Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la Tardoantiguitat a l'Edat Moderna.

Abstract

[cat] La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolució del front litoral barceloní amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s’ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l’existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l’existència, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.

[eng] Barcelona is linked to the sea and its history is closely related with the evolution of littoral patterns. Beach sandy barriers have triggered areas which could be suitable for anchorage and port activities. Present paper tried to describe Barcelona littoral changes with the aim to locate and characterize anchorage areas before the construction of breakwater structures during 15th and 16th centuries. With this aim, sedimentological and chronological data have been recovered in the Besòs delta plain, allowing the study of more than 200 geological cores. The presence of silty clay organic rich beds indicates the existence of depressed sectors which were protected by sandy bars. These areas could reach depth of waters of 7 m and, for instance, be suitable areas for anchorage between the Late Antiquity and the Late Middle periods.