El metges higienistes i les topografies mèdiques

Abstract

Recentment (març de 1996) l' editorial barcelonina Alta Fulla en la seva col·lecció «El Pedrís» (núm. 36), especialitzada en la publicació de materials etnogràfics, ha tret a la llum el llibre La Catalunya rancia. Les condicions de vida materials de les classes populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mediques (244 ps.). N'és autor Llorenç Prats, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, especialment conegut, fins ara, pels seus estudis sobre la historia dels folkloristes, cristal·litzats en el seu anterior llibre El mite de la tradició popular. Els orígens de l'interès per la cultura tradicional a la Catalunya del segle XIX (Barcelona, Edicions 62, 1988). En La Catalunya rancia (un llibre que porta un títol que s'inspira en un article de Valentí Almirall), Prats es proposa d'estudiar les condicions materials de vida de les classes populars catalanes en l' etapa de la Restauració (1874-1931), a partir de l'anàlisi de cinquanta-quatre topografies mediques de l'època, inèdites o publicades, referents a ciutats (com ara Lleida i Manresa), viles (per exemple, Banyoles) o pobles rurals i muntanyencs (Viladrau i Talamanca, entre molts altres), de característiques socio-econòmiques prou diferenciades; poblacions on els autors de les topografies havien exercit la medicina (en la major part dels casos) o havien estiuejat (com és el cas de Francesc Arró i Josep Armangué, autors de topografies referents a Caldes de Malavella -1876- i Camprodon -1930-, respectivament).