Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229897
Estrategias nutricionales y de actividad física para la mejora productiva de dorada y lubina
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La creciente demanda global de animales acuáticos y la necesidad de reducir la dependencia de las harinas y aceites de pescado (FO) han impulsado la búsqueda de estrategias que optimicen tanto la formulación de piensos como las condiciones de cultivo en acuicultura. En este contexto, la presente tesis doctoral propone diferentes estrategias para el estudio y optimización del cultivo de dos de las especies de mayor interés en la acuicultura mediterránea, la dorada (Sparus aurata) y la lubina (Dicentrarchus labrax).
El primer capítulo explora, en dietas para la dorada, la posibilidad de sustituir hasta un 75 % del FO por aceites vegetales tales como palma, colza, soja y lino, administrados tanto de forma aislada como en combinaciones entre ellos. Tras 18 semanas de ensayo, los resultados mostraron que las combinaciones de dos o más aceites vegetales obtienen resultados similares en cuanto a crecimiento. Sin embargo, cuando las dietas son monosustituidas con colza o soja, el crecimiento se ve reducido. En general, las dietas con mayor proporción de ácidos grasos saturados presentaron un mayor crecimiento somático y un aumento de la deposición visceral de lípidos, sugiriendo cierta especificidad tisular en la acumulación de lípidos según el aceite utilizado. Los parámetros relacionados con los metabolitos plasmáticos, la textura, el color, la actividad digestiva y la expresión de génica de las distintas familias de genes, presentaron algunas diferencias significativas entre dietas, aunque sin un patrón claro.
En el segundo capítulo se estudia el efecto combinado de la composición de la dieta, —variando la ratio energía:proteína—, y el efecto de la natación moderada sostenida sobre el balance óxido-reductor en la dorada. Para ello, se estudiaron marcadores bioquímicos, actividad enzimática y expresión génica de genes antioxidantes, chaperonas y un proapoptótico. Tras 6 semanas, los resultados mostraron un aumento del ambiente pro-oxidativo en el grupo alimentado con la dieta alta en lípidos y con una actividad natatoria voluntaria. Contrariamente, cuando estos animales eran sometidos a una natación forzada, la mayoría de estos marcadores bioquímicos y de defensa antioxidante mejoraban. Además, se observó cierta especificidad en la respuesta en función del tejido (hígado, músculo blanco y músculo rojo). La aplicación de un ejercicio sostenido puede ser una práctica útil en alevines de dorada, y particularmente en aquellos alimentados con dietas ricas en energía.
En el tercer capítulo, se estudia el efecto de la inclusión de la cisteamina (CSH) como aditivo en piensos de dorada y su efecto sobre el crecimiento y el eje somatotropo. La inclusión de CSH (1,65 g/Kg) mejoró el crecimiento un 16 % tras 9 semanas, y un 27 % (1,65 g/Kg) y un 32 % (3,3 g/Kg) tras 18 semanas. Además, la CSH potenció el eje somatoropo en distintos tejidos, aumentó la ratio anabólica IGF:GH y la sensibilización a estas hormonas mediante la sobreexpresión de sus receptores. Por otro lado, la aplicación de la CSH (200 µM) in vitro en miocitos primarios de dorada, provocó una respuesta a nivel de expresión génica similar a lo observado en el modelo in vivo. La CSH se revela como un prometedor aditivo para la mejora del crecimiento en piensos para alevines de dorada.
En el cuarto capítulo, se estudió el uso de la prueba de esfuerzo extenuante para la caracterización de las capacidades natatorias aeróbicas y anaeróbicas en la lubina. En el primer experimento, se observaron diferencias en las capacidades aeróbicas (MMR, AMS) y anaeróbicas (Ucrit) entre distintas líneas comerciales de lubina, sugiriendo un posible compromiso entre rendimiento metabólico y desarrollo somático. En el experimento 2 y 3 se reveló que Ucrit, MMR y AMS presentan repetibilidad intra-día; además, Ucrit también fue estable tras un mes, validando la prueba como herramienta fiable para el fenotipado de la lubina. Se determinó que escalones de cinco minutos resultan idóneos para estimar la respuesta anaeróbica, mientras que los de quince minutos capturan mejor la capacidad aeróbica. También se concluyó que los protocolos a velocidad constante, aunque precisos, son poco prácticos debido a su duración excesiva. Por último, la aplicación de una fase de calentamiento mejora la respuesta natatoria.
[cat] La creixent demanda global d’animals aquàtics i la necessitat de reduir la dependència de les farines i els olis de peix (FO) han impulsat la recerca d’estratègies per optimitzar tant la formulació de pinsos com les condicions de cultiu en aqüicultura. En aquest context, la present tesi doctoral proposa diferents estratègies per a l’estudi i l’optimització del cultiu de dues de les espècies de més interès en l’aqüicultura mediterrània, l’orada (Sparus aurata) i el llobarro (Dicentrarchus labrax). El primer capítol explora, en dietes per a l’orada, la possibilitat de substituir fins a un 75 % del FO per olis vegetals com ara palma, colza, soja i lli, administrats tant de manera aïllada com en combinacions entre ells. Després de 18 setmanes d’assaig, els resultats van mostrar que les combinacions de dos o més olis vegetals obtenien resultats similars pel que fa al creixement. Tanmateix, quan les dietes eren monosubstituïdes amb colza o soja, el creixement es reduïa. En general, les dietes amb una major proporció d’àcids grassos saturats van presentar un creixement somàtic més elevat i un augment de la deposició visceral de lípids, suggerint certa especificitat tissular en l’acumulació segons l’oli utilitzat. Els paràmetres relacionats amb els metabolits plasmàtics, la textura, el color, l’activitat digestiva i l’expressió gènica de les diferents famílies de gens van mostrar algunes diferències significatives entre dietes, tot i que sense un patró clar. En el segon capítol, s’estudia l’efecte combinat de la composició de la dieta —variant la relació energia:proteïna— i l’efecte de la natació moderada i sostinguda sobre el balanç òxido-reductor en l’orada. Per a això, es van analitzar marcadors bioquímics, activitats enzimàtiques i expressió gènica de gens antioxidants, xaperones i un proapoptòtic. Després de 6 setmanes, els resultats van mostrar un augment de l’ambient pro-oxidatiu en el grup alimentat amb la dieta alta en lípids i amb activitat natatòria voluntària. Contràriament, quan aquests animals eren sotmesos a una natació forçada, la majoria d’aquests marcadors bioquímics i de defensa antioxidant milloraven. A més, es va observar certa especificitat en la resposta en funció del teixit (fetge, múscul blanc i múscul vermell). L’aplicació d’un exercici sostingut pot ser una pràctica útil en alevins d’orada, especialment en aquells alimentats amb dietes riques en energia. Al tercer capítol, es considera l’efecte de la inclusió de cisteamina (CSH) com a additiu en pinsos per a orada i el seu impacte sobre el creixement i l’eix somatotrop. La inclusió de CSH (1,65 g/Kg) va millorar el creixement un 16 % després de 9 setmanes, i un 27 % (1,65 g/Kg) i un 32 % (3,3 g/Kg) després de 18 setmanes. A més, la CSH va potenciar l’eix somatotrop en diferents teixits, augmentant la ràtio anabòlica IGF:GH i la sensibilització a aquestes hormones mitjançant la sobreexpressió dels seus receptors. D’altra banda, l’aplicació de CSH (200 µM) in vitro en miòcits primaris d’orada va provocar una resposta a nivell d’expressió gènica similar a la observada en el model in vivo. La CSH es revela, doncs, com un additiu prometedor per a la millora del creixement en pinsos per a alevins d’orada. Al quart capítol, es va estudiar l’ús de la prova d’esforç extenuant per a la caracterització de les capacitats natatòries aeròbiques i anaeròbiques en llobarro. En el primer experiment, es van observar diferències en les capacitats aeròbiques (MMR, AMS) i anaeròbiques (Ucrit) entre diferents línies comercials de llobarro, suggerint un possible compromís entre rendiment metabòlic i creixement somàtic. En els experiments 2 i 3 es va revelar que la Ucrit, el MMR i el AMS presenten repetibilitat intradia; a més, la Ucrit també va ser estable després d’un mes, validant la prova com a eina fiable per al fenotipat del llobarro. Es va determinar que escalons de cinc minuts resulten idonis per estimar la resposta anaeròbica, mentre que els de quinze minuts capturen millor la capacitat aeròbica. També es va concloure que els protocols a velocitat constant, encara que precisos, són poc pràctics a causa de la seva durada excessiva. Finalment, l’aplicació d’una fase de calentament millora la resposta natatòria.
[cat] La creixent demanda global d’animals aquàtics i la necessitat de reduir la dependència de les farines i els olis de peix (FO) han impulsat la recerca d’estratègies per optimitzar tant la formulació de pinsos com les condicions de cultiu en aqüicultura. En aquest context, la present tesi doctoral proposa diferents estratègies per a l’estudi i l’optimització del cultiu de dues de les espècies de més interès en l’aqüicultura mediterrània, l’orada (Sparus aurata) i el llobarro (Dicentrarchus labrax). El primer capítol explora, en dietes per a l’orada, la possibilitat de substituir fins a un 75 % del FO per olis vegetals com ara palma, colza, soja i lli, administrats tant de manera aïllada com en combinacions entre ells. Després de 18 setmanes d’assaig, els resultats van mostrar que les combinacions de dos o més olis vegetals obtenien resultats similars pel que fa al creixement. Tanmateix, quan les dietes eren monosubstituïdes amb colza o soja, el creixement es reduïa. En general, les dietes amb una major proporció d’àcids grassos saturats van presentar un creixement somàtic més elevat i un augment de la deposició visceral de lípids, suggerint certa especificitat tissular en l’acumulació segons l’oli utilitzat. Els paràmetres relacionats amb els metabolits plasmàtics, la textura, el color, l’activitat digestiva i l’expressió gènica de les diferents famílies de gens van mostrar algunes diferències significatives entre dietes, tot i que sense un patró clar. En el segon capítol, s’estudia l’efecte combinat de la composició de la dieta —variant la relació energia:proteïna— i l’efecte de la natació moderada i sostinguda sobre el balanç òxido-reductor en l’orada. Per a això, es van analitzar marcadors bioquímics, activitats enzimàtiques i expressió gènica de gens antioxidants, xaperones i un proapoptòtic. Després de 6 setmanes, els resultats van mostrar un augment de l’ambient pro-oxidatiu en el grup alimentat amb la dieta alta en lípids i amb activitat natatòria voluntària. Contràriament, quan aquests animals eren sotmesos a una natació forçada, la majoria d’aquests marcadors bioquímics i de defensa antioxidant milloraven. A més, es va observar certa especificitat en la resposta en funció del teixit (fetge, múscul blanc i múscul vermell). L’aplicació d’un exercici sostingut pot ser una pràctica útil en alevins d’orada, especialment en aquells alimentats amb dietes riques en energia. Al tercer capítol, es considera l’efecte de la inclusió de cisteamina (CSH) com a additiu en pinsos per a orada i el seu impacte sobre el creixement i l’eix somatotrop. La inclusió de CSH (1,65 g/Kg) va millorar el creixement un 16 % després de 9 setmanes, i un 27 % (1,65 g/Kg) i un 32 % (3,3 g/Kg) després de 18 setmanes. A més, la CSH va potenciar l’eix somatotrop en diferents teixits, augmentant la ràtio anabòlica IGF:GH i la sensibilització a aquestes hormones mitjançant la sobreexpressió dels seus receptors. D’altra banda, l’aplicació de CSH (200 µM) in vitro en miòcits primaris d’orada va provocar una resposta a nivell d’expressió gènica similar a la observada en el model in vivo. La CSH es revela, doncs, com un additiu prometedor per a la millora del creixement en pinsos per a alevins d’orada. Al quart capítol, es va estudiar l’ús de la prova d’esforç extenuant per a la caracterització de les capacitats natatòries aeròbiques i anaeròbiques en llobarro. En el primer experiment, es van observar diferències en les capacitats aeròbiques (MMR, AMS) i anaeròbiques (Ucrit) entre diferents línies comercials de llobarro, suggerint un possible compromís entre rendiment metabòlic i creixement somàtic. En els experiments 2 i 3 es va revelar que la Ucrit, el MMR i el AMS presenten repetibilitat intradia; a més, la Ucrit també va ser estable després d’un mes, validant la prova com a eina fiable per al fenotipat del llobarro. Es va determinar que escalons de cinc minuts resulten idonis per estimar la resposta anaeròbica, mentre que els de quinze minuts capturen millor la capacitat aeròbica. També es va concloure que els protocols a velocitat constant, encara que precisos, són poc pràctics a causa de la seva durada excessiva. Finalment, l’aplicació d’una fase de calentament millora la resposta natatòria.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
SÁNCHEZ MOYA, Albert. Estrategias nutricionales y de actividad física para la mejora productiva de dorada y lubina. [consulted: 28 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229897