya. Al cap de vint anys es pot dir que els problemes amb que topa qualsevol estudi sobre el rerafons social de la guerra de Successió són aproximadament els mateixos. i aquestes dificultats he tingut ocasió de constatar-les en el transcurs de la meva recerca sobre el municipi català de començaments del segle XVIII. La limitació més greu i insalvable amb que topa l'historiador en estudiar aquells esdeveniments és la destrucció documental. constatable en la majoria d'arxius del país. Són diversos els autors que s'han dolgut d'aquesta carència a l'hora d'intentar historiar aquells moments transcendentals de la história de Catalunya i algunes vegades els mateixos llibres d'acords municipals contenen precisions justificatives de la minva documental 3. Aquests mancaments són deguts a diverses causes. Una d'elles és la destrucció ocasionada pels avatars de la guerra, la qual cosa comportava que a cada població hi havia persones compromeses que tenien interès en fer desaparèixer el seu rastre dels llibres d'acords municipals, sense comptar, naturalment, les destruccions ocasionades per interessos més immediats, no directament polítics, sinó més aviat econòmics, de fer fonedisses anotacions de deutes, denúncies, fraus, etc., fenomen d'altra banda, no pas exclusiu dels temps de torbacions...